“JxCat és l’únic partit que no ha renunciat a l’1 d’octubre”

Un moment de l’entrevista amb Laura Borràs, en un despatx del local dels Castellers de Vilafranca
Judit Benages
29/01/2021 - 06:00h

Entrevistem la candidata de Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, durant la seva visita a Vilafranca

Llicenciada en Filologia Catalana i doctora en Filologia Romànica, Laura Borràs ha estat diputada al Parlament, consellera de Cultura i diputada al Congrés. Ara es desmarca del PDeCAT, partit on, de fet, no havia militat mai, i es presenta com a candidata a la presidència de la Generalitat per Junts per Catalunya després de guanyar a Damià Calvet de manera contundent. Borràs va arribar com a independent a la llista de Junts per Catalunya que van donar la victòria a Puigdemont el 21 de desembre del 2017. Parlem amb ella just després de la presentació de la candidatura del partit duta a terme diumenge a Vilafranca on, entre altres noms de la primera línia política, també hi havia Ester Vallès, candidata del Penedès.

Amb quins adjectius definiria la llista de Junts per Catalunya?
És una candidatura d’iŀlusió, d’experiència, que busca avançar de manera decisiva cap a la independència.

Per què s’hauria de votar Junts per Catalunya i no pas altres candidatures independentistes?
Som l’únic partit que no ha renunciat a l’1 d’octubre. Nosaltres naixem com a partit polític a les eleccions del 21 de desembre i, per tant, som fruit directe de l’1 d’octubre. Els partits independentistes no van anar plegats, tot i que el president Puigdemont ho va intentar. Nosaltres som un punt de trobada de gent de diferents partits o fins i tot de persones que no tenen militància política i que posem el focus en allò que ens uneix i no en el que ens separa. Això és el que ens diferencia de les altres candidatures: som inclusius, treballem per construir i avançar perquè no ens hem rendit.

PUBLICITAT

Hi ha molta gent independentista decebuda…
Sí, i és normal. Jo soc una persona no només de paraules, sinó de paraula, i entenc la frustració perquè jo l’he experimentada i he estat diputada d’un Parlament que es deia independentista que ha acabat que ni tan sols ha pogut publicar allò que s’ha debatut. Ho entenc perfectament.
I com tornarà la iŀlusió? Com aconseguirà avançar cap a la independència?
Amb la determinació de saber que no ens donaran res, que ens ho hem de guanyar i, per tant, no podem confiar en un Estat que ha demostrat que no s’hi pot confiar. No podem creure en la taula de diàleg quan no és ni taula ni és diàleg, hem de poder negociar bilateralment amb un Estat que doni sortida a una reclamació democràtica, que és el que li correspon a tots els estats democràtics.

Negociarà amb l’Estat, doncs?
Nosaltres no aconseguirem mai la independència si esperem que l’Estat ens la concedeixi, i aquest és l’aprenentatge. No ens donaran res perquè el que fan és cada cop prendre’ns més drets fonamentals. Tenim una autonomia a l’UCI i estem lluitant contra la pitjor pandèmia en les pitjors condicions. La gent ens demana respostes d’Estat i nosaltres som una autonomia cada cop més esquifida. La independència és l’eina que permetrà que hi hagi un futur a Catalunya perquè ens dona capacitat de decisió i recursos.

Assumeix que, si tira endavant, pot tornar a haver-hi gent a l’exili o a la presó?
No, esclar que no. En un estat democràtic això no es pot assumir, perquè les urnes són la base de la democràcia. Ells voldrien que l’independentisme, amb la repressió, hagués reculat. I sí que hem de lluitar contra la desafecció, té raó, entenc perfectament la gent decebuda perquè jo també ho estic. Però lluito per deixar de lamentar-me tota la vida.

I l’autocrítica? La gent també està cansada que només es digui que la culpa és de l’Estat… No s’ha fet res malament, aquí?
I tant. Cal tota l’autocrítica. Sempre se’ns demana a una banda, però quina autocrítica fa l’Estat?

Però ara a qui tinc davant és a vostè i no a l’Estat…
Sí, i ho entenc perfectament. Però la primera crítica que ens fem és que vam confiar que l’Estat era un estat de dret, però, com diu en Turull, és un estat que tira pel dret. Algú podia imaginar-se la violència exercida l’1 d’octubre i la repressió tan gran que ha vingut després? Jo crec que poca…

Què és el primer que farà si arriba a ser presidenta de la Generalitat?
Un pla de xoc per a la reactivació econòmica i social i, alhora, en paral·lel, anar al Parlament i emplaçar totes les forces polítiques per saber quin és el mandat d’aquesta legislatura per iniciar un camí de no retorn.

PUBLICITAT

Al Penedès tenim un problema greu amb grans empreses que estan manifestant la seva voluntat de tancar. Què es pot fer des del Govern?
El que cal és mirar de resoldre-ho i posar a disposició totes les ajudes i tots els mecanismes possibles perquè no es perdi capacitat productiva ni capacitat de progrés. Que una empresa plegui és sempre una mala notícia, cal estar al costat i minimitzar els efectes. Això vol dir mobilitzar recursos per mostrar que no només són paraules, sinó que responem amb fets i ajudes.

Un altre tema que sembla etern al Penedès és el de la vegueria. Van passant governs i promeses, però de moment sembla que no s’hi avança de manera real.
Com sempre passa, quan governes l’urgent no et deixa veure el que és important. Evidentment ara estem en una situació d’emergència sanitària, econòmica i social, però això no ens ha de treure treballar per quin és el país que volem i això vol dir planificar la seva estructura. Com en temes culturals, la vegueria és un tema que ningú discuteix, però tampoc ningú prioritza. S’haurà de fer una anàlisi de càlculs i prioritzar l’ordenació territorial.

La pandèmia ha mostrat una visió massa metropolitana de Catalunya?
La pandèmia ens ha obert els ulls. Jo soc una persona que sempre ha treballat molt trepitjant el territori, i la pandèmia ha demostrat que, per exemple, la fibra òptica és fonamental per vertebrar el territori i no perdre oportunitats visquis on visquis. Cal deixar no només la visió centralista de Barcelona, sinó la d’un despatx perquè sovint es prenen decisions des d’un despatx de Barcelona. Cal sortir i connectar perquè les necessitats del territori són les necessitats del país.

Un altre problema clàssic al Penedès: el preu del raïm. El Govern què hi pot fer?
S’ha d’escoltar molt els productors, i hem de donar vida a la gent que ens dona vida. La pandèmia ens ha fet adonar de la importància del sector primari i del quilòmetre zero. S’ha de lluitar perquè treballar la terra tingui el valor que ha de tenir i ha de ser reconegut com li pertoca. Falta una feina coordinada, interdepartamental i transversal des d’Agricultura, Economia, Territori… Hem de fer tot el que puguem per ajudar a fixar unes bones condicions.

Creu que s’estan donant les garanties suficients per anar a votar?
La gent ha d’anar a votar, perquè aquestes eleccions són d’una necessitat democràtica encara més gran perquè se’ns ha tret el president per obra i gràcia de l’Estat. Tinc confiança màxima en la seguretat d’aquestes eleccions, i la ciutadania ha d’entendre que ha d’omplir les urnes de vots per salvar la democràcia.

També et pot interessar

Comentaris