“Ara començo a entendre i valorar el que va ser l’avi Andreu”

Ricard Vinyals
14/08/2020 - 09:00h

Entrevistem Andreu Suriol, apotecari de l’Arboç i autor de dos llibres de recent publicació

Nascut a l’Arboç fa 75 anys, fill, net, besnet i rebesnet d’altres Andreus Suriols, Andreu Suriol Ribé ha estat apotecari de la seva vila i ha ocupat diversos càrrecs en col·legis professionals d’aquest ofici. Així, va ser president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i de la Cambra de Comerç de Tarragona, a més de vocal del Consell Català de Farmacèutics –que aglutina els quatre col·legis territorials al país– i representant d’aquest organisme català al ple del Consell Oficial de Farmacèutics d’Espanya. També ha estat regidor a l’Ajuntament de l’Arboç –primer en representació del Terç familiar i ja en democràcia pel PSC–, i va ser candidat per Junts per Catalunya al Parlament, a l’últim lloc testimonial de la llista per Tarragona. És autor d’un parell de llibres.

Què vol dir ser apotecari?
El mateix que farmacèutic, però amb l’arrel etimològica grega. La paraula és molt més bonica. Vaig heretar la farmàcia del pare, al carrer Major de l’Arboç, que havia comprat el meu avi el 1922. La de l’avinguda Penedès la va obrir un fill farmacèutic i l’altre, la del carrer Ricard Domingo.

Per què es va fer apotecari?
Per tradició familiar. Era el camí que m’havien traçat.

I com li ha anat?
Bé. Vaig estar molts anys al peu del canó, al taulell, i vaig fundar una associació de farmacèutics de Tarragona. Després vaig entrar al Col·legi de Farmacèutics com a vocal del Consell Català, vaig presidir el col·legi de Tarragona i, com a vocal català, al ple del Consell Oficial de Farmacèutics d’Espanya.

PUBLICITAT

Quina era la seva tasca?
Anava cada 15 dies a Madrid per discutir les qüestions professionals de l’ordre del dia. Aquí, per exemple, parlàvem de les relacions amb l’administració catalana com el CatSalut, i a Madrid la negociació era més global de la professió, no tant del dia a dia. Per exemple, discutíem el fet que els medicaments se serveixin sempre dins d’una farmàcia, tota una garantia que no es manipulin.

Per què els medicaments no es venen a la carta? Si necessites 21 pastilles per a un tractament, potser te’n sobren algunes.
Perquè és més car. Li hauries de pagar al farmacèutic com un acte professional. La solució és que els medicaments i la seva quantia o dosi s’adeqüin a la seva necessitat.

Això passa?
Sempre. Els medicaments ens caduquen perquè no acabem els tractaments. La majoria són per a malalts crònics i n’hi ha tant pocs que hi has d’anar sovint.

Parli’m del primer dels llibres que ha editat el darrer any: ‘Apa adeu, Andreu’.
És un llibre de memòries que va aparèixer el novembre de l’any passat. Els qui l’han llegit, tot i que molts són amics, em diuen que està molt ben escrit, que es llegeix fàcilment i que soc sincer. Explico el bo i el dolent fins als meus 25 anys, al 1970.

Els qui l’han llegit el meu primer llibre, tot i que molts són amics, em diuen que està molt ben escrit, que es llegeix fàcilment i que soc sincer.

Andreu Suriol, apotecari i escriptor

Hi haurà una segona part?
Possiblement, però m’ho prendré amb més calma. Potser parlaré més d’amistats amb persones com el Joan Marsé, i de les relacions personals. La primera part era per parlar més del meu entorn més proper, com els avis i pares. No he tingut germans.

Com era la seva relació amb Marsé, traspassat recentment?
Molt planera i sense filtres. Quan va llegir el llibre em va dir que estava bé, però em va preguntar a qui li podria interessar, la meva vida. Li vaig respondre que quin interès podia tenir la vida de Proust [riu]. He volgut fer un exercici de posar negre sobre blanc la meva trajectòria. També parlo, per exemple, de la meva amistat amb el Joan Vallès, que va entrar a treballar a casa amb 16 anys quan jo en tenia 4.

De què se sent més cofoi?
De la sinceritat amb què l’he escrit i del llenguatge que he fet servir, gràcies a 4 o 5 cursos d’escriptura a l’Ateneu de Barcelona. Et diuen com has de dir o com no has de dir les coses. Serveix per posar ordre al que has de dir i veure que no hi ha una única manera de fer-ho.

PUBLICITAT

I de la seva vida, de què se sent satisfet?
D’haver-me fet aquesta casa. Durant el confinament m’he adonat de l’important que és tenir amplitud i poder gaudir d’un espai a prop de la natura. He gaudit molt del jardí.

Vengui’m l’Arboç…
M’agrada la carretillada dels Diables, els edificis modernistes i la Giralda.

Parli’m del segon llibre que ha publicat: ‘Futeses’ [sic], amb escrits del seu avi, Andreu Suriol Farré ‘Maringo’.
Es titula Futeses perquè l’avi ho escrivia així. És un recull dels aproximadament 250 poemes que havia escrit al setmanari Badalota (1921-1927) i a la revista Fe i Vida (1948-1966). Els versos traspuen sentit de l’humor i crítica vilatana en uns textos satírics gens grollers. I també inclou una obra de teatre.

El segon llibre conté uns versos que traspuen sentit de l’humor i crítica vilatana en uns textos satírics gens grollers. I també inclou una obra de teatre.

Andreu Suriol, apotecari i escriptor

També del seu avi?
Sí: “Visca la festa major”, que va escriure fa uns cent anys i que es va estrenar a l’Arboç, el 18 de març del 1928. Parla d’una festa major que pot ser la de qualsevol vila del Penedès.

Per què ha fet aquest llibre dedicat al seu avi Andreu?
Hi vaig conviure fins als 22 anys, i és una manera de fer-li un homenatge i valorar el que no havia valorat mai, que era la seva feina. Ara, que soc més gran del que ell va arribar a ser, el començo a entendre i valoro el que va ser.

Quins són els seus projectes més immediats?
Estic repassant tots els números de Badalota i Fe i Vida per fer una semblança històrica de l’Arboç. Hi trobo coses del poble i el que va suposar la Guerra del Marroc, per exemple.

També et pot interessar

Comentaris