Gràcies, Santedat. Papa Francesc
Ahmed Benallal
Vilafranca
La història es repeteix i el mar Mediterrani torna a protagonitzar el centre d’atenció tal com la coneixíem abans, l’origen de les civilitzacions. Avui es torna a escriure la tragèdia de la vida i de la mort, de la lluita entre el bé i el mal i de la fugida de les amenaces de l’infern cap el paradís promès. Persones sense llar, molts dels quals van morir assassinats, alguns ofegats, i els que se salven pateixen la marginalitat.
La tragèdia de segle XXI, a diferència de les tragèdies gregues, no la va escriure Homer, però l’està transmeten els diferents mitjans de comunicació i en directe. Així que no podem pensar en el que passa i seguim consumint imatges com espectadors.
Les persones desplaçades i els marginats de la terra els anomenen refugiats, així podem distingir els uns dels altres i crear categories dins del mateix grup de marginats. No obstant, enmig de tot aquest patiment, ens trobem amb històries i iniciatives belles i dignes de mencionar; que enalteix la humanitat de l’ésser humà, que pot passar en qüestió de segons d’un monstre ferotge a una xai inofensiu.
El més bonic que he vist i sentit aquesta setmana és la visita del Papa Francesc al camp dels refugiats de l’illa de Lesbos Fins i tot el més bell de tot això ha estat la lliçó que ha donat el Sant Pare a centenars de predicadors i líders musulmans que consisteix en l’evocació de les virtuts de i l’educació de l’anima, perquè és l’anima i no el cos el que ens fa humans.
La visita del Papa ha donat a cadascun dels refugiats una càrrega espiritual i un missatge a tot al món sobre què futur volem deixar els nostres fills, independentment de la nostra diversitat cultural o de la orientació espirituals o religiosa..
I acabo amb la resposta que Daniela Pompei, responsable dels serveis de refugiats de la comunitat de Sant Egidi. Quan se li va preguntar sobre el secret de l’elecció de 12 refugiats musulmans, va respondre: “Invertir en el diàleg és la millor manera d’invertir en la seguretat europea”. