“M’agrada escriure contes i encara més explicar-los”

Xavi Gonzàlez
15/05/2020 - 18:00h

Entrevistem Dolors Rovira arran de la publicació del conte “L’ocell Piulafí’, inspirat en l’obra del pintor vilafranquí Pau Boada

Dolors Rovira (Vilafranca del Penedès, 1947) ha treballat durant 42 anys com a mestra especialitzada en Educació Infantil, Primària i Educació Especial a escoles de Vilafranca i comarca. Una activitat que ha practicat amb fruïció és la d’explicar contes. Ho ha fet a escoles i biblioteques i amb grups d’amics i familiars. El 2012 va escriure, juntament amb Anna Mongay, que en va fer la iŀlustració, el conte ‘El viatge de la Shalaka’. Ha compaginat l’escriptura amb la pintura, a la qual es dedica especialment des que es va jubilar. Ara l’editorial Andana li acaba de publicar el conte ‘L’ocell Piulafí’, inspirat en l’obra del pintor vilafranquí Pau Boada.

Al voltant de quina temàtica giren els contes que ha escrit?
El llibre consta de deu contes i tots són de diferents temes. Quasi tots són imaginatius, com els que tracten de pastissos, d’una guitarra, del sol, d’un ocell, d’un gall, d’una abella i de la lluna. També n’hi ha un que descriu el procés de la verema. Un altre parla del mar i desenvolupa un tema de sentiments. Hi ha varietat.

Diu que s’ha inspirat en obres de Pau Boada. En quines, concretament?
Vaig començar a anar a veure i llegir tota la documentació de l’obra de Pau Boada només pel plaer de dibuixar-la, sense cap intenció de fer-ne un llibre. El resultat van ser dotze làmines. Cada una tenia dibuixos del pintor, alguns de diferents i barrejats, cosa que els donava un caire de mural acolorit i força vistós. De les làmines també vaig fer postals que vaig posar a la venda.

I l’interès va anar creixent.
Llavors va ser quan vaig veure interessant donar a conèixer l’obra del pintor vilafranquí als nens i nenes de la vila i vaig creure que una bona manera de fer-ho seria editant un llibre. Així doncs, una vegada decidit, vaig escollir deu elements de les meves làmines, i de cadascun en vaig escriure un petit conte. Tenia els contes i els dibuixos fets, però em faltava fer la maqueta per entregar-ho a l’editorial. La Núria Tomàs, bona dibuixant i coneixedora de la tècnica, em va ensenyar a digitalitzar el conte. I l’editorial Andana l’ha acabat publicant.

Què és el que més li crida l’atenció de l’artista vilafranquí?
El color i la composició dels dibuixos, sobretot els murals en algunes parets de Vilafranca, com a l’ajuntament, el Vinseum, la Mútua del Penedès i altres.

Els contes estan destinats als més petits de la casa?
El llibre és molt visual, està ple de dibuixos i de color. Pot ser vàlid per als més petits només per mirar-lo acompanyats dels pares, que els poden ajudar i explicar-los els contes mentre gaudeixen dels dibuixos. Els infants més grans, entre 6 i 10 anys, poden gaudir de la lectura de quasi tots els contes. Els més grans, sense límit d’edat, els poden llegir i intentar entrar a l’obra de l’autor ampliant-ho amb els llibres que hi ha editats sobre la vida i obra de Pau Boada.

Vostè ha escrit els contes i n’ha fet les iŀlustracions. Quina de les dues arts li resulta més fàcil?
M’agrada tot. M’agrada escriure contes i, més encara, explicar-los. Espero tenir l’oportunitat d’anar a les escoles, com he fet altres vegades, a explicar els contes del llibre. També m’agrada molt pintar. M’hi dedico des de que em vaig jubilar.

Com d’important és la lectura en el infants?
És la base de l’aprenentatge. Un bon lector ho té més fàcil a la vida, i de cara als estudis superiors o al que es vulgui dedicar a la seva vida professional. Un bon lector sap trobar la informació que vol als libres, distreu la ment, té unes mides més amples de veure les coses i pot gaudir de la bona lectura, tant si és prosa com poètica. Està ocupat a les estones d’oci. És un bon recurs per conservar la salut mental. L’aprenentatge de la lectura és essencial a l’escola. Els mestres posen tot el seu saber per fer que així sigui.

En aquest sentit hi ha alguna franja d’edat que sigui clau en el desenvolupament de la lectura?
Penso que totes les edats. És bo que de molt petits, entre les seves joguines hi hagi llibres, i ja no els abandonin mai més. Els pares hi juguen un bon paper, fent les seves lectures davant dels nens, explicant contes… Tot i això, hi ha nens i nenes que no capten els bons ambients de lectura que tenen a casa i a l’escola fent el desmenjat a l’hora de llegir. Però penso que no s’ha de claudicar mai, cal insistir per part dels mestres i pares. A l’escola les edats de cinc, sis i set anys són claus per al procés maduratiu de l’alumne en l’aprenentatge de la lectura. Però sempre cal respectar el procés cognitiu de l’alumne.

PUBLICITAT

Creu que el confinament d’aquestes setmanes ha contribuït que els infants llegeixin més?
No ho sé. El que sí que li puc dir és que els nens i els adults a qui ens agrada llegir, ho hem tingut més fàcil. Tot depèn de cadascú.

Té algun projecte de futur entre mans?
Sí, acostumo a tenir sempre algun projecte per fer. Quan enllesteixo una feina, el cap se’m dispara i me’n ve una altra per fer. Ja fa dies que estic treballant amb l’obra del pintor Van Gogh. M’agradaria, també, fer difusió de la seva obra en format de contes, tot i que aquest pintor és molt més conegut que en Pau Boada. De moment, estic produint els dibuixos i escrivint. Veurem si ho puc portar a terme.

Quan serà la presentació pública del conte?
S’havia de fer el dia 18 d’abril a la Biblioteca Torres i Bages, i ara estem pendents del desconfinament.
.

També et pot interessar

Comentaris