“Si et preocupa la falta de memòria, ves al metge”

Jeroni Muñoz
Judit Benages
28/09/2019 - 21:00h

Entrevistem Jeroni Muñoz, metge geriatra del Centre Sociosanitari Ricard Fortuny de Vilafranca

Jeroni Muñoz és metge geriatra des de fa més de 20 anys, pràcticament els mateixos que fa que treballa al Centre Sociosanitari Ricard Fortuny de Vilafranca. Concretament va començar-hi abans de la construcció del nou edifici, quan encara era la Clínica del Carme. Ara fa ja una dècada que Muñoz es dedica especialment a les demències dins la Unitat de Demències de l’Alt Penedès, integrada per diferents professionals del Ricard Fortuny i de l’Hospital Comarcal que treballen de manera centralitzada i interdisciplinària. Aquesta setmana hem volgut parlar amb Muñoz sobre l’Alzheimer perquè dissabte va ser el dia internacional d’aquesta malaltia.

Expliqui’m de manera senzilla què és l’Alzheimer.
L’Alzheimer és la principal malaltia de la memòria. Totes les demències són malalties de la memòria, i l’Alzheimer representa un 65% del total de les demències. Fa 110 anys que es va descobrir.

Però encara no té cura, oi?
No. Tants anys de malaltia, i encara no s’hi ha pogut trobar cap cura. Hi ha medicaments que frenen una mica la seva evolució. Fan que no vagi tan ràpida, però cap la cura. Pensa que fa 20 anys que no surt cap medicació nova, i no es preveu res fins d’aquí a 10 anys. S’està fent investigació, i si surt algun fàrmac que es vegi que pot anar bé, aquest no sortiria a la venda fins d’aquí a 10 anys. Van sortint medicaments, però aproximadament cada any els retiren perquè veuen la poca eficàcia que tenen. Aquesta és la part més dolenta de la malaltia.

PUBLICITAT

No tenim cap cura ni tampoc en sabem la causa, encara.
No. Sabem que són dues proteïnes que s’acumulen al cervell, però no sabem per què hi són ni què fa que hi siguin. El que sabem és que destrueixen les neurones.

Podem fer alguna cosa per prevenir la malaltia o, com a mínim, fer que aparegui una mica més tard?
Ara hem descobert una cosa que fa dos o tres anys no sabíem. I és que sí que es pot actuar sobre factors de risc.

Quins són?
Hem de tenir sota control el colesterol, la diabetis i la tensió arterial, i és recomanable fer exercici físic i tenir la dieta mediterrània com a estrella a la nostra cuina. A més, també hem d’estimular-nos cognitivament.

Què vol dir?
És molt important parlar amb gent, llegir tot el que puguem i estimular el cervell. Jo recomano molt als pacients que vagin a ballar, perquè la memòria musical no es perd. Un malalt d’Alzheimer pot no recordar amb qui està ballant, però sí que recordarà la música i com ballar.

Que curiós!
Sí, aquesta malaltia té coses molt sorprenents. Jo també aconsello que mirin fotografies antigues, per exemple. El tema és que el nostre cervell funcioni al màxim per endarrerir els efectes de la malaltia.

PUBLICITAT

Podem saber quins són els símptomes de la malaltia? Quan hem de posar-nos en alerta?
Si tens més de 65 anys i veus que estàs perdent memòria de manera preocupant, ves al metge. Allà et faran unes proves senzilles i veuran què passa. No ha ser Alzheimer necessàriament, és clar. Poden haver-hi multitud de factors, com ara l’estrès, l’ansietat, el fet de passar una mala època… A més, també poden ser altres tipus de demències. Però jo recomano anar sempre al metge.

Però quina és la barrera? Quan ens hem de preocupar?
Jo prefereixo que vagis al metge i et digui que tot està correcte que no pas arribar massa tard. Si et preocupa la falta de memòria, ves al metge, perquè abans de l’aparició de la malaltia hi ha queixes subjectives de la memòria que els metges no podem detectar, però la persona sí. I és la persona qui ha d’explicar al metge que el que li passa no és normal. I d’allà es faran les derivacions necessàries. L’Alzheimer no es veu amb cap prova i, per tant, és la persona en qüestió qui ha d’avançar-se i consultar el metge de capçalera.

Se’ls presta prou atenció, als cuidadors?
L’Alzheimer és una malaltia llarguíssima; pot durar perfectament quinze anys. I tants anys cuidant esgoten tothom. Això vol dir que la persona que cuida el malalt pot tenir depressió, dolors, aïllament, insomni… Jo el que recomano als familiars és que, en certa manera, s’han de formar la seva vida al marge del malalt durant una estona al dia. Jo recomano portar-lo a un centre de dia durant unes hores perquè el cuidador pugui aprofitar per fer les seves coses. Si no, caurà malalt. Esperar i dir “ja passarà” no és la solució. Perquè no passarà, i el familiar començarà a no tenir vida. És molt important, també, buscar ajuda psicològica i de professionals, que poden donar un cop de mà amb pautes de comportaments. Si no, serà insuportable.

També et pot interessar

Comentaris