“Em quedo amb aquell moment en què els cantaires han tret el millor de si i m’han fet emocionar”

Xavi Gonzàlez
21/06/2019 - 09:28h

L’Imma Vinyes va començar la vida laboral a l’Ajuntament de Vilafranca impartint durant 10 anys classes de música a les escoles públiques, quan encara no hi havia especialistes d’aquesta branca. Des de fa més de 20 anys és la directora musical de la Coral Harmonia de Llorenç del Penedès i actualment també ho és de la Coral del Centre Excursionista del Penedès. Dissabte a les 9 del vespre, s’acomiada com a directora de la coral Harmonia, després de més dues dècades. Serà durant el concert de final de curs que porta per títol “EnCANTats de la vida” i que tindrà lloc a la nova seu del Centre de Llorenç del Penedès.

Quins motius t’han portat a deixar la direcció de la coral Harmonia de Llorenç del Penedès després de 20 anys?
Per mi en aquest moment compaginar la direcció de dues corals i la meva feina em resulta una mica feixuc. Requereix molta dedicació i potser ja no tinc l’energia de fa 20 anys. També penso que a les corals van molt bé les renovacions de direcció i els aires nous. Des de fa uns mesos ja tenim la persona que m’ha de rellevar.

Com descriuries aquestes dues dècades a la coral llorencenca?
He estimat molt la coral Harmonia i m’hi he lliurat en cos i ànima procurant que els assaigs no fossin avorrits, mirant de triar un repertori atractiu i intentant posar el meu granet de sorra a l’hora de posar al dia el cant coral, cosa que feia molta falta fa uns quants anys.

I com recordes els inicis?
Arran de la celebració dels 25 anys de la coral infantil Rossinyols, un grup de i mares i pares es van engrescar durant la cantada dels excantaires i amb molta il·lusió van posar fil a l’agulla fins arribar al moment de veure néixer la coral Harmonia. La recent desaparició del cor d’homes El Raïm també va influir a l’hora de tirar endavant el nou projecte de coral. El fet que la coral comencés la seva activitat amb persones que ja havien cantat abans va facilitar molt la tasca musical.

Què t’han donat personalment aquests vint anys?
Moltes vivències inoblidables, moments màgics a nivell musical i infinitat de coneixences de cantaires tant de Llorenç com d’altres poblacions de Catalunya, poblacions que hem visitat gràcies als intercanvis entre cors. La relació de concerts, trobades de corals, sortides, caps de setmana de treball i esbarjo, celebracions i activitats vàries és tan llarga, que no m’imagino la meva vida sense aquesta riquesa viscuda gràcies a la coral.

En tot aquest temps, segur que em podries dir alguns moments especials?
Hi ha alguns concerts emblemàtics, molts d’ells concerts de final de curs on hem fet un esforç addicional per fer-hi alguna posada en escena diferent que pogués atraure al públic. Ressaltaria d’una manera especial el concert amb motiu del Fòrum de les Cultures en què vam interpretar un repertori de cançons amb moltes llengües i en el que hi va participar gent originària de diversos països. També recordo l’any del Musical Els Miserables, l’espectacle de cançons tradicionals que vam fer conjuntament amb l’Esbart dansaire de l’Arboç o el Glòria de Vivaldi. A nivell més general em quedo amb aquell moment en que els cantaires han tret el millor de si mateixos i m’han fet emocionar i també amb aquells moments en què la coral m’ha ajudat a superar moments difícils de la meva vida.

Musicalment, Llorenç és un poble molt actiu. Tant, que actualment hi ha un cor femení i un de masculí, a banda de l’Harmonia. Beneficia o perjudica?
Que hi hagi altres cors a Llorenç i més gent que canti no pot ser mai perjudicial, ans al contrari, enriqueix molt. És normal que neixin nous grups amb característiques diferents, la música té moltes vessants… Tanmateix, l’existència de cors amb cantaires joves possiblement no facilitarà el relleu generacional de la coral Harmonia. Però crec que Llorenç és prou gran com perquè hi hagi cantaires a tots els grups que, a més, tenen la porta oberta a tota la comarca.

PUBLICITAT

I per què costa tant veure més homes a les corals?
No tinc una resposta clara a la teva pregunta i la veritat és que des de sempre ho he vist així. Probablement sigui un fet cultural… en general al món de les arts sempre hi ha predominat el sexe femení i al món de l’esport el sexe masculí. Però, per sort, això està canviant i vull ser optimista i pensar que amb el temps encara canviarà més. Altres factors podrien ser la comoditat, la mandra, la manca de compromís… Ara bé, els homes a qui agrada cantar estan molt sol·licitats i molts d’ells canten en més d’una coral.

En què ajuda el cant coral?
Tenir vida social és molt saludable i molt convenient per poder trencar amb la rutina laboral i familiar i també per poder arribar a desconnectar de tot. A més, cantant en una coral es treballa la memòria, el sentit del ritme, s’aprèn a respectar els demés, es potencia el treball en equip…També és el lloc ideal per ampliar el cercle d’amistats. No és en va que tot sovint els cantaires, en sortir de l’assaig, afirmen sentir molt més benestar que quan han entrat. Vaja, que tot són avantatges!

També et pot interessar

Comentaris