“Hem d’aprendre del confinament per adaptar la nostra vida a possibles noves restriccions”

Anna Romeu
22/08/2020 - 21:00h

Entrevistem la psicòloga vilafranquina Anna Romeu Mateu, de l’equip psicològic del SEM, especialitzada en traumes i emergències

De mirada amable, to càlid i un somriure permanent, no és gens estrany que la psicòloga vilafranquina Anna Romeu treballi, entre altres, al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i sigui presidenta de la Secció de Psicologia d’Emergències i representant espanyola a l’Associació EFPA (àrea de Crisis i Desastres). Especialitzada en psicologia clínica, traumes i emergències, Romeu ha estat a la primera línia en atencions de catàstrofes, com l’enfonsament del barri barceloní del Carmel el 2005, l’accident ferroviari de Castelldefels el 2010, la tragèdia de Germanwings el 2015 o els atemptats de Barcelona de fa 3 anys. De fet, parlem amb ella just el dia que se celebra el 3r aniversari d’aquests atacs.

Com va gestionar el SEM els atemptats de Barcelona?
Vam fer una gran intervenció amb el personal assistencial, ja que durant dos o tres dies cada ambulància que arribava a la base es trobava amb un equip permanent de psicòlegs.

Com s’organitza un equip com el SEM en una tragèdia com aquesta?
En aquell moment, la part d’urgències psicològiques de Barcelona ciutat no depenia del SEM. El que vam fer va ser atendre la població de fora de Barcelona, com Cambrils, i vam atendre els sanitaris i cossos policials de dins de Barcelona.

A qui atenien?
Hi ha tres anelles d’intervenció: víctimes directes, familiars i testimonis.

Quin era el missatge?
Fomentàvem la tranquil·litat, la resiliència i la normalització. També intentem explicar com s’ha de parlar de fets com els atemptats amb canalla i gent gran.

Com es tranquiŀlitza algú després d’un atemptat suïcida?
Aquells dies va sortir molt el missatge coŀlectiu que deia “No tenim por”. Com a missatge coŀlectiu està molt bé el fet de no deixar-nos vèncer, recuperar la normalitat però com a missatge individual calia deixar clar que no passa res per tenir por i que, de fet, cal normalitzar la simptomatologia de la por treballant sempre l’afrontament per evitar fòbies i efectes secundaris. Però vam donar a la gent l’oportunitat de tenir por a escala individual, que és important.

Quan parla de normalització vol dir que hem de normalitzar els atemptats?
No, hem de normalitzar la reacció als atemptats.

Quina tasca ha fet el servei de psicòlegs del 061 durant la pandèmia?
Hem creat escola, perquè no s’està fent enlloc més del món. Vam començar els primers quinze dies fent atenció als sanitaris. Després, se’ns va començar a demanar atenció a la ciutadania perquè va morir molta gent sense poder fer-ne el comiat. Després de l’atenció al dol ja vam estendre el servei a familiars de pacients a l’UCI, i la demanda no va parar de créixer fins que vam posar en marxa l’app gestióemocional.cat. Vam contractar més de 100 psicòlegs perquè ateníem fòbies, ansietat, convivències difícils, etc.

Quantes trucades van arribar a rebre?
Pensi que el 061 normalment rep entre unes 2.000 i 4.000 trucades al dia, i vam passar, en 48 hores, a rebre’n 14.000. Això va fer que el servei estigués coŀlapsat durant uns dies, però vam contractar més gestors. Recordo que fèiem torns de 12 hores en què podíem fer 20 o 30 trucades al dia i encara teniem llista d’espera.

Ara quin perfil atenen?
Ara atenem casos d’ansietat, angoixes, pors i descompensacions de persones, com ara malalts psiquiàtrics que han estat molts mesos sense atenció i ara estan descompensats. A banda d’això, no deixem d’atendre les emergències diàries que tenim.

Es podia calmar, el dolor d’una persona que havia perdut una persona estimada i no se n’havia pogut acomiadar?
No es podia calmar, perquè tenien tots els motius per estar tristos i enfadats. El que es podia fer era escoltar la seva desesperació i dir-los que el comiat s’havia de posposar per a més endavant, però que això no volia dir que no es pogués fer mai.

Quina diferència hi ha entre gestionar uns atemptats o una pandèmia?
Amb els atemptats, un cop tots els terroristes van estar localitzats i aparentment no hi havia perill, s’havia d’afrontar la sortida al carrer amb tranquil·litat. Però ara això no es pot fer perquè el virus hi és; hi ha perill de contagi i s’han de prendre mesures obligatòries. Ara hi ha afrontament, però amb precaucions.

Ha canviat el perfil de les persones que els truquen per la pandèmia?
Sí. Fins fa poc temps, la preocupació era la salut i la por de contagiar-se. També hi havia molts casos d’ansietat i de convivències difícils. Pensi que parlava amb gent que vivia amb 6 persones més en pisos de 50m2 sense balcó. I, esclar, això durant tant de temps afecta la convivència i crea angoixa, agressivitat, frustració… Ara, però, cada cop hi ha més por a quedar-se sense feina i sense recursos. El que preocupa és la crisi econòmica.

Quins consells donaria per encarar un futur confinament o altres restriccions?
El bàsic seria aprendre de l’experiència viscuda. Cal aprendre dels errors, reforçar tot el que ha anat bé i no repetir el que va anar malament. Ara tenim una sort: sabem de què va el confinament i, per tant, cal intentar adaptar i adequar la vida a possibles restriccions. Cal aprendre de tot el que ha passat.

Anna Romeu ens dona en aquest vídeo alguns consells per afrontar possibles noves restriccions:

També et pot interessar

Comentaris