“Jo em sento el vi que fan a la cooperativa com si fos meu. Quan me’l bec penso: aquí hi ha un trosset de mi”
Rafel Ramon és hereu d’una explotació vinícola de 40 hectàrees. Quan va assumir la gestió de les terres es va plantejar si seguir com a soci de la cooperativa on el seu pare havia estat sempre.
“Al començament tenia dubtes, però quan vaig decidir seguir, vaig pensar que el millor era implicar-m’hi i saber ben bé què hi passava”, diu. I així ho va fer. Durant cinc anys va ser interventor de comptes de l’empresa, i ara és membre de la junta. Aquest pas li va servir per convèncer-se que ser a la cooperativa era la millor opció per a ell.
“Jo sol no podria tenir el que ara tinc”, reconeix. Assegura que el vi que surt del raïm que els socis porten a premsar se’l sent tan seu com si l’elaborés ell mateix. “Jo em sento el vi que fan a la cooperativa com si fos meu. Quan me’l bec penso: aquí hi ha un trosset de mi”, apunta Ramon. “Ara els dic a tots els companys viticultors que s’ho pensin, que se sumin al projecte, perquè de veritat que penso que val la pena”, afegeix.
A més dels beneficis que li aporta a ell, Rafel Ramon assegura que les cooperatives són també una bona aposta de territori. “No deslocalitzen mai. Vetllen per la zona on s’ubiquen. Aquí no vindran inversors externs a canviar les coses”, apunta. Reconeix que en algun moment es va plantejar elaborar el seu propi vi, però ara ja no hi pensa. “Em veuria amb cor de fer-ho, però crec que així és molt més fàcil”, sentencia Ramon.
Sobre la situació que viu el sector vitícola, Ramon creu que els pagesos estan espantats, però confia que es posaran sobre la taula les eines necessàries per revertir la problemàtica. “El que hem de fer és revalorar el producte i que arribi a la gent”, assegura Ramon, que adverteix que si els baixos preus continuen, molts pagesos hauran de plegar.
