CARLA
Mariona Rios
La Carla es mira els peus, inflats, vermellosos, calents. Estirada com està, només se’n veu les puntes: la panxa ocupa gairebé tot el camp de visió zenital. Ja queda poc. Està contenta, es troba bé, però aquests 8 mesos d’embaràs ja pesen i se sent una mica esgotada.
Cada dia es delecta amb el plaer de la migdiada, encara que no dormi, només reposant i sentint la criatura que sembla que s’entreni per jugar a futbol a dins del ventre. Després d’una festa major tan diferent (i les que m’esperen, pensa) uns dies en un hotelet de costa li aniran la mar de bé. No massa lluny, per si han de córrer. Pensa en les festes majors passades i en les festes majors que han de venir. Pensa en quan ella era adolescent i se li escapa el riure en recordar les estupideses que feia. I pensa en la criatura que porta i en una hipotètica festa major d’aquí quinze anys. Hi ha una part que sense voler fer-li massa cas, l’angoixa. D’aquí quinze anys, a les festes, encara hi seran aquests punts liles que just ara comencen a instaurar? Com a mare, serà al llit mirant de reüll el despertador per veure a quina hora arriba la nena? Ella es convenç que criarà una dona forta i conscient del seu poder i dels seus drets. Que sigui una persona autònoma i que decideixi cada centímetre del seu camí. Però hi ha coses que no depenen d’una mateixa, i és que, quan t’agredeixen, no depèn de tu: depèn de l’agressor/a; depèn del fet que hi ha una persona que et vol fer mal. Sense permís.
La conquesta de l’espai i la llibertat pròpia usurpada per algú altre. Conegut, desconegut: no hi ha diferència. Portem 45 dones assassinades per violència masclista aquest any, i durant aquestes festes hi ha hagut nombroses denúncies per agressions sexuals, i fins i tot l’agressió d’una periodista per un mosso d’esquadra en plena diada castellera. A Vilafranca, a “casa”, on se suposa que t’has de sentir segura, en el teu entorn quotidià. La Carla sospira mentre nota un pessigolleig de preocupació a l’estómac. Doncs és normal que em preocupi, es diu. Cal crear persones noves! Ella educarà la petita amb la voluntat que sigui lliure per ser qui vulgui ser, responsable de les seves accions i el seu destí. Les criatures que vulguin ser nens també caldrà educar-les amb uns valors rellegits i reescrits. Ja no podem seguir més així. A menys que ens vulgueu a totes mortes.
