“Hi ha projectes no immediats que amb el Covid semblen ara més justificats que abans”

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, al seu despatx en plena crisi del coronavirus. (Fotografia: Ajuntament del Vendrell)
08/05/2020 - 06:00h

Entrevistem l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, s’ha trobat (sense esperar-s’ho, com tothom) amb una sobtada crisi sanitària i econòmica pel nou coronavirus de la Covid-19. Això l’obliga a encapçalar diverses polítiques perquè el Vendrell pateixi al mínim possible i superi tan ràpid com pugui els efectes de la pandèmia en la població.

Quina és l’actual situació del Vendrell pel que fa al coronavirus?
A nivell de crisi sanitària, està en un moment definitiu de davallada ferma i clara, segons dades de l’hospital, tot i que malauradament molts veïns i veïnes ens han deixat, i aquest és un mal que compartirem molt de temps. Ara hem d’afrontar la desescalada, que també tindrà els seus reptes i moments de dificultats i de dubtes perquè, evidentment, s’haurà d’anar amb molta cura de no provocar un risc de contagis nous. Això és una crida que tots plegats en siguem conscients i responsables, però han de venir unes indicacions de les autoritats sanitàries que han de ser prou clares, i cal que els ajuntaments les puguem aplicar, cosa que no sempre és fàcil.

Tot i les dificultats d’accedir a les dades, les víctimes per Covid-19 al Vendrell rondarien la trentena?
Més o menys, tot i que hi ha un cert marge de dubte, perquè fins que la defunció no arriba al registre la dada no és oficial, i això encara no ha passat. Una cosa és que algú es mori a l’hospital del Vendrell i l’altra és que sigui del Vendrell. Ara tenim el deure de, quan puguem, fer un reconeixement a totes aquestes persones i sobretot a les seves famílies, que no les han pogut acompanyar en el darrer moment. Amb la fase de desescalada començarà a haver-hi una flexibilitat a l’hora d’anar al tanatori.

Quin criteri segueixen per prendre decisions sobre què cal fer per paŀliar la crisi del coronavirus, com l’atorgament de fins a 600€ per a empreses i autònoms afectats?
El govern i l’Ajuntament continuem funcionant, i podem prendre decisions i després mirar com s’apliquen. Per continuar amb l’exemple que posa, per oferir una partida de 100.000 euros d’ajut als autònoms hem hagut de rascar en diverses partides del pressupost prorrogat del 2019. Podem decidir un ajut, i després tenim la dificultat d’aconseguir els recursos. Les decisions del govern les prenem amb els tècnics, els serveis jurídics, Secretaria i Intervenció, i no és fàcil per les normes pròpies de l’administració. A més, amb el pressupost prorrogat tens unes possibilitats més limitades que no pas amb el pressupost de l’exercici corrent, que voldríem aprovar aviat, i que ens dona una mica més de possibilitats. Hem de funcionar amb aquestes normes. En l’ampliació d’ajuts als Serveis Socials, per exemple, hem hagut d’habilitar la possibilitat de fer pagaments d’avui per demà. Normalment, les administracions necessitem tota una tramitació per poder pagar.

Tinc entès que la partida extra dels Serveis Socials suposa 70.000 euros.
Sí. La partida ja la teníem, i el que hem habilitat és la possibilitat que els tècnics de Serveis Socials puguin fer transferències i pagar sense haver de fer tota la tramitació pròpia de l’administració de justificació d’un pagament abans de fer-lo. Amb la crisi del Covid-19, la justificació es fa després. Aquests ajuts es van atorgant amb bestretes de 15.000 euros, i segurament haurem d’acabar ampliant els 70.000 euros.

No s’han pogut fer algunes festes i s’ha cancel·lat el Temporada del TÀG. A més, molts actes de la festa major s’hauran de redissenyar, però hi ha d’haver algun tipus d’activitat (…) I no renunciem a la capitalitat cultural pel Covid-19″.

Kenneth Martínez

Tenen un càlcul aproximat del que costarà la crisi a l’Ajuntament del Vendrell?
De moment, el que hem quantificat són els recursos del que ja sabem que no gastarem i que, per tant, podrem destinar a serveis socials, a promoció econòmica o a tot allò que sigui necessari per la crisi.

