La por als canvis
Maite Colomer
El canvi és inherent a la vida. Malgrat això, la nostra tendència és resistir-nos-hi.
La sensació que ens produeix de manca de control, de sortir de la nostra zona de confort, ens genera certa por i angoixa. És inevitable. La clau rau en com afrontarem aquesta nova situació.
Els canvis es poden presentar inesperats. En aquest cas, en primer lloc és necessari dedicar un temps a exterioritzar les emocions.
Seguidament, el primer pas per superar-lo serà acceptar aquesta nova situació, prendre consciència del que ha passat i pensar què podríem fer en situacions similars en el futur.
Tant en aquests casos com quan som nosaltres els que volem provocar els canvis, el nivell de confiança de cada persona serà el que marcarà el grau de satisfacció amb els resultats.
Haurem de planificar amb detall els passos que volem seguir, fer-nos conscients dels que depenen de nosaltres i podrem controlar, de les nostres fortaleses i motivacions. Després, caldrà que passem a l’acció. Sense acció no hi ha canvi. Haurem de ser perseverants, perquè hi ha canvis que impliquen molts petits passos.
Si veiem el canvi com un nou repte serà més probable que tirem endavant.
En la societat canviant i inestable en què vivim, la capacitat d’adaptació al canvi serà una de les competències més preuades.
