“Valoren més el que fem els Castellers de Vilafranca fora que a casa. Ens hem d’estimar més”

Joan Badell ha estat el president dels Castellers de Vilafranca durant els últims quatre anys. FOTO: Fèlix Miró
Judit Benages
24/12/2019 - 13:23h

Entrevistem el que ha estat durant quatre anys president dels Castellers de Vilafranca, Joan Badell

Joan Badell tancarà en poques setmanes la seva etapa com a president dels Castellers de Vilafranca, un càrrec que ha ostentat durant els últims quatre anys juntament amb Toni Bach com a cap de colla. Tot i que la part més castellera ja s’ha acabat, Badell encara té reunions diverses. I és que ser president d’una colla com els verds no és poca cosa. Aquest empresari vilafranquí ja havia format part de l’equip de pinyes i folres en l’època del Melilla i també amb David Miret, però ara ho ha viscut des d’una perspectiva més institucional. Amant de les càmeres i els micròfons, aquesta setmana hem parlat amb ell de què ha significat estar al capdavant de la colla que tant estima.

Faci’m una anàlisi general d’aquests quatre anys….
Quan vam ser escollits teníem clar que volíem fer coses per la colla, no només ocupar un càrrec i tenir un mandat tranquil. El Toni i jo sabíem que volíem innovar sempre respectant la tradició i créixer en diferents aspectes, cosa que així ha estat: hem crescut en nombre de sortides (el 2019 ha estat l’any que més diners hem ingressat en actuacions), de patrocinadors, de subvencions i també hem fet un creixement social molt gran. Està clar que com més coses facis, més gent opina i més difícil és fer content a tothom, però això ja ho teníem claríssim.

Ha estat més o menys dur del que es pensava?
Com ja havia estat en altres equips de tècnica sabia que treballar pels Castellers de Vilafranca implicava molta feina, però m’ho he pres com un repte durant el qual he gaudit moltíssim i he intentat escoltar molt les crítiques que, si són constructives, per mi tenen un valor molt gran. Sí que és veritat que potser ha comportat més feina de la que em pensava treballar projectes com ara les obres de Cal Figarot i els drets d’imatge, que és un tema que m’ha desgastat perquè tot el dia estàs lluitant amb professionals i els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella hem rebut crítiques per tot arreu per fer el que creiem que és millor per la colla, que és donar els drets a qui ens els demana, però sense afany de lucre ni en exclusiva.

PUBLICITAT

Amb quins moments dels quatre anys es queda?
Amb el suport i l’ajuda que hem tingut de molts castellers, amb les felicitacions, amb l’acte d’homenatge als enxanetes, amb l’actuació a Cal Cassanyes, amb la victòria del Concurs de Castells… i també quan es valora la feina que fa la junta i tècnica ja que al món casteller s’hauria d’empatitzar més.

Se’ls exigeix massa?
Crec que s’hauria de tenir més en compte que és una activitat amateur i entendre’ns més a tots, ja no només a la junta i a la tècnica sinó, per exemple, a un casteller que potser no té un bon dia perquè no ha dormit durant tota la nit perquè té el nen malalt o perquè passa per un mal moment a la feina… Hauríem d’empatitzar més els uns amb els altres. Si s’exigeix molt? Crec que al president dels Castellers de Vilafranca se li exigeix com un professional sense que ho sigui. I mai em cansaré d’agrair no només a la meva família sinó a la de tots els castellers la paciència que tenen amb nosaltres.

En el món casteller s’hauria d’empatitzar més i tenir en compte que és una activitat amateur”

Joan Badell

Quines millores ha fet el seu equip a la colla?
Jo destacaria l’Àrea de Salut i Rendiment, amb una atenció personalitzada als castellers, també hem intentat que la comunicació fos molt potent, amb una newsletter gairebé setmanal, i amb moltes aparicions als mitjans de comunicació, també vull destacar que hem millorat les entrades a plaça, que hem protocolaritzat, perquè som una colla seriosa que portem la camisa amb respecte, i evidentment no puc deixar de mencionar la reforma de Cal Figarot, a més de l’increment de gairebé 300 socis en 4 anys.

Tenien com a objectiu arribar als 1.000 socis, no?
Sí, però vam depurar la base de dades, la vam actualitzar i això va fer que n’hi haguessin 200 menys dels que realment estaven inscrits. Tot i així, hem arribat als 880.

