La Font de la Canya recrearà l’elaboració de vi en època ibèrica

16/05/2017 - 08:19h

La Font de la Canya continua amb el seu pla per recoŀlectar el màxim de dades que permetin recrear fidelment com era el cultiu de la vinya en època ibèrica. Després de constatar que aquest jaciment d’Avinyonet del Penedès és el primer indret de Catalunya on es va conrear vinya, ara la cooperativa Arqueovitis s’ha proposat construir una Estació Experimental Arqueològica que permeti cultivar raïm i elaborar vi com es feia en època antiga.

Segons han explicat des d’Arqueovitis, aquest mes de maig es posarà en marxa la primera fase del projecte, que s’allargarà fins a l’any 2020 i inclourà quatre etapes. Per començar, es plantarà una vinya experimental, i es farà seguint els mètodes i les tècniques que s’han pogut documentar, gràcies a la recerca i a les fonts escrites de l’antiguitat. La vinya comptarà amb 120 ceps de les varietats sumoll i xarel·lo, que es plantaran als jardins de les instaŀlacions de Sant Pere d’Avinyó –on es reben els visitants–, i al mateix jaciment de la Font de la Canya.

El cultiu es farà de manera semblant a com es feia en època ibèrica, en què les vinyes es deixaven créixer en alçada, emparrades al voltant d’altres arbres fruiters, com figueres o magraners, conformant pèrgoles. Per assegurar-se que la plantació es faci correctament, l’equip d’arqueologia de la Font de la Canya supervisarà les tasques, i comptarà amb la col·laboració i l’assessorament del departament de viticultura de Cellers Torres, que cofinança el projecte.

Aquesta primera fase també inclou la reproducció d’eines ibèriques amb les quals es treballarà la vinya d’una manera semblant a l’època. Per fabricar aquest material es compta amb la col·laboració de Miquel Segura, especialista en reproduccions metaŀlúrgiques de l’antiguitat.

Durant les pròximes etapes del projecte també es volen recrear els utensilis ceràmics que feien servir els cossetans, des de les àmfores per emmagatzemar i transportar el vi, fins a les copes i els bols per a consumir-lo. El ceramista vilafranquí Martí Baltà assessorarà Arqueovitis en aquesta matèria.

A més, pròximament es preveu començar a elaborar els tovots (pedres poroses i gruixudes) necessaris per a la construcció d’una casa ibèrica, que es planteja en la segona fase del projecte. S’edificarà mitjançant un camp de treball de la Generalitat que es farà l’estiu del 2018.

Formació
Tal com han apuntat des d’Arqueovitis, aquesta primera fase de construcció de l’Estació Experimental Arqueològica ha de servir a la cooperativa per obtenir més dades científiques que permetin comprendre el conreu de la vinya en època antiga, i assentar les bases per a la posterior elaboració de vi. A més, aquesta nova eina es farà servir de manera didàctica per organitzar jornades relacionades amb la poda, la verema i el trepitjat, i l’elaboració i el consum de vi en època antiga. També es faran activitats recreatives i culturals al voltant d’aquesta vinya experimental.

Arqueovitis també ha assegurat que el projecte “aportarà un valor afegit al jaciment de la Font de la Canya o al Penedès i el convertirà en pioner en oferir una recreació científica experimental del procés complet d’elaboració i consum de vi a l’antiguitat, i la seva implementació en l’enoturisme”.

Des de la cooperativa arqueològica han avançat que al Penedès hi podria haver dos projectes d’aquest tipus, ja que la ciutadella ibèrica de Calafell es planteja fer un cultiu semblant.

També et pot interessar

Comentaris