La comi del Carnaval

14/03/2019 - 12:06h

Mariona Ríos

Vilafranca

Què és el Carnaval? Per mi: la Comissió de Carnaval de Vilafranca del Penedès. Tristament, molta gent de la pròpia Vilafranca desconeix que cada any hi ha un grup de persones que, desinteressadament, destinen hores, esforços i ganes a la preparació d’un carnaval genuí, propi i per a tota la Vila. És la comissió que es transforma en la cort del Rei Carnestoltes des del Dijous gras fins al Dimecres de cendra. Són la Iaia, la Serpentineta, el Confetinet, la Concubina, el Rei, el guàrdia civil, el Cap de Protocol… etc.

Tota aquesta troupe, mesos abans de l’arribo ja mouen fils i teixeixen cada any d’una manera diferent el nostre carnaval. Dies abans de la setmana esperada tot són nervis i imprevistos però després, la ressaca de la satisfacció: cada any és el millor any.

PUBLICITAT

Evidentment, mai podré pretendre que les coses que són importants per mi siguin igual d’importants pels altres però, quan parlant algun cop he dit que sóc de la Comissió de Carnaval i m’han preguntat “ah, que balles a una carrossa?” m’ha caigut l’ànima als peus. No perquè aquella persona en concret no conegui el carnaval més enllà de la rua brasilera sinó perquè Vilafranca NO CONEIX la Comissió de Carnaval (que pertany al departament de Cultura de l’Ajuntament) ni els actes que organitza. Majoritàriament les famílies són els més informats però, què passa amb la resta de vilatans? Potser no agradem prou?

Els dies de Carnaval anem disfressats, fem xou i fem sàtira; però darrere d’unes màscares rialleres hi ha molta feina i la voluntat de crear un carnaval únic que il·lustri el mantra típic: per carnaval, tot s’hi val. Em sap greu si algú es pensava que el carnaval podia ser bonic i políticament correcte. Si és així potser hauríem de canviar-li el nom.

PUBLICITAT

Penso que aquest tipus d’organització voluntària passa a pocs llocs del món. Si ho fem, evidentment és perquè compensa; som gent amb inquietuds i empenta, creatius, amb ganes de fer passar-ho bé. Som més organitzats del que semblem i molt treballadors. Connectem amb persones que, si no fos pel carnaval, potser no ens coneixeríem i es creen un seguit de sinergies espontànies i tan productives que tot plegat transcendeix a un afer molt personal: són família. Ens ajudem, compartim, ens enfadem i ens estimem. Sí, m’encanta posar-me sentimental, però no n’hi ha per menys. Quan es fan les coses amb amor, només en pot sortir això: amor. Coneixereu aquella sensació les qui heu format part d’un equip, d’un ball de festa major, d’una entitat, d’un esplai… jo crec que per això fem aquestes coses gratis: perquè ni amb tot l’or del món no es podria pagar res d’això.

I ja per acabar: sense la tècnica de cultura, la Lídia Romeu, res d’això seria possible: ella és el pont entre la Comi i l’Ajuntament: té un cor gegant i una paciència infinita. Què faríem sense tu?

Membres de la comissió -als d’aquest any i dels anys passats- gràcies i gràcies i gràcies de tot cor (llagrimeta). Us estimo! Visca el Rei! I visca el front de la Concubina!

També et pot interessar

Comentaris