El tapís d’avui, dia 7 de juny

07/06/2019 - 18:59h

Maria Vendrell Molist

Barcelona, 7 de juny de l’any 1926. Dins les decadents parets de la redacció penetren els primers rajos de sol estiuencs. En Tomàs dormia d’amagat darrere d’un pila de papers mal posats. Se’ls havia de llegir tots per l’especial del divendres. Però, somiava amb la platja de la Barceloneta. «Tomàs! Renoi, afanya’t! Et vull a les Corts, hi ha hagut un accident, vés-hi.

Ja ho diuen, que el juny molt de sol i molta son!», va dir-li a crits el redactor. Mig espantat pels xicles, va fer via desorientat fins a la intersecció del carrer Bailèn i Girona. Uns quants observaven la desgràcia: un atropellament pel tramvia. El cadàver restava a terra, i un guàrdia civil amb els braços donava ordres a un conductor de portar-lo a l’hospital. «Qui és?», anava preguntant el Tomàs als testimonis. Ningú el coneixia. Va seguir el conductor fins la Casa de Socors, i d’allí fins l’hospital de Santa Creu. En entrar, les infermeres l’esquivaven. No en volien allà de periodistes. El conductor deia que no li havia vist mai la cara. Que no calia donar-li més voltes.

La intersecció del carrer Bailèn i Girona

L’home de l’accident del tramvia tenia costelles trencades, i estava ferit de dins. Va marxar entre renecs. Preocupat, i dubtós sobre si havia d’abandonar la crònica, en Tomàs caminava passadís amunt, passadís avall. Tot d’una, van irrompre a corre-cuita un mossèn i un home de bon vestir. Parlaven amb les infermeres. Van fer venir el doctor. El Tomàs els seguia. Deien que el coneixien, que era amic o parent seu. «Si portava Evangelis, és l’Antoni!» feia el mossèn atrapant els passos de la infermera. Davant l’habitació, en Tomàs no va gosar entrar.

PUBLICITAT

Però, va sentir de sobres que el moribund era l’arquitecte Antoni Gaudí. El de la Casa Milà, el del parc Güell, el dels fanals de la Plaça del Rei, el de la catedral de Mallorca… Gaudí en persona! L’home més virtuós de la ciutat, el de la Sagrada Família, estirat allí, irrecognoscible als ulls de tots. El sol del migdia havia marxat. Un tro va marcar el silenci. Plovia. I ja ho diuen, que aigua de juny primerenca, molts mals arrenca.

També et pot interessar

Comentaris