Gloria

24/01/2020 - 12:10h

Maria Torra

Fosc i negre. És l’hora de matinada. El so del vent confirma la tempesta anunciada. Vidres mullats per pluja escampada pel vent que en remolins no para. Ciclàmens florits aguanten l’embat del Gloria, amb els seus vermells girats al sud i els seus verds molsuts replegats fent pinya. Aixequen la faldilla i protegeixen les flors dels bufs que reben amb embranzida. Baixa temperatura i molta humitat. Llums tènues fan pampallugues i en el seu moviment deixen endevinar on és la carretera negada. L’horitzó no es veu, ja que la boira el tapa. Ni muntanyes ni pobles al fons. Un paisatge borrós cobra vida per un terra a trossos brillant. Vinyes arrenglerades, despullades de pàmpols i desmembrades tenen, entre fileres alternades, l’argila mullada i les seves vergues esporgades com una catifa dibuixada a ratlles. Canyes properes a rierols, arbres de copa rodons arreplegats en desnivells del terrós i teulades que priven l’aigua a les cases i aixopluguen els que hi viuen i dormen encara. Colors verds grisosos que donen recer a centenars d’animalons que formen part de la biodiversitat del nostre entorn. Avui, ni des d’un satèŀlit ni des d’un avió es pot contemplar la vista d’aquesta terra que admirem tots. Ja de dia, espero que la tempesta no s’acarnissi, els arbres siguin flexibles, els espigons siguin prou alts, les teulades no volin pels aires, hi hagi poques goteres, els baixos estiguin ben resguardats, es faci ús d’impermeables en lloc de paraigües i de sabates no lliscants, i que ningú prengui mal.

També et pot interessar

Comentaris