“El vestit de la DO Cava em tiba per diversos llocs”
Eduard Viader, propietari del celler Muscàndia, creu que els productes ecològics són el futur del Penedès.
Per norma general, els nous cellers que es creen al Penedès són de viticultors que aposten per embotellar el seu propi raïm. El cas de l’Eduard Viader és diferent. Vinculat des de ben petit al món del vi per tradició familiar, però sense vinyes pròpies, fa deu anys va decidir elaborar les seves primeres ampolles de vi a Sant Sadurní amb el nom de Muscàndia.
Una dècada després en produeix unes 35.000 ampolles i ja ho té tot a punt per traslladar-se a una nova finca on podrà cultivar raïm per vinificar. És membre de la DO Cava i de la DO Penedès.
Vostè va començar a fer vi i cava en un moment en què ja es qüestionava la feina de la DO Cava. Perquè s’hi va sumar?
Ni m’ho vaig plantejar. El cava me’l sento meu. És el nostre escumós. No sé si per desconeixement o immaduresa, però no em vaig qüestionar si havia d’estar a la DO.
S’hi sent còmode?
La veritat és que el vestit de la DO Cava em tiba per diversos llocs. I sé que és una cosa que no només em passa a mi.
Per exemple…
El tema de l’origen dels productes. No entenc perquè no es treballa per definir millor d’on neix cada escumós. I no em refereixo a una qüestió política, sinó al fet de donar al consumidor eines per decidir quins productes vol comprar.
Aquest fet el fa plantejar-se sortir de la DO?
Estic a l’espera de veure què passa. Sé que ara estan treballant en la zonificació de la denominació d’origen, i crec que això pot ser un punt positiu. Però han de canviar moltes coses perquè em senti plenament còmode formant part de Cava.
Posar les paraules Penedès i Cava suma o resta als seus productes?
El Cava és conegut arreu. Vagis on vagis, saben què és. Això és favorable. El problema és que s’associa a preus molt baixos. Amb Penedès això no passa. Es vincula més amb la qualitat.
Creu que la dispersió que hi ha al sector és responsable d’aquesta casuística?
No, jo crec que el mal estat del sector és fruit de la inèrcia. Al Penedès no hi ha una visió global del sector. Hi ha molts individualismes. La gent no treballa per una marca comuna, només es preocupa de la seva. Això acaba passant factura. A més, em sembla que no sabem vendre els nostres productes, i els altres, sí. Mira el prosecco, per exemple, ens està passant la mà per la cara.
I veu possibilitats que canviï?
Penso que aconseguir que tots anem a l’una és gairebé impossible. Ara bé, sí que crec que hi acabarà havent dos grans blocs: un amb els grans cellers, i un altre amb els mitjans i petits, perquè penso que no tenim els mateixos interessos, i per tant la gestió hauria de ser diferent.
Com veu el futur del Penedès?
Veig una zona amb límits ben definits, i amb una clara aposta pels productes ecològics. Aquest és el camí que penso que ens anirà bé.
