Reintentar Europa?
Pere Queraltó i Segarra
El Pla del Penedès
De tornada de les terres de Lleida he fet una aturada breu. Feia dies que no passava pel bar del Florenci: sol, arremangat, en una hora de poca gent, darrere la barra està atenent els viatgers i estadants. –La dona i el fill estan fent la migdiada- Ara ja ha passat el brogit de la Setmana Santa -em diu-. Quina setmana, entre naps i cols i eleccions generals tot un descontrol! Li dic que justament el darrer article del 3 de 8 va anar una mica d’això, d’aquesta munió de coses aplegades en uns pocs dies.
A l’altra banda del taulell, amb un drap de cuina penjant de l’espatlla em diu: I ja hi tornem professor! Un mes pelat i ara les europees i municipals. Sí, sí, Florenci -li dic mentre em prenc un cafè curt- veig que té ganes de xerrar: El projecte polític, econòmic i social que representa la Unió Europea és un dels més agosarats de la història contemporània. Vint-i-vuit Estats amb un passat plagat de guerres i hostilitats.
Una missió que a vegades sembla gairebé impossible i que s’encamini cap a la seva fi. Hi tenen a veure molts i diversos factors: la creació d’una moneda única amb un sistema financer poc integrat, una manca de confiança en les institucions, l’enorme diversitat lingüística i cultural, la dificultat per idear una Constitució Europea i consolidar una identitat comuna a tots… una identitat s’ha de construir, no n’hi ha prou a pensar-la; pensar en una Europa federal suposo que molta gent ho pot tenir en ment, però gestionar a l’uníson els problemes dels nostres temps sembla una tasca titànica.
No sé si caldria reintentar o reinventar Europa. No hi ha res més fort que la voluntat humana, individual i col·lectiva, orientada cap a un mateix objectiu si hi són presents coratge, empenta, però sembla que tot vagi gran…–el Florenci continua eixugant els gots de tallat i cafè- ostres, encara no hem parlat de les municipals… Vol reiniciar la conversa quan la seva dona, la Conxita, ja el crida des de la cuina.
M’acomiado com sempre amb una encaixada de mans i enfilo cap a la C-15. Aquesta setmana les votacions faran que s’omplin urnes i col·legis electorals, i que quan arribi el capvespre, amb el recompte i les sales a vessar, es vegi la part més vibrant, la del resultat dels comicis, sobretot pel que fa als més propers, el que significa el repartiment dels representants als governs municipals, dels nostres representants polítics als Ajuntaments, sens dubte un dels moments més emocionants en democràcia.
