“Entre un 10% i un 20% de la població ha patit abusos sexuals quan era infant o jove”

Mercè Salat, la cara visible de l”Associació Àngel Blau al Penedès.
26/02/2020 - 10:42h

Entrevistem la psicòloga vilafranquina Mercè Salat, membre de l’Associació Àngel Blau al Penedès

Mercè Salat, psicòloga vilafranquina, és la cara visible de l’Associació Àngel Blau al Penedès. Ha treballat en els àmbits educatiu, social i de la salut i des de fa 15 anys té una consulta privada i col·labora amb institucions en accions formatives i com a terapeuta. L’Àngel Blau és una entitat dedicada a la prevenció de l’abús sexual infantil pionera a Catalunya. Va néixer a França a partir de la iniciativa de qui n’és la presidenta, Latifa Benari. Des del mes de desembre passat és present a Catalunya i vol expandir-se arreu de l’Estat. Es pot contactar amb Salat al 608 43 77 27, i amb l’Àngel Blau al 93 642 53 81 i a info@angelblau.com.

Per què neix l’Àngel Blau a Catalunya?

Ens hem creat amb la voluntat de ser presents a Catalunya i Espanya a partir d’una persona que havia patit abusos a la infància i que contacta amb la Latifa, que fa 20 anys que va posar en marxa la iniciativa a França, i aleshores va començar a participar en el “grup de paraules” a França. Aquesta persona és qui va contactar amb diversos professionals amb sensibilitat i treball cap als abusos en la infància i aleshores surt la idea d’exportar Àngel Blau i la seva metodologia aquí. Fem un treball de prevenció dels abusos sexuals en la infància que incorpora no només l’atenció a les víctimes, sinó també –i aquest és un punt diferencial– l’atenció a pedòfils.

Quina implantació tindrà al Penedès?

L’equip de persones que som dins l’Àngel Blau donem sobretot assistència psicològica a Barcelona, però aquí, al Penedès, com que en formo part, víctimes i pedòfils poden contactar amb mi. Donat el cas, aquestes persones serien derivades als especialistes del nostre equip, perquè la meva experiència és el treball en els abusos a la infància i no directament en els pedòfils.

Quina diferència hi ha entre pedòfil i pederasta?

La veritat és que, a vegades, la gent posa els dos conceptes al mateix sac. El pedòfil és la persona que reconeix tenir una orientació sexual cap als infants o els adolescents, i això no vol dir que passi a l’acció de cometre res amb cap menor, i el pederasta és la persona que ja ha creuat la línia i ha actuat sobre un infant o púber. I això inclou el consum de pornografia infantil, que al nostre país és delicte. Tot i que no has actuat directament sobre cap infant, has consumit imatges per a les quals ha calgut que algú hagi estat amb aquests infants.

Així, un pederasta és un pedòfil que creua la línia?

No tots els pederastes són pedòfils ni els pedòfils tenen perquè ser pederastes. La pederàstia és un delicte d’abús sexual a un menor i la pedofília és una parafília, és a dir un trastorn de la inclinació sexual.

Té cura la pedofília?

Un pedòfil ho serà tota la vida, però hi ha molta feina a fer per ajudar aquestes persones. Es tracta d’un tema tabú. No poden verbalitzar que els agraden el infants i ho viuen amb molta angoixa. A vegades, els pot produir molt temor a passar a l’acte i si poden rebre ajuda, és molt menys probable que passin a l’acció.  l’acte i si poden rebre ajuda, és molt menys probable que passin a l’acció.

Quin tipus d’ajuda necessiten?

Suport, assessorament… Aquestes persones no poden anar a un amic o un familiar a explicar-los que els passa això, i el fet de poder verbalitzar-ho a Àngel Blau ja és un començament per rebre ajuda, i aquest fet et fa molt menys vulnerable a passar a l’acció. A més, tenim el “grup de paraula”, un espai de comunicació sincera, profunda i sense judici on hi ha víctimes i pedòfils.

D’un mateix cas?

Habitualment, no. Si fossin d’un mateix cas s’ha d’haver treballat abans, i les dues persones hi han d’estar d’acord. Aleshores forma part d’un procés de recuperació per a les dues. Al “grup de paraula” hi ha pedòfils que anomenem abstinents, sense voluntat de passar a l’acció, i a qui els ajuda sentir persones que n’han estat víctimes en el passat. El testimoni del seu patiment els ajuda a entendre-les, a establir-hi empatia, i d’aquesta manera evitar que es cometin més abusos a la infància. Al final, el que es pretén és la prevenció, volem evitar que hi hagi víctimes. Pel que fa a aquestes també els pot ajudar en la seva recuperació saber que amb el seu testimoni estan ajudant a la prevenció.

És difícil detectar una víctima o un autor d’abusos sexuals en la infància?

Sí, perquè no hi ha uns signes específics d’aquests abusos. Pot patir problemes d’angoixa, estrès posttraumàtic, depressió o problemes sexuals, però no tenen perquè associar-se específicament a l’abús. I, igualment, la persona que pot ser un potencial abusador no té un perfil clar i únic que et permeti veure que ho serà.

Quan descobreix algú que és un pedòfil?

És freqüent que en arribar a l’adolescència o principis de la joventut noti un desig, impuls o excitació eròtica cap als infants. Si això li passa a una persona hauria de consultar-ho i demanar suport.

