Viatge a la Xampanya

Vinyes i paisatge de la muntanya de Reims
Santi Borrell
12/10/2019 - 06:00h

Santi Borrell s’endinsa en la realitat vitivinícola de la Xampanya i posa de manifest dades com aquesta: el preu del quilo de raïm es paga a 6,20 euros.

Tot comença a baix, quan tot cau i creix de nou. El xampany és terra, és llum. Genera 30.000 llocs de treball directe. El seu impacte té un valor de 5.000 milions d’euros. Se’n comercialitzen 300.000.000 d’ampolles (2018). La regió està formada per 319 pobles, situada al Departament del Marne, ubicada entre París i Estrasburg. Té un clima continental, amb influència atlàntica, amb sòls argilosos i calcaris. Una de les característiques és el guix (craie), que repercuteix en les aromes minerals i seques. Es cultiven 34.000 ha, de forma estricta, centrant-se en tres varietats que s’han fet cèlebres: pinot noir (38%), chardonnay (31%) i meunier (31%). Hi ha una part molt petita (0,6%) de varietats històriques que es continuen cultivant: pinot blanc, pinot gris, arbanne i petit meslier.

PUBLICITAT

La regió té uns criteris estratègics i unes estructures de producció que són la base del seu èxit. Hi ha una intel·ligència comuna que parteix d’una història, d’unes condicions climàtiques i d’un rigor cap a la qualitat. Hi ha 16.000 viticultors (vignerons) que cultiven el 90% de les vinyes de la Xampanya. Entre els elaboradors hi ha tres grans classificacions. Les maisons controlen el 70 % de la producció i el 90% de l’exportació. Hi ha 358 maisons négociant-manipulant (NM), cases que poden tenir vinyes i que compren una part substancial de raïm a altres viticultors. El segon grup està format per 1.800 viticultors-elaboradors (récolectant-manipulant, RM), que elaboren els seus xampanys a partir del raïm que cultiven. Si les maisons van escriure la història de la Xampanya, fomentant la seva imatge al món, els vignerons van propiciar la segona gran revolució, amb noves marques de produccions més limitades, buscant el terrer, la varietat, un cultiu més natural i una elaboració més particular. El tercer gran grup, molt divers i difús, són les marques dels viticultors que porten el raïm a cooperatives, així com les marques auxiliars, comprades per distribuïdors o particulars. Hi ha 2.400 marques que parteixen de les cooperatives i 1.800 marques d’autors. Convindria subratllar que hi ha 140 cooperatives que tenen la funció productiva de premsar i comercialitzar el most a les maisons.

Hi ha una intel·ligència comuna que parteix d’una història, d’unes condicions climàtiques i d’un rigor cap a la qualitat.

A la Xampanya hi ha una gran diversitat d’empreses mitjanes. Hi ha més de 30 maisons que comercialitzen més de 500.000 ampolles. Hi ha cinc grans corporacions que controlen una part de la producció. Moët-Louis Vuitton és el primer gran grup, fusionat el 1987, amb la suma de les cases Moët & Chandon, Dom Perignon, Mercier, Ruinart, Veuve Clicquot i Krug, amb unes vendes de 65.000.000 d’ampolles, que representen el 22%. El segon gran grup, Lanson-BCC, creat el 1991, de menor volum, està format per les cases Lanson, Boizel, Philipponnat, Besserat de Bellefon, de Venoge o Bonnet. Tots els grans grups són de capital francès. A la Xampanya hi ha unes institucions poderoses al seu darrere. França és un estat potent que fomenta la riquesa de la seva indústria i la seva agricultura.

Chamoagne Jacquesson, del poble de Dizy.

El terrer és l’essència de la Xampanya. Les vinyes estan pensades abans de ser plantades. La primera sorpresa en endinsar-te a la regió és preguntar on són les vinyes. Es veuen boscos atlàntics i planes de cultius, i les vinyes no apareixen. S’ubiquen en llocs molt concrets, buscant la qualitat de les terres. Bona part de les parceŀles es cultiven en turons, en pendents. Els marcs de plantació també són simptomàtics: 8.000-9.000 ceps/ha. A principis del segle XX (1911) es va crear una escala de valors per classificar els terrers, una classificació que s’ha anat modificant i millorant (1927, 1941 i 1985). De tot el conjunt es van valorar 17 grans crus (destacant Ambonnay, Avize, Ay, Bouzy o Sillery) i 42 primers crus. Durant aquest període es van restringir les varietats i es van fixar unes normes de rendiment màxim de raïm per hectàrea i de premsat, amb un període mínim d’envelliment. El Comitè Interprofessional dels Vins de la Xampanya (CIVC) es va crear el 1941, aplegant de forma paritària els viticultors i les cases productores, esdevenint una institució de progrés econòmic. La comissió permanent està formada pel president dels comerciants i pel president dels viticultors, mentre que l’oficina executiva està formada per 6 comerciants i 6 viticultors. Durant el viatge, vaig tenir a les mans una meravella de llibre, Atlas de la France Vinicole. Les vins de Champagne (Larmat, 1944), amb els mapes cartogràfics de les vinyes classificades de la Xampanya. El raïm de la collita 2019 podrà tenir un preu aproximat de 6,50 euros/kg.

