“L’única manera d’aturar la violència masclista és l’educació en la igualtat”

Nuria López
25/11/2020 - 19:00h

Entrevistem la coordinadora dels serveis socials bàsics del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Núria López, amb qui parlem de violència masclista

Núria López és la coordinadora dels serveis socials bàsics del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. També és coordinadora tècnica del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD), que ofereix atenció, informació, formació i assessorament en temes com salut, treball, habitatge, serveis i recursos per a les dones. Amb ella hem volgut parlar de com aborden des de l’ens la problemàtica de la violència masclista, així com també de possibles solucions.

Quants casos actius de dones maltractades tenen en aquests moments al SIAD?
Fins a data d’avui tenim 165 casos actius, tant d’atenció psicològica i jurídica com d’atenció familiar i infantil. D’aquests 165, sis han necessitat ingrés urgent en pisos, algun dels quals en època de confinament.

Si comparem aquestes dades amb el mateix tram de l’any passat, han incrementat o han disminuït?
Han incrementat sobretot els casos urgents.

Com van treballar durant el confinament amb les dones que ja tenien en seguiment?
El seguiment dels casos de violència va ser continuat i molt estret per tal de donar un espai a les dones per poder abocar les seves angoixes i preocupacions. Elles buscaven els espais al domicili adequats per tal que les parelles no les sentissin.

Van tenir trucades de dones que contactaven amb vostès per primer cop?
Sí, i tant. Moltes dones ens van demanar atenció jurídica o psicològica durant el confinament perquè es van adonar que la seva parella els feia la vida impossible i no volien aquella vida.

I no se n’havien adonat fins aleshores?
Algunes d’elles, no. Altres ens van explicar que la situació era nova, que mai les havien tractat així abans, però que el confinament i la crisi econòmica i pressió mental de la pandèmia havia fet que la seva parella comencés a comportar-se de manera diferent, i elles tenien clar que no volien allò.

Estem parlant de maltractaments físics o psicològics?
En molts casos són maltractaments psicològics. Els maltractaments físics són visibles (majoritàriament), i els psicològics no ho són i, per tant, són més difícils de detectar i d’abordar i són igual de devastadors o més.

I com s’ajuden aquestes dones per telèfon? Quina era la seva tasca?
El més important era escoltar-les, amb un contacte constant, però també vam fer tramitació de recursos. Si calia atenció psicològica presencial, també en fèiem. El dia 9 d’abril, per exemple, dues professionals del SIAD vam estar tot el dia al jutjat amb una de les dones per una denúncia. No la podíem deixar sola.

Quin és el perfil de les dones que atenen? Cada cop és més clar que no necessàriament són persones amb poca formació i pocs recursos.
Exacte. Són dones que tenien una vida fins aleshores normalitzada, sense cap mena de problemàtica social, però el confinament va posar de manifest una situació que es pensaven que elles mai viurien.

Els casos anaven vinculats a un empitjorament de la situació econòmica de la família?
Molt sovint, sí. Quan les coses van mal dades tot es comença a viciar, i la incertesa econòmica molts cops comporta conductes que no són adequades. A més, si estàs tancat les 24 hores del dia durant tant de temps, res va a millor.

On van les dones que necessiten ajuda urgent?
Gestionem pisos d’emergència que tenim amb conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca. Aquests pisos les treuen de l’embolic immediat, però l’atenció psicològica és poc present perquè es tracta d’un recurs d’urgència. Abans estaven en aquests pisos pocs dies, però ara poden estar-hi 3 o 4 mesos, i això, sense un suport més continuat, no ho aguanta ningú. Durant el confinament la Generalitat , a través de l’Institut Català de les Dones, va obrir dos espais d’acollida de reforç, amb personal d’acompanyament, però ara aquestes places s’estan readaptant. I els pisos d’acollida de la Generalitat estan coŀlapsats. Sabem que s’està treballant per incrementar les places, però de moment fem mans i mànigues.

I els pisos s’han de pagar.
Sí. I tot i que tots els ajuntaments fan molt d’esforç per pagar-los, no és el mateix pagar una setmana que quatre mesos.

Si pogués fer una mena de “carta als Reis”, quins recursos demanaria?
Demanaria més recursos per als professionals, com ara telèfons mòbils, i també més personal per al SIAD, més cases d’acollida, un pressupost propi del SIAD per a emergències…

Quin creu que és el primer pas per erradicar la violència masclista?
L’única manera de parar-la és amb educació des de la primera infància. Jo sempre dic que la paraula igualtat és la que hauria de regir tots els sectors, i si li donessim més importància, ens estalviariem molts problemes.

Vostè, que treballa amb famílies, creu que s’està avançant cap aquí?
Jo crec que sí, però el que veiem ara és que el control comença molt d’hora, amb nens i nenes molt joves, de 12 o 13 anys. Abans veies determinades situacions amb joves de 20 anys, però ara s’han avançat una barbaritat perquè tenen accés a un entorn adult des de molt petits.

“Durant l’estat d’alarma hi va haver un silenci perillós”

Vilafranca no forma part del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) del Consell Comarcal de l’Alt Penedès perquè en té un de propi.

La cap d’Igualtat de l’Ajuntament de Vilafranca, Eva Millas, explica que fins aquest passat mes d’octubre, i des del mes de gener, han tingut un total de 290 expedients oberts, els quals poden fer referència a dones que són ateses en primera acollida o en seguiment perquè necessiten suport jurídic, psicològic o social.

Aquests gairebé 300 expedients suposen un total de 2.141 actuacions, ja que, en molts casos, cada dona necessita més d’una intervenció.

Millas reconeix que aquestes xifres superen les de les mateixes dates de l’any passat, però que un aspecte que cal destacar és que durant els tres mesos que va durar l’estat d’alarma i el confinament absolut van percebre un canvi alarmant: “Va haver-hi un silenci perillós que ens preocupava molt perquè les dones vivien amb els seus agressors i, per tant, era molt complicat que contactessin amb nosaltres. Nosaltres seguíem treballant tant presencialment com també per telèfon, però per a elles era més difícil posar-se en contacte amb nosaltres”.

Així, amb l’aixecada del confinament total, les xifres de consultes i demanda d’atenció van començar a disparar-se, sobretot pel que fa a assessorament sobre custòdia de fills, però també en altres temes “bastant complicats”.

Eva Millas apunta que el que han viscut és “un esclat de la violència psicològica”. També comenta que cap de les dones que van demanar informació durant el confinament s’ha fet enrere, sinó que totes han decidit començar una nova vida.

També et pot interessar

Comentaris