Puntualitat i organització
Annabel Ricarte
Podem dir que ser puntual va lligat amb el fet de ser organitzat.
La puntualitat és un hàbit i un valor necessari. Ser puntuals o impuntuals ens defineix com a persones, i també demostra el compromís que tenim amb nosaltres i amb els altres.
La puntualitat és una conducta i, com a tal, l’hem d’aprendre i, sobretot, l’hem de practicar.
Viure en el valor de la puntualitat ens demostra tenir un ordre intern i extern i ser persones amb un grau més alt de confiança vers els altres.
Ser puntual vol dir que sabem organitzar el nostre temps i que respectem el temps de les persones amb les quals quedem, bé siguin amics, família o companys de professió.
La impuntualitat és una característica negativa en l’àmbit laboral, i també en les nostres relacions personals.
Tots coneixem la persona impuntual, aquella que et truca per avisar-te del retard i et diu que tot just està sortint de casa. Per a les persones puntuals el fet d’haver d’esperar és molt frustrant.
Shakespeare deia: “Millor tres hores més aviat que un minut tard”, frase que ens fa pensar en el tarannà dels anglesos, que són molt puntuals. De fet, el símbol que els representa és el Big Ben.
La puntualitat també és una qüestió cultural. Al nord d’Europa, per exemple, tothom arriba dos minuts abans. En canvi, en certs països de Llatinoamèrica el fet d’arribar trenta minuts tard no està mal vist. Al Japó el temps és un valor econòmic, i arribar tard és una autèntica falta de respecte.
Les excuses més freqüents per justificar la tardança van normalment lligades amb el temps. La més recurrent és: “No he tingut temps, perdona”.
Què podem fer per no arribar tard? Per començar, cal que planifiquem el nostre temps. Al matí, abans de sortir de casa, per exemple, hem de saber on tenim les coses: les claus, el mòbil, la cartera… Deixar-ho sempre al mateix lloc ens pot ajudar. Hem de calcular el temps des que ens aixequem (dutxes, esmorzar…) i afegir-hi un marge extra, com ara deu minuts. Sempre és millor que ens sobri temps. També hem de comptar els temps de desplaçament, ja que no ens teletransportem. Per últim, hem de fer-nos el propòsit d’arribar cinc minuts abans.
Les persones que arriben a temps s’organitzen per fer-ho!
