“Que hi hagi un rebrot de Covid dependrà molt del seguiment que fem tots de les mesures preventives”
Entrevistem l’epidemiòloga Gemma Flores, membre de l’equip de control d’infeccions de l’Hospital del Vendrell, entre d’altres càrrecs
Aquesta metgessa tarragonina és especialista en Medicina Familiar i Comunitària, que va realitzar a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla on treballa a la Unitat de Qualitat, i també en Medicina Preventiva i Salut Pública. Té un màster en Salut Pública i un doctorat en Metodología de la Recerca. Té més de 15 anys d’experiència en recerca treballant a l’Institut d’Investigació en Atenió Primària (IDIAP) Jordi Gol. Gemma Flores ha coordinat i forma part del grup de recerca acreditat per l’agència AGAUR de la Generalitat per a TICS i Atenció Primària. A més, participa en diversos projectes de recerca mèdica finançats en convocatòries competitives. Des del 2017 treballa als equips de controls d’infeccions de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona i del Vendrell.
Quin ha estat el paper de l’atenció primària en la crisi pel coronavirus?
Sobretot, de seguiment mèdic dels pacients sospitosos de tenir Covid, però que tenien una simptomatologia lleu que no requeria un ingrés hospitalari. Ha fet un gran paper del seguiment de la Covid de manera presencial i després de realització de les proves PCR quan ho han requerit. I també ha tingut un paper molt important en el seguiment i les intervencions a les residències de gent gran en el moment en què van passar a dependre de l’atenció primària. Es va crear un equip de metges i infermeres que van anar a les residències per testar la gent gran que hi vivia i tots els professionals. Van implantar totes les mesures d’utilització de les epis, la neteja, etcètera.
Per tant, en fa una valoració positiva?
Sí. Es va fer molt de seguiment telefònic, perquè nosaltres no fóssim un contacte que facilités el contagi d’uns pacients amb altres, i l’increment d’aquesta teleassistència ha estat espectacular respecte del mateix període de l’any anterior. A tots els pacients se’ls feia seguiment fins que es resolia la patologia o que se’ls pogués fer la prova del Covid.
Com està l’estudi de seroprevalença del Ministeri de Sanitat en què va participava el CAP del Vendrell?
Finalitzat. Vam obrir-lo al CAP del Vendrell, però no vam arribar a reclutar ningú perquè justament quan vam començar l’estudi a la zona del Baix Penedès ja començava la davallada de casos positius. En aquesta comarca, a diferència del Tarragonès, l’increment de positius va ser molt ràpid i amb una corba molt pronunciada a l’inici.
Hi ha alguna raó que ho expliqui?
Suposem que potser ha estat la proximitat amb zones més afectades per la Covid, com l’Anoia i el Barcelonès; però sí que és veritat que vam tenir un nombre de casos similars al del Tarragonès però amb un període de temps molt més curt.
Entenc que quan l’estudi va començar, ja no hi havia massa positius per Covid al Baix Penedès…
El reclutament de casos havia de ser per contactes estrets, perquè ja no teníem gaires positius; aquests havien de ser dels últims cinc dies i ja no vam poder trobar persones del Baix Penedès que complissin els criteris d’inclusió en l’estudi. Al Tarragonès sí que en vam trobar, sobretot en el moment àlgid de Covid a les residències.
A la província de Tarragona, per exemple, té anticossos de la Covid l’1,6% de la població; i a la de Barcelona, el 7,4%”
Gemma Flores
Quins resultats aporta bàsicament l’estudi realitzat?
Ja s’han enviat a revistes científiques per fer-ne la difusió. A la província de Tarragona, per exemple, té anticossos de la Covid l’1,6% de la població; i a la de Barcelona, el 7,4%. El que esperem és tenir evidències sobre l’eficàcia o no de la hidroxicloroquina com a tractament postexposició en els contactes estrets i casos lleus de Covid.
