“Més que fotògraf, em considero un artista fotogràfic, ja que hi poso creativitat i imaginació”

Xavi Gonzàlez
13/10/2019 - 06:00h

Entrevistem Jordi Ventura que acaba de rebre el Premi Catalunya 2018 de fotografia

Ventura és natural de Puigdàlber, psicòleg de professió té el despatx a Vilafranca i es defineix com un apassionat de la fotografia des de sempre. És també el tresorer del Club Diafragma de Vilafranca i soci de dues agrupacions fotogràfiques, la de Capellades i la d’Esparreguera. Fa pocs dies va rebre el Premi Catalunya 2018 de Fotografia que atorga la Federació Catalana de Fotografia al millor fotògraf de l’any. Una elecció que es fa entre els deu fotògrafs més premiats de l’any.

D’on li ve la passió per la fotografia?
Sempre he tingut una sensibilitat per l’art, i la fotografia és la disciplina amb la qual m’hi sento millor, ja que per mi és una manera d’expressar-me. Els meus inicis van ser de ben jove amb una càmera analògica, una Pentax ME Super. Ho recordo molt perquè va ser frustrant, ja que no em sortien les fotografíes bé. Després vaig adonar-me que l’objectiu que havia comprat a Andorra era defectuós.

Acaba de rebre el Premi Catalunya 2018 de fotografia. Què representa per a vostè?
És un premi molt emblemàtic i apreciat per mi i pels fotògrafs catalans. Tot i que he guanyat altres premis que es podrien considerar de més importància, aquest és més popular i me’n sento molt orgullós.

Amb quines fotografies va guanyar el premi?
Calia presentar una col·lecció de cinc fotografies de temàtica lliure, i vaig escollir les d’un viatge fotogràfic que vaig fer l’any passat a Mongòlia. Per bé que les fotografies són originàriament d’allà, sí que és cert que el resultat és diferent del que vaig captar inicialment. Amb la fotografia creativa a vegades posem elements, els treiem o els transformem. Segurament els més puristes de la fotografia diran que això no és fotografia, però jo considero que, a partir de la fotografía fem art fotogràfic. Per tant, més que fotògraf em considero un artista fotogràfic, és a dir, aquell que a partir de la captació de la imatge primera en fa una edició fins arribar al resultat final desitjat.

Totes cinc eren en blanc i negre. A què es deu?
Faig color i blanc i negre. En aquest cas vaig tenir molt clar que la col·lecció havia de ser en blanc i negre, perquè vaig considerar que el color distreuria i el blanc i negre, pel tipus de fotografia que jo volia fer i el que volia trasmetre, era molt més potent i dramàtic. Ho vaig tenir clar des del principi.

Què és el que més li agrada fotografiar?
No tinc una preferència que destaqui molt sobre les altres, però el que m’atreu més actualment és fotografiar les persones amb el seu context social més proper. Tot i que a la col·lecció premiada només hi surt una persona.

Fins a quin punt té importància el retoc d’una imatge per fer-la perfecta?
Per mi l’edició és molt important. En aquest aspecte podríem obrir un debat, però personalment no concebo presentar una imatge sortida de càmera sense fer-li res. La fotografia, per mi, ha d’evolucionar, i aquella imatge inicial m’ha de portar allà on jo vull que em porti a través del retoc. L’entrada de les noves tecnologies en el món digital ha obert un munt de possibilitats pels que som creatius, i val la pena no tancar-s’hi.

Però amb tanta tecnologia, no li sembla que s’ha perdut aquella afició autèntica per la fotografia?
Tot a la vida està en moviment, i la fotografía evidentment també. És clar que mai com ara s’havien fet tantes fotografies, però les coses han canviat molt i avui dia es fa una fotografia molt diferent. Els joves les fan amb els seus dispositius mòbils. No hi estic pas en contra, però la majoria es queden aquí. El que entenem com a màquina fotogràfica ha quedat en desús per molta gent jove. Només cal veure les agrupacions fotogràfiques del país, en la majoria de les quals les persones que hi ha són majors de 40 anys. També hi ha excepcions, és clar.

Per fer bones fotografies cal tenir un bon ull fotogràfic?
Per mi hi ha d’haver la creativitat darrere sí o sí. Els reporters, per exemple, poden fer una fotografia molt bona perquè estan en el moment oportú i en el lloc indicat, però tal com jo entenc la fotografía i en el nivell en què nosaltres ens movem, falta una bona dosi de creativitat i després feina d’edició, perquè a vegades no és el que veus en el moment de fer la fotografía, sinó el que t’imagines com serà el resultat final.

Dels premis i reconeixements que ha rebut, quin és el que més il·lusió li ha fet?
Evidentment és el Premi Catalunya pel que comporta, però n’hi ha d’altres que els valoro més pel seu nivell de dificultat.

Per exemple?
Podria dir-li el Trofeo Guipuzkoa Internacional, en què vaig quedar primer entre 3.000 fotos presentades per fotògrafs d’arreu del món, amb un nivell elevadíssim. Suposo que alguna cosa estem fent bé, i penso que quan un hi posa constància, passió i il·lusió en les coses el resultat obtingut acostuma a arribar més lluny.

Aquestes són les cinc fotografies amb les quals Ventura va rebre el premi de fotografia Catalunya 2018.

També et pot interessar

Comentaris