“Hem de portar el feminisme a les institucions”

periodista i escriptora
Clara Bosch
08/03/2019 - 10:55h

Lidia Falcón és un referent del feminisme històric.

Nascuda a Madrid, aquesta escriptora, periodista, política i advocada, porta el feminisme a les venes. El seu currículum està ple de projectes que busquen apoderar les dones, com la fundació de les revistes “Vindicación Feminista” i “Poder y Libertad” o la publicació de llibres com “Mujer y poder político” o “Los nuevos mitos del feminismo”. Falcón entén que per defensar els drets de les dones, cal fer política i per això ha creat el Partido Feminista de España, així com la Confederación de Organizaciones Feministas del Estado Español. Falcón va ser a Vilafranca fa uns dies a la presentació del Partit feminista a la capital de l’Alt Penedès.

Quan va ser el primer cop que va sentir la paraula feminisme?
Quan vaig néixer. Sóc filla de feministes, neta d’anarquistes i besneta de liberals. Nosaltres formem part d’aquella Espanya que es va quedar enfonsada sota la dictadura.

Què significa per a vostè el feminisme?
El feminisme és un moviment social i polític, una ideologia alliberadora, és una forma de vida, és denunciar totes les explotacions que es viuen.

No només de les dones?
El feminisme està amb tots els desprotegits, com els refugiats que creuen cada dia el Mediterrani. Ells també s’han de rescatar i formen part de la ideologia feminista.

Quan sorgeix el feminisme?
El feminisme sorgeix fa 200 anys i se li ha de tenir un respecte. Prou de dir que hi ha molts feminismes i que cadascú pot entendre’l com vulgui.

Creu que es respecta el feminisme?
Hi ha massa frivolitat. El feminisme no es pot trossejar dient: “jo sóc feminista perquè toco el tambor el 8M”. Una mica de respecte. Hi ha gent que ha lluitat, s’ha deixat la pell, alguns han mort en la batalla i s’han de recordar i aprendre d’ells. Per tant menys frivolitat i menys broma amb el feminisme.

PUBLICITAT

 

Molts la poden titllar de ser una blanca liberal…
Estic una mica irritada amb la gent que ens titlla de blanques liberals. Les blanques liberals són les que als EUA van lluitar per l’alliberament dels esclaus negres. I quan nosaltres lluitàvem contra la prohibició de l’avortament, les màximes beneficiades havien de ser les dones pobres, perquè les riques podien anar a Londres a avortar.

Què han aconseguit des que vostè va entrar-hi?
Hem aconseguit avançar un segle en les lluites. Abans, una dona casada no podia obrar, no podia llogar un pis, no podia tenir un compte bancari, passaport… sempre necessitava el permís del marit.

Digui’m xifres.
La participació laboral. L’any 1969, el 13% de la població femenina participava en el treball actiu. Lògicament, en aquest còmput no hi ha el treball domèstic, que mai s’ha calculat com a treball, ni s’ha pagat ni s’ha reconegut.

Estem millor avui?
Hem recorregut un segle, però hi ha problemes immensos als quals no donem solució.

Què falta per fer?
Hem fracassat en la lluita contra la violència a la dona. Assassinats, violacions, abusos grupals… Això passa en un país que se suposa democràtic i europeu. A més, la participació laboral tampoc augmenta. Estem 20 punts per sota de França i 30 per sota de Suècia. I les diferències salarials entre l’home i la dona són del 30% de mitjana.

L’embaràs hi juga un paper important?
Quan et quedes embarassada perds drets salarials. No cotitzes i si tornes perds promoció.
El treball domèstic segueix recaient majoritàriament sobre les dones, com la cura dels nens. I si ens quedem parades, és un fre. Quan no s’avança es retrocedeix.

La solució passa per la política?
Sí. Hem de portar el feminisme a les institucions. Només amb les mobilitzacions socials no és possible avançar. Hem avançat molt però hem de seguir i això no s’aconsegueix només amb una pancarta. Cal arribar als llocs de poder. El que té el poder és el que firma el BOE.

