Les arrels, arran

21/11/2020 - 09:18h

Jordi Parellada

Fa feresa llegir quina ha estat l’evolució de l’ús del català aquests darrers temps a Catalunya! 

Veritablement hauríem de parlar d’un procés d’involució. 

En som partícips cada dia només escoltant la ràdio o veient la televisió, suposadament en català –una de les estructures d’estat–, a través dels diàlegs i coses que s’hi diuen. 

I no hi ha excuses: si es tracta d’un tertulià que no parla correctament, que no el tornin a contractar. Es paga amb els nostres impostos i hauria de demanar-se un mínim rigor o nivell. I si el cas és del presentador, entrevistador o conductor del programa, també és greu i requereix que algú de la casa, dels que vetllen per l’ús correcte de la llengua –vaja, suposo que existeix aquesta figura, oi?–, li faci les indicacions oportunes i li recomani passar per un curset de reciclatge.

PUBLICITAT

Si “el que sents” i no pas “el que escoltes” prové d’un anunci publicitari d’un tercer també caldria que algú de la casa –em refereixo a TV3, en aquest cas– els fes la indicació corresponent i els recomanés corregir l’anunci, bàsicament perquè no està ben dit en cap llengua completament. 

Quan sents una persona parlar de seguida pots deduir com és i quina és la seva estima i tarannà per la llengua, sigui la que sigui. I molt probablement encertaràs en altres aspectes seus només sentint-lo enraonar. 

Si amb la dita “una imatge val més que mil paraules” pots fer-te una primera idea de com és aquella persona, quan la sents parlar ho pots reblar. 

Per resoldre aquesta situació hauríem d’anar a l’arrel del problema i, arran dels fets ocorreguts, caldria iniciar accions per resoldre-ho. No pas a l’inrevés ni de cap altra manera.

També et pot interessar

Comentaris