“Crec que a la sanitat se la valorarà com un servei públic de primera magnitud que necessita suports econòmic, social i moral”

Josep Mercadé, director de l’Hospital del Vendrell, en una imatge d’arxiu davant del centre sòciosanitari. (Foto: Xarxa Santa Tecla)
Ricard Vinyals
06/04/2020 - 06:00h

Entrevistem el doctor Josep Mercadé, director de l’Hospital del Vendrell, en plena crisi pel nou coronavirus

El doctor Josep Mercadé és el director de l’Hospital del Vendrel des de fa gairebé 3 anys i, lògicament, en aquestes setmanes afronta el repte més important que segurament mai no es podia imaginar de viure: la gestió de la pandèmia del coronavirus de la Covid-19. La compara amb la crisi sanitària de l’anomenada ‘grip espanyola’ de fa poc més d’un segle, el 1918. Atén el 3d8 via telefònica en una de les poques estones de descans que li permet la feina al capdavant de l’hospital comarcal del Baix Penedès en aquests moments.

Com està la situació de la Covid-19 a l’Hospital del Vendrell?

De moment, estem en una situació que sembla en què sembla que l’afluència de persones afectades pel coronavirus s’ha estabilitzat. Ja no tenim un creixement exponencial de casos, sinó que els que ens venen tenen una línia més estable i més plana. Per tant, això és un bon senyal.

Quants casos concrets tenen?

Les xifres globals les dona la Regió Sanitària Camp de Tarragona [les darreres disponibles aquest dissabte eren de 840 positius acumulats, dels quals 265 es trobaven ingressats -67 en unitats de cures intensives (UCI)-; i 69 defuncions], però a l’Hospital del Vendrell tenim entre 60 i 70 persones ingressades per positiu de coronavirus. Es donen les dades globals del Camp de Tarragona perquè les UCI [l’Hospital del Vendrell no en disposa] són globals i hi ha morts que no es produeixen al nostre territori (del Baix Penedès), però sí que són de gent del territori. És millor fer tot aquest anàlisi global de la regió. Creiem que aquest període de confinament de la població, tant intens i que crec que globalment la gent compleix força bé, fa que es redueixin els contagis.

Per tant, no estan en una situació límit o fregant el col·lapse sanitari?

No. Tenim evidentment més feina del que és habitual i el tractament d’aquests pacients és més complex, perquè hem de prendre moltes mesures seguretat tant dels treballadors com pels propis pacients, per anar amb cura de que no es dissemini aquest virus i, per tant, la gent està més esgotada, els requereix més esforç i les jornades són més llargues; però no estem en una situació límit.

I de material, com estan? Des del comitè d’empresa es diu que en falta, sobretot bates de protecció més segura.

No és una cosa exclusiva de l’Hospital del Vendrell, perquè passa a tots els hospitals de Catalunya. Hi ha una mancança general d’equips de protecció adequats. Aleshores, hem de treballar tenint molta cura del que gastem i com ho gastem. De tota manera, dimecres ens va arribar tota una remesa de bates i, per tant, també cal dir que anem trampejant la situació. No és la idònia, que seria no haver de patir per aquest tema, però si que ens en anem sortint. A més, hem tingut bastants aportacions d’empreses i de particulars del territori: Ens han portat dues capses de mascaretes que tenien una empresa, una altra ens ha portat dues caixes de mascaretes d’alta protecció, guants… Vull destacar aquesta implicació d’empreses i de persones que ens han ajudat. De mascaretes, també n’hem rebut moltes fetes de roba a mà. Antigament ja eren de roba, les rentàvem i les reutilitzàvem. Així, encara que no siguin una protecció perfecta, sí que ajuda a evitar el contagi i tot el que sigui evitar el contagi és positiu.

Vull destacar la implicació d’empreses i de persones que ens han ajudat amb l’aportació de material”

Josep Mercadé, director de l’Hospital del Vendrell

I d’efectius de personal, com estan?