En els partits convencionals hi ha lloc pel feminisme?
Ells diuen que sí, i ara que han vist la força numèrica del feminisme, parlen de feminisme. Però pels seus fets els coneixerem. En 40 anys de democràcia, aquí, a la comarca, quines polítiques feministes s’han dut a terme? Quants jardins d’infància s’han instal·lat? Com s’evita la violència contra les dones? Que és això que les noies tornin a casa amb por? On són les forces de seguretat que ens han de protegir?

PUBLICITAT

 

Digui’m la resposta.
Les ciutats estan fetes pels homes i això s’evidencia fins i tot en els petits detalls, com anar amb el carro de la compra i no poder pujar a la vorera. Les llars d’infants no s’adapten als horaris laborals. Jo espero que fem un món d’homes i dones, sinó haurem d’anar a un altre planeta.

Com hem de treballar per evitar “anar a un altre planeta”?
Cal lluitar contra la indiferència dels homes cap al feminisme. Encara hi ha homes salvatges i “brutos”, però hi ha una indiferència de molts homes que no són assassins. És una indiferència culpable, perquè tots tenen mare i molts deuen tenir germanes o filles. I espero que molts tinguin amigues. I aquests homes no tenen sensibilitat per entendre el patiment de les dones que estan al seu costat i que tants cops els han acompanyat i ajudat.

Quin ha de ser el paper dels homes en el feminisme?
Han de participar-hi. Cal fer una crida perquè els homes també siguin feministes. I que sense feminisme no hi ha futur. En els anys heroics, nosaltres dèiem “el futur serà feminista o no serà”. I això és així, si aquest moment no és tan esplèndid com havia de ser és perquè el feminisme encara no ha triomfat.

Vostè seria partidària que els homes fessin la vaga del 8M?
M’agradaria que la fes tothom. Ha de ser una vaga general, però dubto que pugui tenir èxit, perquè no estem en temps de fer vagues generals. Els sindicats estan dèbils, falta consciència social. I això que la vaga només són 24 hores. En realitat una vaga general hauria de durar fins que es canviessin les coses.

Què li falta al feminisme per triomfar?
Agafar el camí de la política, un camí que encara no ha pres. També hem d’entendre i ser conscients que defensem el que és just, no demanem ni reclamem un poder exagerat. Tenim dret a participar del poder i administrar-lo amb els homes en benefici de tots.

Participar en un sistema polític que està fet per homes i per als homes?
Els sistemes polítics es poden canviar. Primer de tot, cal proclamar la república.

La república és la resposta?
Com a mínim seria una transformació importantíssima de la realitat. Hem de recordar què va ser la segona república, què va aconseguir, els seus propòsits… No ens podem permetre el luxe de tornar a la dictadura.

I doncs, a França es troben en millor situació?
Ja t’agradaria a tu haver nascut a França. Per la situació cultural, pels avenços tecnològics, per la participació laboral femenina…

Què ha passat a Espanya?
Què no ha passat. La desgràcia del nostre país és que no es va fer la revolució. Tenim 200 anys d’endarreriments. A més, aquí hi ha d’haver un canvi de filosofia, de moral social. El menyspreu que mostren sectors d’homes en la política per les dones es veu des dels mitjans fins a l’escola. Això ha de canviar radicalment.

Les noves generacions porten una nova mentalitat?
Crec que les generacions dels homes joves ja no voldrien tornar al món de les nostres àvies, que vivien una situació enclaustrada i tristíssima, sense possibilitat d’alliberament ni de complir les expectatives laborals.

Així, hi ha esperança?
Hi ha perill. No voldria parlar en termes apocalíptics però en aquest moment estem en risc. Espanya fins ara estava vacunada contra el feixisme, però avui trobem semblances enormes entre els discursos feixistes del segle XX i algunes de les proclames que sentim a la península. I quan el feixisme avanci, les primeres víctimes seran les dones. Perquè així va ser i així serà. En les últimes eleccions andaluses s’ha demostrat que, tot i que no tenen molt de poder, els resultats electorals ens alerten i no ens hem de distreure ni menysprear-ho.

“El que volia era tornar a casa”

També et pot interessar

Comentaris