Com es pot prevenir que un pedòfil es converteixi en pederasta?

Parlant molt amb ell, perquè deixi d’estar socialment aïllat. Cal veure com aquesta persona gestionarà la pedofília, perquè no té cura. Això no vol dir que perquè tingui una fantasia o pensaments hagi de passar a l’acció, però cal tenir-ne cura, cal saber gestionar els impulsos o els desitjos. El pedòfil ha de ser conscient del que li passa i trobar una manera de viure amb això bé, amb tranquil·litat i amb la seguretat que mai no arribarà a fer mal a cap infant. També és important que no es senti com un monstre i s’aïlli , tenir desitjos o fantasies no comporta haver-les d’actuar però sí cal cuidar-ho perquè a l’altra costat hi ha un/a menor d’edat.

Oferim la possibilitat de participar en el ‘grup de paraules’, que permet escoltar abusadors i víctimes, donar-los veu i que es puguin sentir escoltats sense perjudicis”

Mercè Salat

 Això és el que han de treballar a Àngel Blau?

Sí. Oferim la possibilitat de poder participar en el grup de paraules, que permet escoltar-los, donar-los veu i que es puguin sentir escoltats sense prejudicis. També escoltar les víctimes i això ja és un preventiu. Oferim alhora assistència psicològica per sanar l’angoixa o la depressió, si han aparegut. Ajudar aquestes persones fa que molts infants deixin d’estar en risc i minimitza el patiment d’uns i altres.

Pel que fa als pederastes, per què han passat a l’acció?

Hi ha molts factors, tant personals, psicològics i socials. No hi ha un únic perfil de pederasta. S’ha d’estudiar cada cas. N’hi ha que poden arribar a empatitzar amb la víctima, comprendre-les i a través d’un procés de teràpia conèixer-se millor a sí mateixos i com gestionar el que els passa. Això obre la possibilitat a que no tornin a cometre cap més delicte. És prou important, no?

A què atribueix el fet que es coneguin ara molts casos de pederàstia ocorreguts fa molts anys?

La meva opinió és que de la mateixa manera que durant anys es van cometre molts casos de violència contra les dones i senties fins i tot allò de “em pega el que és normal”, com a societat anem avançant en reconeixent de drets a les persones, i es va començar a veure des d’una altra òptica. Doncs a mesura que anem avançant en el reconeixement dels drets dels infants, cada vegada la societat està més preparada per acollir, visibilitzar i poder denunciar aquesta realitat.

Hi ha un context que fa que cada vegada hi hagi més persones que s’atreveixen a explicar un cas d’abús sexual”

Mercè Salat

Això fa que una víctima de fa 40 anys ho expliqui ara?

Exacte. Hi ha un context que fa que cada vegada hi hagi més persones que s’atreveixen a explicar-ho. I com ha passat amb el fenomen ‘Me too’, hi ha casos de persones famoses que comencen a sortir i les víctimes s’atreveixen més a denunciar-ho. I és molt important això que es demana ara que aquest tipus de delictes no prescriguin. És igual que l’abusador hagi mort o sigui gran, perquè la víctima ha de poder tenir el reconeixement com a víctima encara que hagin passat molts anys. A vegades, no troba el coratge per dir-ho fins al cap de tots aquests anys.

Amb tot, hi hauria molts més casos dels que es denuncien?

Segur. Es calcula que entre un 10% i un 20% de la població general ha patit abusos sexuals en la infància o la adolescència. Evidentment, són moltes persones.

Les estadístiques d’abusos canvien d’una comunitat a una altra o entre classes socials, per exemple, entre Occident i el món àrab o l’Àfrica?

Evidentment, hi ha factors culturals, i com més masclista és una societat, més delictes d’aquest tipus es poden cometre, més ocult està el fenomen i menys capacitat hi ha de denunciar-ho. Tampoc és veritat el mite que els abusos es cometin més en ambients pobres i deprimits o en classes baixes.

No és veritat el mite que els abusos es cometin més en ambients pobres i deprimits o en classes baixes”

Mercè Salat

Parlant de la prevenció dels abusos des del punt de vista dels infants, què hi podem fer?

Quan els infants són petits, evidentment, no saben que allò que se’ls proposa o se’ls fa pot ser un abús sexual. És molt important que les persones que estan al seu voltant i en tenen cura estiguin atentes a canvis en la seva actitud cap a un adult que hi està en contacte habitualment, a canvis de caràcter, problemes com trastorns de la son, agressivitat, tristesa, auto aïllament, nerviosisme o baixada del rendiment escolar entre d’altes. La major part dels abusos els cometen persones que estan a l’entorn d’un menor i cal que, per difícil que resulti, els cuidadors tinguin en ment la possibilitat de que un abús pugui estar passant i que ho explorin o demanin assessorament si cal. També s’haurien de normalitzar els programes de prevenció dels abusos sexuals a les escoles des de ben aviat.

Quina valoració fa de les primeres setmanes d’implantació de l’Àngel blau al nostre país?

Molt bona. Ja ens han començat a consultar pedòfils que s’han atrevit a demanar ajuda, i també algunes víctimes. I això és molt positiu.  També hi ha interès per part del món de la premsa, el que és important ja que ens ajuda a visibilitzar-ho, mirar de posar-hi remei i especialment a prevenir-ho.

També et pot interessar

Comentaris