El final que necessitàvem per pintar el futur de color verd

07/11/2019 - 18:14h

Juli Selma

Divendres 1 de novembre, 12 hores 15 minuts. Comencem a tancar el peu del 3d10fm, fa bona pinta. Hi col·laboren les colles convidades, i això ajuda, i molt. L’ajuda és recíproca. Pugen segons. Arrenquen aplaudiments de l’afició; això sempre ajuda. La mida pinta bé. Es col·loquen les agulles, les crosses i els portacrosses del mig fan el senyal amb el polze amunt…
Arrenquem els terços i les papallones de la panxa desapareixen. Ens coŀloquem sobre les espatlles dels segons. Sembla que l’esquerra està una mica oberta, però no prou com per tirar-lo avall. Entren crosse. Sembla que la Júlia no hi arriba prou bé. Això no li agrada, al Sergi, buf… Entren quints i criden “avall!”. Aprofitarem per fer pujar el porta-portacrosses de la Júlia…

No passa res, hi tornem de seguida, no marxeu!!! Algú intenta escaquejar-se marxant enrere, tot pensant-se que ningú el veu… Tornem a quadrar. Les cares segueixen sent de confiança, la que et donen 17 castells de 10 descarregats des de Sant Fèlix 2013. Quints coŀlocats, i el folre fot una marxada que ja sembla que anem en vaixell: avall un altre cop!!!
Tercer peu: les cares comencen a canviar. Entre cabreig i petits dubtes… Ara l’agafarem bé, ja ho veureu! Amb quarts a lloc pinta bé. Es coŀloquen quints i tirem amunt. Sonen gralles, per fi, però als primers compassos ja es veu que allò no va enlloc. Encara no han entrat les setenes quan es dona l’ordre de baixar un altre cop…

PUBLICITAT

Ara ja sí que les cares són de no entendre què ens està passant. I la pregunta que es fa tothom: “I ara què?”. Toca asserenar ànims i canvi d’estratègia: td9fm. No és la millor que hem fet enguany a nivell de folre, però fa el fet i aconsegueix “desestressar” la canalla. I aquí és on crec que el Toni va prendre la decisió que va capgirar el signe de la diada: a la tercera ronda aniríem a buscar el quatre de nou.

Mai es farà prou justícia amb el peu d’aquesta colla i la pila de castells que han aguantat les seves espatlles en els darrers 25 anys

Juli Selma


Mentalització al més alt nivell. La cara de concentració dels baixos minuts abans de parar el castell és de les que et queden gravades. Pugen segons, i terços i no ho veuen ben encarat i el baixen. Tornem a quadrar el castell mal anomenat net, i altre cop avall amb quarts posats.

Ara les cares ja són de: “Què c… ens està passant?”. Els dubtes van in crescendo i la confiança va minvant, però llavors és quan els castells demostren que la feina feta a l’assaig sempre dona fruits: a la tercera el castell puja amunt, pis per pis, sense pressa, tal com va demanar el cap de colla: “gaudiu de cada moment de la diada, no vulgueu córrer!”.

El quatre puja nerviós, sí, però amb l’entrada de l’aixecador el castell es para i els déus comencen a somriure de nou als Verds… El premi merescut a una feinada bestial que no va arribar al 2017, tot i descarregar la pila de 14 quatres de vuit nets a l’assaig, ni tampoc al 2018. I havia de ser aquest any quan recolliríem els fruits de quatre anys picant pedra amb aquest castell.

Quarta ronda: ara sí, ara va de debò: 3de10fm. Suposo que ningú no dubtava que hi tornaríem… Les cares, aquest cop, són de treure tot el nervi: “D’aquí no m’arrenca ni Déu!!!”. Ja és el cinquè peu amb folre i manilles que aixequem avui, però és el que sembla més dur, més consistent. Els segons s’hi troben còmodes. Bé, tan còmode com es pot estar fent una bestiesa com aquesta… Terços coŀlocats. Les mides encaixen, la Neus hi arriba millor i el Sergi treballarà bé…

PUBLICITAT

Sisens amunt. Sonen gralles. Les setenes es coŀloquen i la veu de l’Aleix no s’altera: “Està parat, el tenim bé, agafeu aire que durarà…”. L’Arnau es comença a animar: “No toqueu res, no canvieu res!”. Quan els vents de les manilles poden parlar al 3d10 és bon senyal…La Mariona arriba dalt i el món es para: el tro de la plaça, l’aleta del colós i, a partir d’aquí, la cosa s’embala. Però ja en són uns quants i sabem el pa que s’hi dona. “Mata, no marxis; Bubu, no vinguis”; i potser soc jo, el que marxo, però tant se val: mentre s’aguanti fins al final… i s’aguanta i es descarrega, i ja van 18 castells de 10 descarregats!

La feina no serà completa fins al darrer castell. La frase del Toni ja forma part de la història: “Es lluita fins al pilar!!!”. I a les dones i els homes que lluiten a galeres no els importa un darrer esforç: el sisè peu amb folre i manilles de la diada, per tal d’arrodonir el pastís amb el pd8fm.
Mai es farà prou justícia amb la gent que forma el peu d’aquesta colla i la pila de castells que han aguantat les seves espatlles en els darrers 25 anys… Al final, tercer pd8fm descarregat amb la nova alineació d’enguany, un equip pilaner que pinta que seguirà les passes dels predecessors.

La diada acaba mantejant el cap de colla, com mana la tradició. Es tanquen 4 anys brillants on s’han aconseguit més castells de gamma extra que mai: 97 descarregats i 15 carregats. S’han incorporat tres castells nous al nostre repertori: 10d8, 3d8 per sota i 4d10fm. Hem normalitzat els castells de 10, cosa que fa només 6 anys semblava impensable, tenint en compte que cap dels primers 29 intents va acabar descarregant-se. Es va guanyar el Concurs 2016, descarregant el castell més valuós dels que ha completat la colla per primera vegada, i es va perdre el del 2018 en un frec a frec vibrant amb una Colla Vella que ha hagut d’apujar el llistó de manera superlativa i mostrar la seva millor versió de tota la història per tal de superar-nos.

I al 2019, els dos objectius que va posar per davant el Toni s’han aconseguit: fer la millor actuació per Sant Fèlix i el que és encara més important: preparar un munt de gent nova per posar la colla en posició de tornar a liderar el món casteller en un futur que després d’aquesta actuació de Tots Sants sembla molt més a prop.

També et pot interessar

Comentaris