“Per aconseguir unes bones finances cal tenir una visió a mitjà i llarg termini”
Entrevistem Antoni Peiret, que ha estat 34 anys interventor de l’Ajuntament de Vilafranca i 32 al Consell Comarcal de l’Alt Penedès
Nascut en un poble de 200 habitants a tocar d’Osca, Antoni Peiret ha estat durant 34 anys interventor de l’Ajuntament de Vilafranca i 32 del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, dues administracions que no han tancat mai amb romanent de tresoreria negatius ni han hagut de fer operacions de tresoreria per pagar factures, cosa que Peiret considera “essencial” per garantir la solvència econòmica. De tarannà discret i un home ‘de números’, Peiret ha posat fi aquest mes a la seva etapa a l’administració pública i s’ha jubilat. S’emporta molt bons records i un equip de treball amb qui ha compartit moltíssimes hores de feina per tal que l’administració estigués econòmicament equilibrada.
Com acaba el fill d’una família de pagesos d’un poble d’Osca sent interventor a l’Ajuntament de Vilafranca?
En part va ser gràcies a un mestre amb molta visió de futur que a les nits anava per les cases del poble dient a les famílies que els joves havíem d’estudiar. El meu futur era seguir amb la feina del camp, però ell va convèncer la meva àvia, després d’insistir molt, que no calia ser ric per estudiar. I així va ser.
I va estudiar per ser interventor?
No pas. Aquell professor va aconseguir que d’un poble de 200 habitants en sortissin 40 mestres. Vam fer tots magisteri perquè era la carrera que tenia més sortida. Vaig estudiar a Lleida i vaig treballar de mestre al Pont de Suert, Lleida i Solsona.
I va acabar sent interventor?
Al Pont de Suert vaig conèixer un home que també em va marcar el destí, i a qui vaig considerar el meu tutor. Era enginyer agrícola i estudiava Econòmiques a la UB. Em va deixar llibres d’economia i jo vaig començar a interessar-me pel tema, tot i que no pensava pas que pogués fer-ho. Però finalment em vaig animar i vaig començar a estudiar-ho, primer mig a distància de Solsona. Després vaig demanar plaça a una escola d’Esplugues perquè era més a prop de Barcelona, i així era més fàcil anar a estudiar.
I com va arribar a Vilafranca?
No va ser immediat. Un cop vaig acabar la carrera vaig pensar que podria ser inspector d’hisenda, però un dia vaig veure una convocatòria de 200 places d’interventor en l’administració local i vaig pensar: què deu ser?
No sabia què era?
No, ni em sonava. Tot i que aquesta persona que et dic que era com el meu tutor em va explicar que el que feia l’interventor era portar la feina comptable dels ajuntaments, assessorar i fiscalitzar tota la part econòmica.
I va aprovar les oposicions.
Sí. Van ser molt dures, però finalment vaig aprovar amb la setena millor nota d’entre els 5.000 candidats. Em van explicar que m’havia de posar en contacte amb els ajuntaments de més de 20.000 habitants per poder treballar-hi, i primerament vaig anar a un poble d’ Osca perquè jo volia estar a prop de Lleida. Però l’alcalde em va etzibar que no necessitava cap interventor perquè la llei era ell. Vaig sortir de la reunió gairebé plorant i pensant: què he fet? On m’he posat? Però després vaig estar dos anys a Tortosa, on vaig aprendre moltíssim perquè feia 20 anys que no tenien interventor, fins que el 1986 vaig arribar a Vilafranca perquè quan estudiava a Barcelona vaig conèixer la persona que feia d’interventor aquí, que ja es volia jubilar.
Tenir interventor és obligatori?
Sí. Tots els ajuntaments de poblacions de més de 20.000 habitants han de tenir creada una plaça de primera categoria (interventor superior), i els d’entre 5.000 i 20.000 de segona (interventor d’entrada). En els de menys de 5.000 habitants la funció d’interventor la pot fer el secretari.
L’Ajuntament de Vilafranca sempre ha tingut unes finances sanejades?
Sí, i això tenint en compte que he treballat amb governs de diferents colors polítics. Però bàsicament hi ha tres motius que ho han fet possible. El primer és que he treballat amb un equip professional, multidisciplinari i amb una visió a mitjà i llarg termini, que és molt important per tenir unes bones finances. S’han d’avaluar els costos i la sostenibilitat de les inversions i no endeutar-se més del que s’amortitzi. Això és primordial i, modèstia a banda, crec que ho he sabut explicar bé, i també incorporar aquesta filosofia a l’equip.
I els governs no els pressionen?
Doncs aquí ve el segon motiu pel qual ha tingut unes bones finances: els governs de Vilafranca sempre han estat molt prudents i han entès les recomanacions del meu equip.
Però la decisió final de qui és?
Del govern. L’interventor pot assessorar o fer recomanacions si alguna cosa està fora de llei, però mai pren decisions. Per altra banda, he de dir que l’oposició també ha estat cabdal per mantenir unes bones finances perquè ha estat prudent i no ha demanat ni ha proposat coses o inversions fora de lloc. I això també ha estat important per mantenir la sostenibilitat financera.
