“Cal que les dones siguem partícips de les millores urbanes”

sociòloga
Clara Bosch
08/03/2019 - 10:50h

Entrevista a la sociòloga vilafranquina Sara Ortiz, que busca la perspectiva de gènere en la construcció urbana.

Sara Ortiz és una sociòloga vilafranquina que forma part del col·lectiu Punt 6, que busca incorporar la perspectiva de gènere en la construcció de les ciutats. La seva tasca l’ha portat fins a Vancouver, on està desenvolupant la seva tesi doctoral sobre com influeix la planificació urbana sobre les dones que tornen a casa soles de nit.

Què és l’urbanisme feminista?
Les ciutats i els pobles i els territoris, rurals i urbans, estan dissenyats pel treball remunerat i l’esfera productiva. Aquesta esfera correspon històricament s’ha associat amb els homes, tot i que les dones hem treballat durant tota la història, des de l’urbanisme s’ha tendit a posar al centre el treball remunerat, i a relegar a un segon pla el treball de cura, domèstic i comunitari no remunerat encara avui desenvolupat majoritàriament per les dones.

Quins canvis reclama?
En comptes de posar el treball remunerat i el sistema de transport privat al centre, cal també prioritzar les tasques domèstiques i de cura de les persones… treballs invisibles. Això es pot fer repensant els horaris laborals, els horaris d’equipaments i revisar quins tipus de serveis cal posar-hi més pressupost.

Per què no s’han tingut en compte aquests aspectes en la construcció de les ciutats?
Històricament, les dones han estat excloses i invisibilitzades del món de l’arquitectura, un tema molt masculí, molt dominat per homes. S’han exclòs en els processos de construir ciutats. És per això que l’urbanisme amb perspectiva també promou que les dones siguin partícips activament en les millores urbanes, ja que tenen un coneixement més complex, resultat d’acumular triples presències.

 

PUBLICITAT

Què són les triples presències?
Les dones desenvolupem tres tipus de treball: el treball remunerat, el domèstic, com la neteja o la cura de persones i la gestió d’aquestes tasques domèstiques, que seria decidir què comprem aquesta setmana o quins extraescolars farà el fill.

Què cal per implantar aquesta perspectiva?
És fonamental despatriarcalitzar l’urbanisme i desjerarquitzar la professió, que ha separat els experts de les persones veïnes. Poques vegades s’ha valorat el coneixement de la gent del barri, de la ciutat.

Com podem saber si l’urbanisme dona resposta a les dones?
És respondre aquesta pregunta: s’estan prioritzant serveis que facilitin les tasques quotidianes? Es fan horaris escolars conciliats amb els laborals? En què es destina més inversió pública? Sovint, acabem donant més suport a un tipus d’activitat més masculina, com posar gespa als camps de futbol, o fer un skatepark. Repensem-ho i pensem inversions que puguin donar servei a tothom.

 

PUBLICITAT

Més enllà de la teoria, hi ha pràctica?
Al territori català fa anys que es treballa un nou urbanisme. Un dels gèrmens va ser la Llei de Barris del govern català de l’any 2004. El tripartit va llançar la primera llei a l’estat espanyol que incloïa la perspectiva de gènere. Aquesta es reflectia al punt número 6 de la Llei de Barris. Precisament, el col·lectiu Punt 6 pren el seu nom.

A Vilafranca, què s’ha fet en matèria d’urbanisme feminista?
Vilafranca va participar als anys 90 a un projecte europeu, motivat pel casal de les dones,
anomenat “les dones i la ciutat”. Era un projecte europeu pioner a Catalunya, i buscava involucrar dones de diferents municipis catalans a una prova pilot per incorporar-les en la creació de les ciutats.

El projecte s’acaba a aquí?
Més tard, la Llei de Barris de l’Espirall havia de respondre a aquests aspectes, sobretot a través de l’assessoria del casal de la igualtat.

Els projectes han sorgit efecte?
En el fons, el resultat ha estat més de sensibilització, però no tant d’implicació de les dones activament en com desenvolupar el projecte de barri.

 

“El que volia era tornar a casa”

També et pot interessar

Comentaris