Contrasenyes (voc. Cyber III)

Maria Torra

A hores d’ara, de quantes claus som dipositaris per entrar a cases, pisos, despatxos, oficines, cotxes, motos, camions, botigues, magatzems i empreses en general? Les guardem en clauers de totes classes i mides i a vegades en tenim que no funcionen, ja que s’han canviat els panys i no ens hem preocupat de fer les còpies oportunes.

A ningú li és estrany pensar que les seves claus són importants i cal no perdre-les. I, si ens les roben, hem de canviar el pany per evitar que persones alienes a les nostres pertinences se les quedin amb tota comoditat. Doncs a dia d’avui, les contrasenyes digitals (que en tenim moltes de dispersades per accedir a les aplicacions informàtiques que ens hem instal·lat als nostres ordinadors, tauletes o mòbils) són tant o més importants. Sabem que a nivell particular és feixuc haver de portar un control de les contrasenyes, i moltes vegades hi posem solament el nom, si és que n’hi posem alguna. Però l’objectiu d’una contrasenya no és altre que fer de barrera per evitar que les nostres dades caiguin en mans de qui en pugui fer un mal ús.

La combinació de xifres, lletres i signes per fer difícil desxifrar-les ha de ser segura, i cal no utilitzar la mateixa a tots els comptes. Però això no és suficient: les hem de canviar periòdicament per evitar que un hacker espavilat ho tingui fàcil. Una contrasenya predictible és una mala contrasenya. Però caure en un phishing amb un malware requerirà formar-nos i veure-les venir.