“Abans dels 16 anys, el cervell dels joves no està preparat per tenir mòbil”
Entrevista a Marc Masip, psicòleg expert en noves tecnologies.
Com se sap si s’està enganxat al mòbil i a les xarxes socials?
Hi ha tres motius per pensar-ho: si pateixes la síndrome d’abstinència o ‘mono’, és a dir, si quan no el pots tenir et canvia l’humor o l’estat d’ànim; si deixes de fer activitats perquè estàs més pendent del mòbil, xarxes o videojocs, o vas a dormir més tard del que toca; i tres i per mi el més important, quan m’adono que tinc un problema i decideixo i intento canviar i no en sóc capaç.
Què es pot fer per desenganxar els adolescents dels videojocs?
Actualment, el Fortnite, per exemple, ocupa la gran part dels que juguen i a Desconect@ prohibim el joc, a nivell terapèutic i de formació. Hem de prohibir tots els videojocs, i més els de matar com el Fortnite, que causa violència, ansietat, estrès, mals hàbits d’alimentació…
Déu n’hi do…
Són jocs que facturen 300 milions de dòlars al mes i estan recomanats per a nois de 12 anys perquè alguns han decidit que és indústria cultural. L’OMS recolza la decisió de prohibir-los, com cada vegada més professionals també, i els resultats terapèutics són excel·lents.
Per què enganxa tant el Fortnite als joves?
Perquè és un joc construït per psicòlegs a través d’algoritmes addictius, perquè té tots els components junts de colors i sons quan guanyes, tristor i frustració quan perds i perquè el seu format premia les victòries i la continuïtat del joc i castiga molt interrompre una partida. I hi ha la part més enganyosa del joc, que és quan els pares diuen que els seus fills juguen amb amics perquè estan connectats a l’ordinador, quan el que realment estan és sols en una sala aïllats del món.
Hi ha diferència entre estar enganxat al mòbil o ser addicte a la droga o l’alcohol?
No, més enllà de la substància, òbviament. Ara bé, és veritat que sense el tabac o l’alcohol pots viure, sobre el mòbil i les xarxes socials nosaltres apostem per un bon ús, i queda clar que amb els videojocs, no.
Algú que no estigui a les xarxes pot ser un marginat social?
És veritat que estar a l’última a nivell tecnològic et fa tenir un rol social més elevat entre els adolescents, però ens trobem que els marginats socials a l’escola tenen tota mena de xarxes per no ser-ho. Les persones de qualsevol edat que fan un bon ús de les xarxes o que no en tenen, mentre tinguin treballades les habilitats socials, funcionen bé. Una mare se’m queixava que no convidaven el seu fill a festes d’aniversari si no estava en un grup de whatsapp i el problema que no sigui convidat és perquè el que fa la festa d’aniversari no el considera amic.
Quin aspecte de les xarxes preocupa més als joves?
El ciberassetjament i la imatge que donen i l’admiració que reben dels altres.
Tenen clar que no han de penjar segons què?
Cada vegada més.
A quina edat han de poder tenir mòbil els joves?
Als 16 anys. Abans no estan preparats a nivell de desenvolupament maduratiu del cervell i no en necessiten.
Qui pot acudir al seu institut i per quant de temps?
Hi té accés qualsevol persona i una teràpia va entre els sis mesos i els tres anys, sent més proper el tractament a l’any i mig.
Quina és la principal aportació que oferiu?
Educació i rehabilitació amb exigència basada en l’amor, per arribar a tenir un coneixement molt ampli de la situació i així per poder tenir més llibertat i escollir millor.
Vivíem millor abans, sense telèfon mòbil?
Sí. La principal diferència que hi ha entre la nostra adolescència i la dels joves d’ara és la part humana. S’ha perdut el contacte humà, absolutament; i aquesta part humana s’ha perdut per donar pas a una allau tecnològica brutal per la qual no estan preparats ni joves ni grans. Hi ha gent de totes les edats enganxada al mòbil.
Com ensenyen a fer un bon ús del mòbil i, per exemple, destriar els continguts de la xarxa?
Amb límits, normes, prohibicions i qualitat del contingut. A les xarxes que permetem, els expliquem el que es pot fer i el que no.
Per què les xifres d’adolescents enganxats a la xarxa són tan elevades a l’Estat?
Perquè falten lleis i normes estatals, com passa amb el tabac o amb el cotxe, que regeixin un bon ús de la xarxa.
Què li aporta la seva feina?
La satisfacció de veure que estem començant a fer un canvi social gran i que la gent s’adona que el que estem dient és veritat. Cal fer un bon ús de les xarxes socials si volem mantenir l’ésser humà.
