Nou rector
Toio Ribas
Periodista
Mossèn Xavier Aymerich –en Xavier o mossèn Aymerich, com se li deia– ha estat nomenat rector de santa Maria de Vilafranca succeint mossèn Jaume Berdoy, que va morir el passat mes de febrer. Un exvicari, doncs, torna a la vila, ara amb un encàrrec més gran: ser el responsable màxim de la dinamització i envigoriment de la comunitat cristiana catòlica.
Passa –o passava– poc en la tradició de govern eclesiàstic que un vicari tornés de rector. I a Vilafranca això només s’ha donat en la trajectòria de mossèn Lluís Urpí al 1935. Era vicari i passà a rector quan el venerable Dr. Joan Badia fou nomenat canonge de Tarragona. El relleu va tenir molt de promoveat ur utremoveatur…, és a dir, la puntada de peu cap amunt.
Urpí havia tingut una llarga i intensa trajectòria de vicari, però va estar poc temps a la rectoria perquè va venir la guerra i després ell també va ser fet canonge de Barcelona i esdevingué un poder fàctic al bisbat. A Vilafranca hi conservà ressorts de govern i amistats.
Està per fer la història del clergat i de tot el moviment eclesial de la vila. Seguint el fil, però, no es troba cap més vicari que passi a rector. Mossèn Josep Maria Juncà explicava que mossèn Tomàs Pujadas, el rector que va seguir Urpí, el va anar a veure, quan va sentir-se gran, per proposar-li que vingués a Vilafranca. Juncà no ho va poder assumir perquè tenia altres compromisos pastorals, com explicava ell mateix.
Com sigui, Santa Maria de Vilafranca ja té nou rector.
El dia de les exèquies de mossèn Berdoy, en Xavier Aymerich ja va assumir un fort paper en l’organització de la celebració, però un cop acabada, la vila va quedar en mans de dos o tres capellans que no donen l’abast. Mossèn Aymerich, com en Berdoy, a banda de Vilafranca és rector de vuit parròquies més! Exerceix, de fet, quasi de degà del Penedès.
Els reptes pastorals de Vilafranca són grans, com els de l’Església catalana en general. Els signes dels temps molts cops costa d’escodrinyar per poder vivificar la comunitat de creients sense l’enyor del passat i respondre a les exigències espirituals actuals. L’Església catòlica a Europa ha de superar la manca de capellans i el mateix Xavier Aymerich ha escrit sobre les celebracions de pregària sense capellà. A Vilafranca pesa la grandària i bellesa dels temples gòtics, de les obres d’art, de la tradició d’omnipresència, de la cultura desplegada, de la tasca de promoció humana feta… i a vegades aquestes realitats poden crear miratges. Però el món dels pobres és del tot orientador i el papa Francesc va per aquí.
Mossèn Aymerich coneix bé l’entramat vilafranquí. I en sap de tots colors: fins i tot és un festamajoner arrelat que va pregonar la festa. I proposà un retorn de l’Ajuntament a ofici i dels capellans a processó que va preocupar força gent… Aquest, però, no sembla que sigui pas l’objectiu més seriós a atendre a la vila.