En el seu equip, la junta i la tècnica han tingut el mateix pes?
Sí. Ha estat un treball totalment transversal i crec que és un error que la junta i la tècnica vagin per camins diferents. Hem estat fidels, lleials i sempre hem anat de cara. Les hem vist de tots colors però la complicitat que he tingut amb el Toni és una de les coses més positives que m’emporto del nostre mandat. Hem format un equip dinàmic i hem demostrat que volíem que passessin coses importants. No només volíem ocupar un càrrec. L’experiència ha estat molt enriquidora i un aprenentatge continu perquè també ens ha permès conèixer gent d’àmbits diferents.

El seu equip va passar per un moment complicat quan se’ls va obligar a fer una assemblea extraordinària per parlar de la imatge gràfica de la colla. Va ser un dels moments més durs?
Sí, un d’ells. No va ser agradable, la veritat. Crec que ens podríem haver estalviat l’assemblea extraordinària i, a més, hi va haver alguna intervenció molt desagradable que no tocava, però la diferència és que el nostre equip ens prenem el tema com una modernització de la imatge gràfica, no com un canvi d’escut. I per això no vam fer l’assemblea extraordinària que marquen els estatuts, sinó que vam sentir-nos avalats per una auditoria, pel Consell de Savis, per l’assemblea ordinària i també per bona part dels assistents a l’assemblea extraordinària. Ara bé, repeteixo, jo crec que el tema era conceptual i que van passar coses que es podrien haver estalviat. I, de fet, cal destacar que el nostre fundador no va portar escut, el Carles Domènech, gran cap de colla, molts anys tampoc n’havia portat i antigament els Xiquets de Valls no tenien ni color de camisa. Respecto totes les posicions, però en l’origen dels castells no hi ha color ni escut a la camisa.

Va ser la primera assemblea extraordinària demanada pels socis… Creu que potser no van fer alguna cosa bé?
Segurament ens hauríem d’haver comunicat millor, d’una manera més ràpida i efectiva. Ho vam comunicar en dos assaigs, al Consell de Savis… Però potser ho hauríem d’haver fet millor. A partir d’ara, però, la junta nova ja decidirà què vol fer amb l’escut.

PUBLICITAT

Quins altres moments han estat complicats?
Doncs perdre el Concurs de Castells, és clar, i la lesió de la Soraia a Sant Cugat. Va ser un cop duríssim.

Els verds són de les colles més competitives. Com afronta una junta el fet de perdre el primer concurs després de tants anys?
Sabíem que ens tocaria perdre’n un i, de fet, ens pensàvem que passaria el 2016. El Toni crec que s’ho va prendre millor però per a mi va ser un cop duríssim i recordo un moment que crec que se’m quedarà gravat: en acabar, amb la Tarraco Arena Plaça buida, el Toni i jo ens vam quedar mirant l’Arena des de dalt, ell em va agafar i em va dir: ens en sortirem, no ens podem ensorrar. I així ha estat. Prova d’això: l’últim Tots Sants.

Les juntes i tècniques als verds duren quatre anys. És massa temps?
Crec que són els justos per adquirir un bon compromís. No crec en els projectes a curt termini i el primer any és mig d’aprenentatge i si el segon haguessis ja de plegar trobo que no podries fer la feina. Quatre anys et permet tenir una perspectiva de mandat a llarg termini. Potser es podria fer tres anys obligatoris i un que quedés a l’expectativa de si es vol continuar o no, però jo menys de tres anys no els faria. Ara bé, també és veritat que la joventut que puja potser voldrà un altre model i potser en un futur es canviarà.

Enguany han anat a Califòrnia. Val la pena fer un viatge d’aquestes característiques tot i que no hi pugui anar tota la colla?
Jo crec que sí. Sovint et planteges el dilema d’allò de ‘o tots o ningú’ i fins i tot durant aquest viatge vam tenir un acte que no hi van poder entrar tots els que van venir a Califòrnia. Hi havia gent que es va enfadar, però en veure que els verds vam sortir a tot arreu i que va ser molt mediàtic l’endemà ens van dir que havíem estat encertats en la nostra decisió perquè havia estat bo per la colla. No és fàcil prendre determinades decisions, però s’ha de mirar pel bé de la colla. També t’haig de dir que sovint la gent de fora valora més el que fem que nosaltres mateixos.

Què vol dir?
Som una colla super autoexigent, fem coses molt i molt grans, però crec que des de fora es valora més que no pas des de dins. Ens hem d’estimar més. Som l’única colla que ha consolidat els castells de 10 i, a més, hem gestionat un canvi generacional que calia emprendre. Hem fet coses molt grans. Però ens ho hem de creure més.

També et pot interessar

Comentaris