Un atac d’angoixa

Maite Colomer

S’acosta el moment d’anar a plaça. Hi haurà molta gent, no sé si ho suportaré. Si quan hi soc em passa el mateix que l’última vegada, no podré sortir-ne.

Només amb el record de l’experiència passada, estic començant a tremolar, una suor freda em recorre el cos. Em noto palpitacions, cada vegada més intenses i seguides. No puc respirar, estic tenint un atac de cor… Que algú m’ajudi! Necessito una ambulància… d’aquesta no en sortiré…

Aquesta podria ser una excessiva simplificació de la vivència d’un atac d’angoixa. L’aparició d’una por molt intensa, en aquest cas en llocs molt concorreguts, en pocs minuts, assoleix una màxima expressió i s’acompanya d’un conjunt de símptomes físics molt preocupants per a la persona que els pateix.

Els familiars i amics que l’acompanyen, coneixedors de la por del seu familiar, no acaben de creure en la realitat dels símptomes físics. Com en la majoria de problemes psicològics, és relativament fàcil proposar solucions des d’una perspectiva externa al conflicte, però els símptomes físics són totalment reals i incontrolables. En menys d’una hora hauran desaparegut les suors i palpitacions, però el temor de tornar-se a trobar en una situació semblant reforçarà la por i afavorirà les mateixes reaccions en una nova exposició.

Per aquest motiu és tan important aplicar mesures per controlar aquesta situació en aparèixer els primers símptomes.