Ànima

08/01/2021 - 09:35h

Maite Colomer

No és la meva pretensió fer cap dissertació sobre el concepte d’ànima del gran Jung ni de cap altre filòsof o psicòleg.

Lluny dels grans conceptes metafísics, m’agradaria parlar d’un altra ànima: Soul, la pel·lícula.

Avui m’allunyaré del tema de les pors, que ha estat el centre de la meva especialitat i que també ha dominat els meus escrits i ha intentat ser un reflex de la vida amb la Covid.

Vull començar aquest 2021 parlant d’esperança –com la que tots posem en l’any nou– i dels propòsits que molts ens fem en iniciar-lo. Per aquest motiu, us vull recomanar que gaudiu de la pel·lícula Soul com ho he fet jo.

Mai no he estat una gran amant dels films d’animació, però he de reconèixer que aquest és capaç d’arribar tant a infants com a adults i, a més, té la capacitat d’entretenir i fer reflexionar alhora.

PUBLICITAT

No entraré a comentar les escenes en què cossos i ànimes segueixen camins separats, ja que jo mai no he concebut aquesta possibilitat, però sembla la manera més pràctica per introduir els conceptes que interessen, com poden ser la formació i la singularitat de la personalitat, aquesta personalitat que sembla que ha de trobar el seu propòsit a la vida: l’espurna.

No vull desvelar res que pugui disminuir el vostre possible interès a veure-la, ans al contrari, però com la mateixa pel·lícula vol concloure, el més important no n’és tan sols el final, que també ho és, sinó el camí per arribar-hi. Paga molt la pena estar atents a les diverses reflexions amb què ens va obsequiant.

En aquests dies en què escau marcar nous propòsits per al nou any, Soul ens fa reflexionar sobre l’efectivitat de fer-ho. Potser ens cal trobar el plaer en les petites coses, potser en “simplement viure”.

També et pot interessar

Comentaris