A la recerca de la identitat vinícola
Desgranem els canvis que hi ha hagut al sector del vi del Penedès, per situar el moment actual.
La terra que coneixem avui en dia, no s’assembla de res a la que van veure els nostres ancestres. El constant moviment de les plaques que suporten l’escorça terrestre provoca que la seva forma muti perpètuament. Ha fet que la terra s’hagi convertit en el que és ara, i que no puguem predir com serà en el futur. Això, genera il·lusió i incertesa a parts iguals. Il·lusió perquè pot ser que els desplaçaments donin com a fruit una terra encara més bella, i incertesa perquè quan les plaques es mouen, acostumen a generar sotracs de gran magnitud. Els canvis ja ho tenen això. Són necessaris per avançar, i millorar, però també provoquen tensions allà on es couen. Sense excepció. Tampoc el Penedès ho és.
El sector vinícola del territori viu immers des de fa dues dècades en una evolució constant (alguns en diuen revolució), que ha aixecat polseguera entre els que s’hi dediquen. La necessitat de diferenciar els productes amb segell penedesenc, i la de fugir dels preus baixos que caracteritzen molts dels vins i caves produïts a la zona, ha fet que una bona colla de cellers hagin decidit desmarcar-se de les denominacions d’origen, i que els seus productes es regeixin per una normativa diferent. Alguns, fins i tot se l’han fet a mida. Tot plegat, ha fet que avui en dia el batibull de noms i marques que conviuen al territori sigui prou ampli, per no tenir clar qui és cadascú –ni la majoria de penedesencs són capaços de situar-ho-, i què proposa.
Les primeres discrepàncies
Les diferències entre elaboradors de la zona no són cosa de fa quatre dies. Ja fa temps que n’hi que es desmarquen d’allò establert i que busquen alternatives per elaborar, i sobretot promocionar, els seus vins i caves de formes diferents. Curiosament, els que van evidenciar les primeres discrepàncies del sector a la comarca, són els que ara treballen per refer la unitat dels elaboradors: Pimecava. Aquest grup, que inclou una cinquantena de petits i mitjans cellers, va decidir crear el 2006 una segona patronal cavista, al marge de l’Institut del Cava, que actualment acumula seixanta empreses vinícoles penedesenques.
L’objectiu era distanciar-se dels grans elaboradors, posant la qualitat, i l’elaboració artesanal per davant de tot. Fa només una setmana, Pimecava va anunciar que havia encetat negociacions amb l’Institut del Cava per tornar a l’origen, i convertir les dues entitats en una de sola. La bona entesa dels seus presidents, Pere Guilera i Damià Deàs, respectivament, ha facilitat aquesta decisió que dona força a la DO Cava, tocada per la recent marxa dels nou elaboradors inclosos en el projecte Corpinnat.
Tot i que Xavier Pagès, president de la denominació cavista des del passat mes de juliol, ha defensat a tort i a dret que la creació de Corpinnat no suposa cap cop per als escumosos d’aquest DO, el cert és que l’entrada en funcionament de la marca col·lectiva europea ha fet replantejar coses a la denominació. Fins que ells van marxar, parlar de la zonificació de la DO Cava semblava impossible. El tema havia sortit en algunes reunions del ple del consell, però no es preveia factible engegar un projecte per concretar el tema. Ara, ja hi ha una comissió encarregada de dividir en zones la regió Cava, la més àmplia de l’estat espanyol: abraça fins a deu províncies. Les catalanes són les que més producte hi aporten.
El 2017 (encara no s’han fet públiques les dades del 2018) les més de 200 empreses elaboradores de Cava –encara amb els cellers Corpinnat a dins- van vendre 252,5 milions d’ampolles, el que suposa una xifra rècord en la història del sector. A ningú se li escapa, però, que la immensa majoria del cava que es va vendre va sortir de les instal·lacions dels tres grans cellers productors, amb preus que molts critiquen per ser baixos. Segons dades del consell regulador, el 2017 el preu mitjà de venda de l’ampolla de cava va ser de 4,55 euros, un pèl més alt que l’exercici anterior, però encara molt inferior al que molts elaboradors consideren com a “acceptable”.
