“A l’escola Assumpta Trens vaig aprendre a estimar la dansa”

Xavi Gonzàlez
22/01/2021 - 16:00h

Entrevistem Marina Solé Albornà que aquest dissabte s’estrena al Teatre Casal de Vilafranca amb el Ballet de Barcelona com a protagonista d’El Trencanous

Des del setembre del 2019, Marina Solé és ballarina del Ballet de Barcelona, una companyia que es dedica a la dansa clàssica, però que de cara al març prepara una producció contemporània. Solé, vilafranquina de 24 anys que fa el paper de Clara (una de les protagonistes de l’obra), reconeix estar nerviosa per l’estrena d’aquest dissabte a les 20h al Teatre Casal de Vilafranca d’‘El Trencanous’, malgrat que en té moltes ganes i se sent molt iŀlusionada.

On i quan va començar a estudiar ballet?
Ho vaig fer amb sis anys a l’escola de dansa Assumpta Trens, del Casal de Vilafranca. M’agradava molt ballar i volia seguir les passes de la meva mare. Recordo fins i tot que a casa sempre feia espectacles de ball als meus pares, que van veure ràpidament que m’havien d’apuntar a dansa.

És molt sacrificat formar part d’una companyia de dansa?
Realment ho és. Per entrar a la companyia es necessita un nivell alt, i per a això cal molt de sacrifici per poder arribar al nivell on soc ara. I més, tenint en compte que hi ha molt poques companyies de dansa al nostre país.

PUBLICITAT

Com recorda el seu pas per l’escola Assumpta Trens?
Va ser una etapa molt bonica i molt intensa. Jo feia dansa dos dies a la setmana, o fins i tot tres, i guardo molt bons records de la Neus Fransi. El meu creixement ha estat gràcies a ella. Va ser on vaig aprendre la base i la disciplina, i també a estimar la dansa.

Una bona condició física i una bona alimentació són indispensables?
La veritat és que sí. Ara bé, li he de dir que jo he tingut una gran sort, perquè la meva constitució és la d’una persona prima i baixeta. Una bona alimentació és clau per tenir un bon físic i sí que és veritat que hi ha l’estereotip que les ballarines han de ser altes, però això ha anat canviant: la companyia on soc actualment està apostant per altres prototips, i no el de la noia d’1,70 i prima, com fan moltes companyies a Europa.

Quantes hores dedica a la dansa diàriament?
Entrem a les 9 per escalfar durant una hora, i llavors fem classe de 10 a 12. De 12 a 4 de la tarda fem assaig.

Quins consells donaria als infants a qui els faria iŀlusió arribar a formar part d’una companyia de ballet?
Sobretot, els diria que mai perdin la iŀlusió que els va fer començar a ballar, perquè aquest és un món molt difícil. Però si realment lluiten, i això és el que volen, els recomano que gaudeixin fent-ho, malgrat que pugui haver-hi alts i baixos. La ment forta i la lluita constant els permetran tirar endavant.

PUBLICITAT

Ha pensat mai a marxar a l’estranger per ampliar la seva formació?
Professionalment m’he format a Barcelona. Tenia clar que per dedicar-me a la dansa havia de marxar a l’estranger, perquè a Catalunya i a Espanya hi ha molt poques companyies. Aquí no s’aposta per la cultura. La meva idea era marxar a fora. Fins i tot vaig fer audicions a França, Alemanya o Polònia. M’he mogut, però aleshores em va sortir aquesta oportunitat a Barcelona i no m’ho vaig pensar dos cops. Tinc un contracte per a un any. La companyia encara ha de créixer, però m’agradaria quedar-m’hi. El meu contracte va per espectacle.

La pandèmia li ha trastocat els plans?
Sí, bastant, perquè justament al març estàvem assajant les noves produccions i teníem molts compromisos (un del quals a Vilafranca, amb l’espectacle Mixed Bill, que portarem al maig a Cal Bolet), però també estàvem preparant El llac dels Cignes. Amb el confinament tot va desaparèixer, i van ser uns dies horrorosos per als que som ballarins, que no podem estar sense fer res. En el meu cas no disposava d’espai per poder assajar i només tenia el terrat, on sí que em sentia lliure. Van ser uns dies molt durs.

La dansa continua sent una disciplina poc valorada?
Malauradament, aquí, a casa nostra, costa moltíssim que s’aposti per la dansa, sobretot per la dansa clàssica. Perquè si bé hi ha algunes companyies de contemporània a Catalunya, moltes han hagut de tancar per manca de subvencions i, en canvi, el Ballet de Barcelona de moment resisteix. Malgrat tot, la dansa continua estant molt oblidada i ara, amb la pandèmia, encara més.

Què diria al lector per convence’l de venir a veure l’espectacle?
És un espectacle que no deixarà indiferent a ningú, perquè des del primer moment tots els personatges t’enganxen en una història que et porta per un món de fantasia i màgia. A l’escenari hi ha molts ballarins de moltes nacionalitats, amb moments molt espectaculars que et fan posar la pell de gallina.

També et pot interessar

Comentaris