Quina és la hipòtesi?
La del preestudi és que és eficaç i que pot ser una opció terapèutica pel tractament de la Covid. Ara caldrà veure’n els resultats i fer-ne difusió.
Quanta gent hi ha implicada en l’estudi?
Nosaltres hem reclutat 8 persones, i a tot Catalunya, unes 3.000. Com que a la zona de Barcelona la incidència de la Covid era molt més alta, van poder reclutar moltes més persones. Vam aportar el nostre granet de sorra a l’estudi.
Quin percentatge de població creu que hauria d’haver passat la Covid perquè tots plegats poguéssim estar una mica tranquils?
Sempre s’ha parlat de cobertura de grup entre un 60% i un 80% i, com li deia, a la província de Tarragona estem estem a l’1,6%; molt avall.
Creu que, ja sigui imminent o no, hi ha risc clar de rebrot pel coronavirus?
Sí, i dependrà molt del seguiment que fem tots de mantenir les mesures de distància social, higiene de mans, d’utilització de mascaretes i de consultar els professionals i fer un aïllament en el moment que tinguem una simptomatologia de Covid.
És optimista en el sentit que la ciutadania faci el que cal fer?
Sí. Confio molt en el sentit comú de la gent i que faci el que toca en el tema de la distància social, ús de mascaretes i altres, però sobretot, en el moment que tinguin una simptomatologia, que consultin i contactin amb els professionals de l’atenció primària per veure el que cal fer.
Creu que el cas que, en general, ha fet tothom de les recomanacions durant el confinament pel coronavirus, es repetiria?
És veritat que hi ha un cert relaxament i la gent està cansada, també els professionals sanitaris estem una mica esgotats per tot el que ha passat, i ens preocupa molt l’acumulació de gent a les zones d’estiueig. Hi ha moltes zones de segones residències, especialment a la zona del Baix Penedès, i això ens preocupa. Haurem de confiar que la gent es comporti.
Pensava que un confinament no el viuria mai, ni com a epidemiòloga ni com a ciutadana”
Gemma Flores
Què l’ha sorprès més, com a doctora, del coronavirus SARS-CoV-2?
És el tercer coronavirus que estem patint, perquè cada 10 anys n’apareix un. Havíem tingut el SARS-1, després el MERS [Síndrome Respiratòria d’Orient Mitjà, en les sigles en anglès] i ara aquest. Cap altre havia produït una pandèmia com la que hem patit i que ens ha obligat a un confinament. Pensava que un confinament no el viuria mai, ni com a epidemiòloga ni com a ciutadana. Ha canviat també molt la cultura de la gent. Els primers dies, quan explicava totes les mesures de prevenció amb la higiene de mans i l’ús de mascaretes a les sales d’espera, la gent es sorprenia. Ara, ningú se sorprèn de veure gent pel carrer amb la mascareta posada. Ha estat un canvi cultural important i som una altra societat.
Pel que pugui haver sentit i intueix, quan creu que hi podrà haver una vacuna contra la Covid-19?
És difícil de saber. Diueu que la vacuna que estan fent a la Universitat d’Oxford està bastant avançada i parlen de final d’any, però és difícil de saber. Esperen tenir-la quant abans millor, però no se sap.
Amb tot, serà com en el cas de la grip, que hi ha vacuna però hem de conviure-hi des de fa anys?
No ho sabem, perquè aquest coronavirus és encara molt nou i caldrà esperar els estudis de seroprevalença i immunitat per veure com funciona el tema de les defenses en les persones. El que volem veure és si són defenses protectores i quant temps duren. Això ens donarà molta informació sobre cada quan ens haurem de vacunar. Sembla que és un virus que ha vingut per quedar-se i podrem saber, segons la situació de la vacuna, la capacitat de mutació del virus i com reacciona el nostre cos amb la creació d’anticossos, que aquests siguin protectors i quant temps dura la protecció.