Projecte Corpinnat
Precisament revalorar el preu dels escumosos de la zona, i dotar-los d’un prestigi fora de les fronteres de l’estat que ara mateix és gairebé inexistent, és un dels objectius de Corpinnat. La marca col·lectiva nascuda el 2018, i que actualment ja aplega 9 cellers. Els seus fundadors (Gramona, Recaredo, Llopart, Nadal, Sabaté i Coca i Torelló) han explicat que van negociar fins a l’últim moment amb la DO Cava per poder-se mantenir dins la denominació, però al final van haver-la d’abandonar per un canvi en la normativa. La majoria, són hereus dels cavistes que van crear la marca cava, que molts asseguren que ja va néixer amb deformitats.
Una de les que més se li critica és la gran extensió de territori que ocupa. Un territori que no té, en molts casos, res en comú. De fet, hi ha cellers de la DO cava que es troben a la mateixa distància que algunes empreses del Penedès i de la Xampanya. Posar remei a aquest sense sentit és un dels principals objectius de Corpinnat –que significa nascut al cor del Penedès-, que ha fet de l’origen dels seus escumosos el principal cavall de batalla de la marca, però no l’únic. Aquest col·lectiu, que de moment ha aturat l’ingrés de nous membres, també defensa que els cellers vinifiquin el seu propi raïm, o provinent de pagesos als quals se’ls abona un preu digne per la matèria primera. No oblidem que el Penedès és un dels territoris on el raïm és paga a un preu més baix, amb mitjanes que l’any passat es van situar al voltant dels 60 cèntims d’euro per quilo.
Clàssic Penedès
A diferència de la DO Cava, qui sí que ha filat prim en el tema de l’origen dels vins (a imatge del que fan diverses regions franceses) és la DO Penedès. Amb Josep Maria Albet al capdavant, la denominació penedesenca té al calaix un mapa de subzones, que ha de permetre diferenciar la majoria dels vins que s’elaboren a la regió, depenent del clima, del sòl, i de mil i un paràmetres més que fan que cada vi sigui únic i singular. El mapa inclou vuit subzones, amb 96 tipus de sòl diferents. En totes elles s’hi pot elaborar Clàssic Penedès, la marca que la DO Penedès va treure a la llum el 2014 per donar resposta a una bona colla de cellers que volien marxar de la DO Cava per intentar donar més valor als seus escumosos. En un primer moment van ser 13 els cellers que es van sumar a l’aventura i ara ja n’hi ha 18.
Tots els que volen posar aquest nom a les seves etiquetes han de produir escumosos 100% ecològics i que com a mínim tinguin una criança de 15 mesos, el que es considera un Reserva. A més, ofereixen al client la garantia que el que fan és 100% Penedès, ja que el raïm per elaborar aquests vins només pot sortir del territori.
Altres propostes
Tot i les diferents iniciatives que han sorgit els darrers anys per donar resposta a les inquietuds dels cellers que no estan d’acord amb les polítiques de les denominacions que tenen incidència al territori (DO Cava, DO Penedès i Do Catalunya), encara n’hi ha que han apostat per altres fórmules, com la de crear una DO pròpia. Aquest és el cas de Pepe Raventós, del celler de Sant Sadurní Raventós i Blanc, que etiqueta els seus vins sota la marca Conca del Riu Anoia, un nom que encara no ha rebut el vistiplau de l’administració, però que ja volta per tot el món. Altres, i ja n’hi ha uns quants, simplement han optat per anar per lliure. Per no posar el nom de cap DO a les seves etiquetes.
Amb aquest garbuix de marques, els canvis que hi ha hagut els darrers mesos al capdavant de tots els agents que regulen i promocionen el sector vinícola, s’han convertit en una gran oportunitat perquè el Penedès trobi la manera buscar solucions unitàries que beneficien tots els que s’hi dediquen.
En l’últim any, hi ha hagut relleus a Pimecava, a l’Institut del Cava, a la DO Cava, als Tastavins i a la Confraria del Cava. Aquesta setmana s’ha produït l’últim. Joan Huguet, d’Huguet de Can Feixas, ha rellevat Josep Maria Albet al capdavant de la DO Penedès, després de vuit anys de presidència del d’Albet i Noya. Huguet ha estat escollit per unanimitat, la mateixa que necessita el Penedès per encarar els reptes de futur que se li presenten.
“A Corpinnat no ens han deixat canviar coses des de dins la DO Cava”
“Si els cellers del Penedès anéssim units, passaríem la mà per la cara a totes les DO del món”