Què no es farà? De quin import global parlaríem?
Ja hi ha festes que no s’han fet o no es faran, com la Festa de la Bicicleta, la Romeria, el Temporada del TÀG, el Festival Pau Casals o el cicle de Música a la Vila, i això suposa entre 100.000 i 150.000 euros que tenim en un calaix de cultura i festes i que haurem d’agafar per posar-los a ajuts socials o a promoció econòmica.

Què passarà amb la festa major?
Encara no s’ha decidit res perquè dependrà molt del que es permeti fer per part de les autoritats sanitàries. És evident que no serà una festa major normal, però esperem que ens diguin el què. Hi ha dos motius claus a tenir en compte, i no sabria dir quin és més important. L’activitat econòmica baixa durant uns dos mesos, amb bars i restaurants que han patit molt perquè aquesta és una zona turística. No sé de quina manera es faran actes, però és evident que caldrà facilitar que aquest teixit empresarial del sector serveis pugui recuperar-se econòmicament al més aviat possible. S’hauran de fer actes sense concentracions i amb totes les garanties de seguretat, però hi ha una necessitat que aquest teixit empresarial (pel bé de tots plegats, i no en una situació de normalitat, que no serà possible) tingui un mínim d’activitat. Això implica que molts actes de la festa major s’hagin de redissenyar, però hi ha d’haver algun tipus d’activitat. També compta la part anímica, que va lligada a tot això. Com a administració també hem de valorar aquesta necessitat de la població de sortir després de dos mesos de confinament i compartir coses, encara que siguin moments durs. Ara bé, no volem córrer i dir alguna cosa abans que les autoritats sanitàries prenguin decisions.

També caldria tenir en compte qüestions legals sobre pagaments d’hipotètiques indemnitzacions per espectacles canceŀlats.
Així és. El que no farem és contractar res perquè després haguem de pagar una penalització.

Quina afectació haurà tingut el coronavirus en la capitalitat cultural del Vendrell 2020?
Ho ha explicat molt bé la regidora de Cultura: No renunciem a aquesta capitalitat, perquè sempre diem que som capital cultural ara i sempre, i la distinció és per a l’any 2020. I ho serem i ho mantindrem per molts motius. Un, justament, perquè la cultura també s’ha d’expressar en els moments de dificultat, i no només és festa i alegria. Cultura també és la resposta que dona la societat en moments de dificultat. Tenim l’exemple de Pau Casals, que enmig de la Guerra Civil no va deixar de fer concerts, justament perquè era el moment d’aportar el seu granet de sorra. Per tant, nosaltres tampoc deixarem de fer actes adaptats a les circumstàncies, evidentment, com a gest de rebeŀlia contra uns moments durs i difícils. Ha coincidit la nostra capitalitat amb un fet històric, però amb més raó la resposta de la ciutadania també serà històrica. Ara bé, fins que no ens diguin en quines condicions els podem fer no podem dissenyar un acte concret, i veurem si un concert ha de ser gravat o des de casa. No volem avançar-nos a les autoritats sanitàries.

Si ens plantejàvem, de mica en mica, fer una ciutat més còmoda per caminar i anar amb bicicleta o amb patinet, ara, amb més raó, s’ha demostrat que això és més necessari que mai”.

Kenneth Martínez

Pel que fa a les obres públiques, es poden veure condicionats projectes com els del FEDER a Coma-ruga?
No. Les obres que tenim programades són estratègiques i han de transformar el Vendrell per molts anys. Si ens plantejàvem, de mica en mica, de fer una ciutat més còmoda per caminar i anar amb bicicleta o amb patinet, ara, amb més raó, s’ha demostrat que això és més necessari que mai. Per tant, totes aquestes obres que ens plantejàvem d’ampliació de voreres i millora de l’accessibilitat i projectes com la conversió en zona de vianants de les Quatre Fonts, la Cristina Baixa i el Pont de França es veuen ara fins i tot necessàries per atendre les recomanacions sanitàries pel Covid.

