Sense interrogant

11/04/2019 - 12:42h

Enric Tomàs

Vilafranca

Fins i tot els ciutadans i les ciutadanes que es prenen el Vilapensa II com un acte social no han fallat a cap conferència. No calia posar l’interrogant en els cartells. Amb una organització de cronòmetre pel que fa a la puntualitat, els de la vila i pel que he sentit d’arreu han vingut a Vilafranca per trobar-hi un festival, si és que es pot parlar d’aquest nom quan parlem de filosofia.

Què té la filosofia que ens atrau? Sense pretendre pontificar (que els deus me’n guardin!!), la filosofia ens satisfà perquè ens pot parlar a cadascun i cadascuna de nosaltres, en la més sobirana intimitat.

La filosofia ens parla del que han dit i han pensat les persones, des dels segles abans de Crist fins ahir, persones com vostè i jo. No parlen de déus al cel o a la terra. O santes i sants encimbellats en altars, pantocràtors o retaules. Res d’això. La Marina Garcés- no es perdin el llibre d’articles “Fora de classe”- ho va deixar ben clar: al llarg del segle XIX, la felicitat va baixar, sobtadament del cel a la terra: els que creien en la felicitat celestial, tenien -i segueixen tenint-la religió. Els ciutadans i ciutadanes disposats a entendre el món, la seva vida, i el que els i ens envolta, la societat, tenim la filosofia; fets que no rebutgen en cap cas, les religions.

L’èxit de la iniciativa del Vilapensa, i de la serena assistència, convenim que és per meditar-la. De vegades l’atzar o la casualitat fan miracles. És probable que hi conflueixin, d’una part, el llenguatge planer, sense degradar la intel·lectualitat i el coneixement. D’altra, el buit existencial davant la crisi de la religió catòlica, sobretot del paperot de la jerarquia eclesiàstica, i aquest silenci llardós sobre les seves responsabilitats històriques.

A més del marejol social que està representant el procés, en forma de malestar. Resulta que Plató, Aristòtil o Sòcrates, són una espelma de llum en ple dia. També els que han parlat durant la setmana com la que citava, a més del Jordi Pigem, Xavier Antich, Begoña Román o la neuròloga Mercè Boada. Les conferències a les quals he anat han estat un o diversos bàlsams: no ho he viscut com a recomanacions, receptes, ni consells sobre la felicitat: parlaven sobre jo mateix i com em passa la vida. En fi, sulfúric per l’astènia.

També et pot interessar

Comentaris