El terrer és l’essència de la Xampanya. Les vinyes estan pensades abans de ser plantades.

L’emblema de la Xampanya sembla molt simple d’aplicar. Una regió definida, unes vinyes plantades en llocs molt concrets, unes varietats molt determinades, un sistema de cultiu amb uns rendiments de 10.000-11.000 kg/ha, un sistema d’elaboració molt depurat i un objectiu encara més concret: obtenir la màxima qualitat. El raïm s’acostuma a collir sencer i moltes cases encara utilitzen les típiques premses verticals, amb una capacitat de 4.000 kg. Una de les característiques de l’elaboració és l’aposta per l’assemblatge, la barreja de vins de diverses collites. S’acostuma a posar un 30% de 3 o 4 collites, mentre que la resta del 70 % del cupatge parteix de la collita. Aquestes pautes són estipulades pel CIVC, garantint l’equilibri entre l’oferta i la demanda i mantenint un estoc d’emergència per a anys de poca producció. Un altre prodigi.

Vinyes de Piot Sévillano, del poble Vincelles, al costat del riu Marne.

Comencem el viatge. Entrem a Charly-sur-Marne i Dormans, els primers pobles de la Vall del Marne, partint de l’aeroport de París. Comença l’espectacle. Veiem les primeres vinyes dimensionades, perfeccionades, que van pujant cap al cel. El paisatge de la Xampanya és una obra històrica, una obra cultural dels homes i dones que l’han modulat durant segles. Al poblet de Vincelles, visitem Piot-Sévillano, un petit vigneron-elaborador que cultiva 8 ha, dividides en 40 parcel·les. La família cultivava les vinyes per a les grans maisons a uns preus baixos i va decidir elaborar la seva pròpia marca el 1974. Des de finals del segle XX, no utilitzen herbicides ni insecticides. Escampen palla i escorça per no llaurar, experimentant tècniques i alternatives pròpies, amb algunes pràctiques biodinàmiques. Han reformat l’antiga escola del poble per convertir-la en una sala de tast. Treballen en dipòsits d’acer, foudres, àmfores i ous de ciment, amb llevats naturals. Comercialitzen 80.000 ampolles. Caldria destacar Piot-Sévillano Tradition Brut, una expressió de fruita, de cítrics, que parteix del Meunier, amb unes aromes pre-cremoses, extraordinàries.

PUBLICITAT

A l’entrada de Reims trobem Bruno Paillard (1981), un edifici funcional i auster. És una maison de 500.000 ampolles, amb 30 treballadors. Disposen de 34 ha de vinya pròpia i compren una altra part de raïm a viticultors. Per Bruno Paillard el vi és paciència. Destacaria el Blanc de Blancs Grand Cru, desgorjat al juliol de 2017, una joia, una explosió de pastisseria, cremositat i amargor. És un dels millors vins escumosos de chardonnay que he tastat. La França de tota la vida, bucòlica i opulenta, es manifesta de forma real. És el segon dia del viatge i agafem la carretera entre Reims i Épernay, superant la muntanya de Reims. La bellesa supera la imaginació, ondulacions de vinyes que pugen i baixen pel meu cap. En altres regions, la muntanya de Reims hauria estat arrasada per plantar-hi vinyes o construir-hi urbanitzacions. Per algun motiu, la regió va ser declarada Patrimoni Mundial de la Unesco (2015). Hi ha una ordenació del paisatge, sense distorsions, que m’enamora i m’exalta.

La regió va ser declarada Patrimoni Mundial de la Unesco el 2015.

Visitem Gosset, una maison del grup Rémy-Cointreau. Venen 1.000.000 d’ampolles. Tenen 10 ha en propietat i compren tota la resta de raïm a viticultors, a un preu de 6,80-7 euros/kg, amb uns contractes i unes normes estrictes. El most arriba en camions cisterna al celler, on realitzen un tast per qualificar l’acidesa, decidint el seu destí. Gosset busca l’acidesa per la conservació de la fruita i el treball amb les mares. Fan una sola filtració i només utilitzen el sulfurós abans del desfangament. A la cava ens trobem la firma d’un soldat americà que va formar part de l’alliberació de Reims el 1944. En el licor d’expedició només utilitzen vi base i sucre. Totes les ampolles passen entre 6 i 8 mesos a la cava, després de ser desgorjades. Com les altres maisons de la Xampanya, incrementen els paràmetres de la qualitat, superant i doblant la normativa. Si el Comitè Interprofessional determina que un millésime ha de tenir un mínim de 3 anys, Gosset decideix que ha de tenir un mínim de 7 anys. A la tarda visitem Boizel, situada a l’avinguda de la Xampanya d’Épernay, un altre cant a la felicitat. Després vam tenir el privilegi de visitar Besserat de Bellefon (Épernay), Marguet (Ambonay), Deutz (Ay) i Jacquesson (Dizy); obres d’art, monuments a la qualitat. No queda més espai, però encara tenim temps per poder estimar la terra.

També et pot interessar

Comentaris