Per tant, ni es planteja que es posposin.
No, i si en cap cas els enteníem com a secundaris sinó com a estratègics, ara els mantenim més que abans. I en el cas del FEDER tenim unes subvencions i unes obligacions, i poques coses són més estratègiques que transformar el centre de Coma-ruga. I, per tant, hauran d’anar en paraŀlel plans de xoc i de desenvolupament i les mesures més d’impacte social o sanitari amb altres més d’un impacte urbanístic. Ara tenim una altra realitat i un altre ordre de prioritats, però tot el projecte de transformació urbana continua vigent i fins i tot més vigent i més necessari que mai.

Es planteja fer canvis urbanístics per adaptar-se a l’etapa postcoronavirus?
Sí. Hi haurà un model de mobilitat post-Covid. I un exemple és el que s’està treballant al carrer del Doctor Robert, una obra que havia d’acabar per Sant Joan i ara malauradament haurà d’agafar un tros d’estiu. Hem d’anar transformant la ciutat de mica en mica i amb els recursos que tenim, evidentment, però sí que ens plantegem altres obres que volíem esperar al final d’aquest projecte per fer el que deia de la millora de les Quatre Fonts. Potser no comencem encara l’obra, però ja tallem la circulació. Ho hem d’acabar de valorar el govern.

La ciutadania potser ho entendrà millor que fa uns mesos.
Exacte. Hi ha projectes que no s’havien plantejat de manera immediata i que ara després del Covid semblen més justificats. Calen espais més amplis per als vianants i menys circulació de vehicles. Segur que en algun cas prendrem decisions que no prevèiem de manera immediata.

Lligat amb això, pensa en una possible reestructuració del mercat setmanal? I què passarà amb el de la rambla Josep Cañas?
El mercat del divendres, com que ja el tenim a la riera i hi ha espai per allargar-lo, caldrà veure com evoluciona per guanyar en amplitud. I pel que fa al de la rambla Cañas, dependrà molt de l’opinió dels paradistes. Potser si fas dos mercats petits és millor que un de gran i atapeït. Estem en una situació inèdita i s’ha de valorar tot.

Com valora l’actitud de l’oposició municipal durant l’actual crisi?
Crec que tots estem demostrant una molta bona predisposició, coŀlaboració i contacte fluid, que ja teníem també abans del Covid perquè el Vendrell no deixa de ser un poble petit, però en aquests dos mesos hi ha hagut molt de contacte directe i hem celebrat més juntes de portaveus que mai. Ara arriba el moment que aquesta predisposició es plasmi en fets, que en política municipal vol dir que al ple hi hagi un suport ampli a les propostes que fem entre tots plegats. Un bon exemple serà l’aprovació definitiva del pressupost del 2020 i les modificacions que caldrà fer. En política les paraules s’han de confirmar en votacions i no tinc cap dubte que estarem tots a l’alçada.

Parlant de pressupostos, finalment, com valora el que ha aprovat la Generalitat des de l’òptica del Vendrell?
Trobo terrible no que posis més o menys diners en un territori com el Vendrell i el Baix Penedès, sinó que mentalment els que han dissenyat aquest pressupost no tenien consciència que hi havia un territori, el Baix Penedès, al mapa de Catalunya. Perquè si ets conscient que existeix el Baix Penedès, el territori amb més atur que cap altre i que malauradament augmentarà, no posaries aquesta inversió tan ridícula i ofensiva com l’aprovada. I dit això, tots els alcaldes de la comarca, evidentment, ens vam mobilitzar amb molt bona sintonia (independentment del partit polític perquè parlem de territori i no de partits), vam plantejar aquesta queixa als diputats de la demarcació i vam enviar unes propostes clares del que enteníem que calia posar ja no al pressupost del 2021, sinó aquest mateix any. La llista de modificacions pressupostàries que demanàvem, i parlem del mes de febrer abans del drama que ha vingut després, l’encapçalaven els punts de l’ampliació de l’hospital del Vendrell i les polítiques d’ocupació. Al final, per desgràcia, són problemes estructurals i no puntuals. Una baixa inversió durant dècades al territori provoca dèficits greus. No ens han fet gens de cas i ara confiem que sigui diferent.

També et pot interessar

Comentaris