“Quan va néixer, vam oblidar les angoixes”

Judit Benages
16/05/2020 - 19:00h

Portar al món un infant o estar embarassada durant la pandèmia genera angoixa i incertesa, tal com tres dones ens han explicat en primera persona

Tenir un fill és sempre una aventura d’aquelles que els pares explicaran sempre que puguin. Però ara, en temps de pandèmia, encara ho és més.
Tant l’Hospital com Atenció Primària van establir des del primer moment circuits alternatius per tal de minimitzar el contagi per Covid-19. Només van atendre visites prioritàries d’embaràs i urgències, però algunes dones no volen ni anar-hi.

PUBLICITAT

L’angoixa de les mares s’ha anat relaxant una mica i els centres estan treballant molt les visites a través de videoconferència.

Pel que fa a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, la supervisora del bloc obstètric, Gloria Villena, apunta que va blindar tota la planta de parts i postparts i que les dones tenen molta por, però sobretot per manca d’informació. Així, per exemple, ressalta que els protocols no han canviat gaire durant els parts, ja que poden tenir un acompanyant, i que l’únic remarcable és que tots han d’anar amb mascareta, la dona inclosa.

PUBLICITAT

Aquesta setmana, tres dones ens han explicat la seva experiència. Una d’elles, la vilafranquina Núria Rovira:

El passat 23 d’abril, quan la Diada ja finalitzava, l’Oriol i la Núria van ser pares d’en Biel. Va ser un embaràs llarg, ja que en Biel no va sortir fins la setmana 42. A més, a això s’hi suma el fet que estaven confinats a casa des de feia un mes i mig. No s’esperaven aquesta situació. El que més desitjava la Núria era sortir a passejar a la vora de la platja, però això es va convertir en un passeig diari pel terrat de casa i, en tot cas, en els desplaçaments a les últimes visites mèdiques.

En Biel va néixer a l’Hospital Sant de Déu de Martorell, on se’ns va informar de la bombolla en què vivien a la planta de maternitat. Això ens va tranquiŀlitzar, perquè una vegada programat el part, teníem clares quines condicions ens trobaríem, i realment era el que necessitàvem saber”.

Com qualsevol altra mare, no volia el viure el part sola. L’Oriol va poder assistir en tot moment en l’acompanyament, i fins i tot va fer-ho en la cesària d’última hora, on ell va ser qui va tornar amb en Biel als braços al quiròfan una vegada els professionals ja havien finalitzat la intervenció. Aquell moment va ser màgic i doblement extraordinari, ja que totes les angoixes i patiments que havien experimentat fins llavors s’havien oblidat de cop.

Al cap de 36 hores del naixement, en Biel va presentar febre, motiu pel qual es va engegar un protocol a l’hospital. Vam continuar el confinament. Vam estar confinats a l’hospital sis dies més fins que vam rebre els bons resultats que van fer possible la tornada a casa, tan esperada. Val a dir que durant aquests sis dies, en què s’accentuava de nou l’angoixa, el tracte de tots els professionals i personal de l’hospital va ser exceŀlent, i els estem molt agraïts, ja que hem tornat cap a casa contents i sobretot, amb salut!”.

També et pot interessar

Comentaris