Elaborar o no elaborar: de què depèn el futur dels pagesos?
El baix preu del raïm ha tornat a obrir el debat sobre quina és la millor fórmula per assegurar la supervivència dels viticultors
La davallada del preu del raïm la passada verema va posar en dubte el futur dels pagesos penedesencs. Després d’algunes campanyes amb una certa tranquil·litat, els viticultors del territori veien com una vegada més les grans empreses vitícoles de la comarca els pagaven una misèria per la collita treballada durant mesos i mesos, un fet que a molts els va fer replantejar el seu futur al camp.
En alguns dels debats posteriors a la verema es va posar sobre la taula la necessitat de cercar eines que permetin als pagesos –a Catalunya n’hi ha censats més de 5.000– no dependre dels grans elaboradors per col·locar la collita. Una de les que més es va debatre va ser la possibilitat que siguin els mateixos pagesos els que elaborin vi amb el seu raïm.
Fa anys, aquest havia estat el model vitícola de la comarca, i a cada masia hi havia un celler. La fil·loxera, la industrialització i la necessitat de mecanitzar els cellers va anar fent desaparèixer aquests petits productors, que ara es reivindiquen com una bona opció per garantir la supervivència dels pagesos penedesencs.
N’hi ha molts que els últims anys ja han optat per fer el pas, i altres s’ho plantegen. Però n’hi ha d’altres que reneguen d’aquesta opció i que reclamen el seu dret a viure dignament de treballar la terra perquè no poden construir el seu propi celler o, simplement, no ho volen. Aquests darrers demanen que es busquin vies per evitar que caiguin en la ruïna, cosa que asseguren que passarà si es repeteix una collita amb els preus que es van pagar durant la darrera.
Un model que no és nou
El que molts elaboradors i viticultors reclamen per al Penedès no en té res d’original. Zones com el Priorat han aconseguit renéixer a força de copiar aquest model, que és habitual en diverses regions franceses com la Xampanya o com Alsàcia, on centenars de viticultors s’elaboren els seus propis vins. A cada poble i poblet hi ha pagesos que produeixen escumosos o vins tranquils, i que viuen d’això. Però també n’hi ha que no ho fan, i no per això veuen el seu futur amb incertesa.
Aquest cert grau de seguretat és precisament el que reclamen molts pagesos penedesencs. Una certesa que permeti que cadascú sigui lliure per decidir el seu futur sense la pressió de saber que si el camí que trien és el camp, viuran penúries.
Sobre les opcions que tenen els pagesos per tirar endavant n’hem parlat aquesta setmana amb cinc viticultors del Penedès. Alguns ja fa temps que elaboren, i d’altres s’han decidit a fer-ho tot just fa un any. N’hi ha que no en volen sentir a parlar, de crear un celler, i també que somien a ser-ne propietaris algun dia. Tenen aspiracions diferents, però un objectiu comú: preservar el territori.
