“Els grups de folk han contribuït a donar a conèixer molt més un instrument com l’acordió”
Anna Peret, cascuda a Les Cases Roges, Sant Cugat Sesgarrigues, estudia música al Conservatori Superior de Barcelona on obté el grau superior d’acordió cromàtic. També estudia l’acordió diatònic a l’Aula de Música Tradicional. A la Universitat de Barcelona obté el títol de mestra especialista de música de Primària. Actualment manté col·laboracions musicals varies i acompanya de forma habitual a la rapsoda i escriptora Sílvia Amigó oferint recitals de música i poesia. És la mestra de música de l’escola El Circell de Moja i diumenge passat es va acomiadar del grup Xató després de ser-ne 8 anys l’ acordionista.
Per què decideix fer un pas al costat com a acordionista del grup Xató?
Després de vuit anys i de més de 160 actuacions penso que era el moment de parar una mica. Les actuacions es concentren bàsicament a l’estiu i darrerament han anat augmentant. Això pel grup és molt positiu i em va semblar que Xató necessitava un acordionista amb molta més disponibilitat que la que tinc jo actualment.
Quines sensacions va tenir diumenge en el seu comiat?
La veritat és que em vaig haver de contenir les emocions més d’una vegada dalt de l’escenari. Per mi les sensacions van ser molt bones i va ser un cap de setmana inoblidable, que va començar dissabte amb un dinar amb els meus companys. Al vespre vam interpretar dues cançons a l’homenatge de la Leonora Milà, autora i amant de les havaneres i diumenge, en el meu darrer concert, va ser molt emocionant.
Vuit anys que han servit per molt i per ampliar repertori amb estils musicals variats.
Doncs sí, hem fet molts assajos i moltes actuacions tot aquest temps. Cada setembre anem a la trobada de grups d’havaneres que es fa a Manresa. Hem col·laborat amb el Coro o la Polifònica i hem participat en diversos festivals. Pel grup ja gairebé podríem dir que és com una tradició el 5 de gener anar a l’Inglada Via o el 23 de juny al Ricard Fortuny. Entre moltes, moltíssimes cantades deixeu-me parlar de dues, l’espectacle Un far per tornar que vam estrenar la Festa major del 2017 on vam incorporar dansa, poesia i una veu femenina al nostre grup. També voldria parlar del concurs de Sant Pol on el Jordi Gonzàlez va guanyar amb l’havanera “Quan t’enamores” interpretada per tot el grup davant d’un jurat molt entès. Ara recordo moltes altres cantades com totes les que fem a Vilafranca, Sitges, les que fem a la platja a la vora del mar, les que hem fet a Sant Cugat i un llarg etcètera. A banda d’havaneres toquem valsets, rumbes, sardanes, balades….
La primavera del 2016 el grup enregistra el seu quart CD “Al to que toca” amb la seva participació. Un treball que va tenir molta acceptació.
Va tenir i té acceptació. Avui el podeu escoltar a l’spotify i al youtube. Però també es pot comprar en format CD que venem nosaltres mateixos en les actuacions.
Alguna anècdota que em pugui explicar.
En vuit anys en tenim moltes, us explicaré una cosa, no ser si és ben bé una anècdota però és una cosa què fem alguns assajos per tocar i cantar més animats. Mentre assagem, fem una copeta de rom cremat. Que sapiguem som l’únic grup que ho fem i això ens han dit que ja es parla entre altres grups.
Creu que la música per acordió està prou valorada al nostre país?
Penso que amb el pas del temps ho està més. Tots aquests grups de música tradicional i de folk de nova creació que han incorporat l’acordió han ajudat molt. Potser no és un instrument molt habitual però és molt agraït perquè al ser harmònic pots fer tant la melodia com l’acompanyament. Amb un acordió pots fer músiques molt diverses, amenitzar una vetllada , interpretar música per ballar, tocar una música clàssica. L’acostumo a utilitzar molt a l’escola amb els meus alumnes per acompanyar-los durant les classes de música.
Per què va escollir l’acordió?
Fa molt de temps jo anava a l’escola Sant Elies de Vilafranca i allà hi havia una professora de Sant Sadurní que venia a donar classes d’acordió. Jo era molt petita i vaig començar a tocar amb ella. Al cap d’un temps, ja de més gran, vaig entrar a estudiar al Conservatori a Barcelona. Suposo que el so alegre de l’acordió em va captivar i per mi és un instrument molt complet. Ara fa poc temps vaig començar a tocar l’acordió diatònic que no té res a veure amb l’acordió cromàtic.
L’havanera és com la sardana, que té un públic concret?
El públic de l’havanera és sobretot gent gran. Gent que els agrada escoltar i gaudir de l’havanera. Tot i que li haig de dir que també tenim jovent entre el públic i que no s’ho passen gens malament. Hi ha moltes havaneres boniques a part de les més conegudes com La bella Lola o El meu avi.
Kepa Junkera és avui dia l’acordionista referent?
D’acordionistes n’hi ha molts però a mi el Kepa m’agrada molt. Ell és un gran acordionista i sempre que puc el vaig a escoltar. Toca la trikitixa, una mena de diatònic però del País Basc. De totes maneres no hem d’oblidar que avui hi ha una llista d’acordionistes catalans que cal tenir-los presents, com Carles Belda, Núria Lozano o Gregori Farrer, entre d’altres.