Tenim professionals de baixa perquè és inevitable com a tot arreu, que per un descuit, mala sort o perquè a vegades hi ha pacients que es presenten amb una simptomatologia que no és prou clara i que, en principi, se suposa que no serà un coronavirus i després resulta que també hi és solapadament, sota d’aquell ofec o d’aquella insuficiència cardíaca del pacient. Quan te n’adones, potser el virus ja ha contagiat a algun treballador. En una plantilla d’entre 450 i 500 treballadors, les baixes que tenim van oscil·lant entre les 20 i 30.

PUBLICITAT

Com veu la situació de l’Hospital del Vendrell un cop se superi aquesta crisi sanitària? Hi haurà un abans i un després, i en quin sentit?

Si, i en molts sentits, perquè els professionals, per exemple, no havien viscut mai una situació com aquesta. Crec que es lluitarà molt per ser reconeguts, perquè s’ho mereixen. No parlo només de metges, sinó de tots els professionals. Hi haurà una valoració intensa del que és el valor de la sanitat i dels centres sanitaris, que durant molt de temps no han estat reconeguts suficientment. Ara s’ha vist que quan arriba una situació límit com aquesta, amb molts pacients greus i que s’han d’intubar i que es moren, la gent valora la situació i que els professionals que estan a primera línia tenen un mèrit que s’ha de reconèixer. Crec que aquest reconeixement serà per part de la societat, que ja ho està demostrant, i també per part de l’administració, que ho haurà de demostrar donant-nos els recursos necessaris que necessita la sanitat a Catalunya.

La societat no entendria que les retallades pressupostàries dels darrers anys continuessin, i ja no dic que augmentessin…

Evidentment. Per això dic que el reconeixement aquest als sanitaris que es manifesta cada vespre a tot arreu amb els aplaudiments de la gent serà un record que perdurarà en el temps i que quedarà. I també per pressionar l’administració, perquè coses com que no tinguem recursos no poden passar. Ens hem de poder posar unes bates dignes o tenir suficients respiradors, per no haver d’anar inventant coses a darrera hora. I també hi ha moltes coses que s’hauran d’anar arreglant poc a poc, però això ja serà passada aquesta etapa. Ara, el que toca és acabar de superar aquest sotrac i que la gent lluiti com lluita: cadascú a casa seva, intentant evitar la propagació del virus.

Hi ha qui pensa que molts sanitaris necessitaran potser suport psicològic per superar l’estrès viscut amb la Covid-19…

La gran majoria de sanitaris ho són per vocació i aquesta vessant vocacional fa que entenguin i acceptin que això és part de la seva feina. És clar que n’hi haurà alguns que necessitaran suport psicològic, però la gran majoria ho superaran. Ho superarem, vaja.

És clar que hi haurà alguns sanitaris que necessitaran suport psicològic, però la gran majoria superaran l’estrès de la Covid-19″

Josep Mercadé

Com veu la sanitat a Catalunya a curt i mitjà termini? Hi haurà realment aquell reconeixement del qual em parlava?

Sóc optimista perquè hem passat un sotrac com no havíem passat mai. Des del 1918 no havia passat una pandèmia d’aquestes característiques i magnitud, i això marcarà aquell abans i després. A partir d’ara, crec que es donarà valor a la sanitat com un servei de primera magnitud, que necessita recolzament econòmic, recolzament social, i moral també.

Acabarà aviat aquest malson?

És difícil de preveure, però tenim un bri d’esperança. Ho deia amb motiu de la primera alta que vam donar, dimecres 25 de març, i ara n’arribem a donar cinc en un sol dia. Això ens fa pensar que anem pel bon camí, tot i que no puc fer una previsió més enllà d’això: de dir que la gent continuï fent el que se’ls aconsella que facin i que anem pel bon camí.

També et pot interessar

Comentaris