Si no hi som totes, no és festa major!
Assemblea Feminista La Ruda
Un cop més, Vilafranca es vesteix de festa major. Tot i tothom està a punt. Tot, menys un rigorós protocol contra les agressions masclistes. Després de dos anys de lluites i reivindicacions i amb un Pla d’Igualtat aprovat a corre-cuita a finals de la darrera legislatura, queda palès que l’Administració no té unes accions prou desenvolupades en matèria de gènere. És un deure dels ajuntaments garantir la seguretat de les noies i dones a l’espai públic i actuar contra les violències en tots els espais de socialització, incloent-hi la festa major i els altres esdeveniments d’oci. Ens sentim obligades a reivindicar mesures en aquest sentit a través del moviment popular i la lluita al carrer.
Ens sentim legitimades per exposar-vos totes aquestes qüestions perquè som una assemblea no mixta integrada per dones de diversos perfils implicades en la lluita feminista. No només treballem a Vilafranca, sinó que també estem duent a terme campanyes com la de “Jo també vull poder ser diable”. En aquesta denunciem que, en ple segle XXI i a les portes de l’any 2020, al nostre territori, el Ball de Diables de l’Arboç continua vetant l’entrada a les dones, i el de Sant Quintí de Mediona no la fomenta, com fa més de cent anys, per tradició, reconeixement i poder. Malauradament, aquesta pràctica és aplaudida i valorada per molta gent amb l’argument de l’essència, vinculada a la identitat del poble. Un poble on la meitat de la població no pot experimentar què se sent al formar part d’un ball amb més de cent anys d’història. Cal entendre per què és tan important, aquesta lluita. Sembla que el caràcter ludicofestiu de la cultura popular eclipsa la desigualtat de gènere que ocasiona. Com a resposta a aquesta campanya, han estat diverses les persones que han volgut posar de manifest que balls vilafranquins com les Cotonines i les Panderetes estan integrades només per dones i ens han emplaçat a afegir-ho a la nostra denúncia. Volem aprofitar aquest article per aclarir qüestions com aquesta. Entenem que aquests comentaris sorgeixen d’una mescla de ràbia masclista i desinformació històrica.
Per això, volem explicar que les Cotonines vilafranquines originàriament eren, com tota la resta, un ball masculí, i les Panderetes van ser el primer ball vilafranquí de festa major no mixt, creat a partir d’un grup de dones que van decidir que elles també havien de tenir un paper actiu –i no només d’observadores– a les festes. Comparar els dos casos ens sembla no només una errada flagrant completament fora de lloc, sinó una falta de la respecte i un insult a totes nosaltres i també a aquelles que ens han precedit en la mateixa lluita.
Tot i la incorporació de les dones al seguici festiu, en l’àmbit de Vilafranca també ens queda molta feina per fer, on tenim un protocol de festes clarament insuficient. Volem denunciar públicament que la presència de punts liles durant la festa major és francament escassa. N’hi hauria d’haver constantment a totes les zones d’oci festiu de la vila i que les persones hi tinguessin un fàcil accés per garantir la seguretat i l’atenció correcta i immediata de la víctima. No cal ser una persona gaire entesa per comprendre que la quantitat de punts liles a la vila durant la festa és ridícula. La seva presència es limita durant tres dies al Centre (28 i 30 d’agost i 1 de setembre) i un parell a la zona esportiva (29 i 31 d’agost), i deixa desatesos espais festius importants, i encara més si tenim present que durant aquestes dates la població augmenta significativament.
Un altre dels focus en què volem incidir són els fets que ocorren cada any al carrer de la Palma. Per a les que no ho sapigueu, la processó del dia 30 d’agost passa tradicionalment per aquest carrer i, just davant del bar homònim, es produeixen tota mena de comportaments violents per part d’homes. Una part dels seus integrants, vestits amb les pròpies camises de les colles castelleres, tenen actituds violentes i masclistes. Creiem que hi hauria d’haver una resposta coŀlectiva de tots els agents implicats a la festa. Emplacem, especialment, l’Ajuntament i les colles a responsabilitzar-se i a prendre mesures en aquest sentit.
La inacció en aquest carrer i la manca de punts liles posen de manifest la passivitat del govern a construir eines per aplicar el feminisme de manera transversal i amb convicció, i amb ganes de prendre mesures radicals i veritablement transformadores. No es tracta d’una manca de pressupost, sinó que és una qüestió de prioritats. Si hi afegim que la vila no està pensada amb perspectiva de gènere –hi ha molts carrers foscos on no ens sentim segures–, la qüestió encara és més preocupant. De nit, volem ser lliures i no valentes.
El feminisme no és una moda ni una manera de blanquejar la inacció governamental d’un ajuntament que no hi creu. Les dones volem un espai segur per gaudir de la festa, i si no hi ha mesures ens estan excloent, un cop més, de les propostes d’oci del nostre municipi. Cal també ser conscients que les mesures a adoptar han d’anar més enllà. Els grups i les seves cançons, la publicitat i les empreses contractades, per exemple, han de vetllar per la inclusió i promoció de la igualtat de gènere.
També reclamem que la resta de festes de la vila, com el Carnaval, el Vijazz o les festes de barri comptin amb la presència de punts liles i que el conjunt de Vilafranca tingui un protocol clar contra les agressions masclistes i LGTBfòbiques. La violència contra les dones no només passa a les grans ciutats i lluny de casa nostra. Les nostres mares, filles, nebodes, netes i amigues en poden ser les properes víctimes. Fins que no es resolgui aquesta qüestió i es prenguin mesures serioses, nosaltres estarem en peu de guerra.
Finalment, us desitgem una bona festa major on cap persona sigui discriminada i Vilafranca esdevingui, d’una vegada per totes, una vila lliure d’agressions masclistes.
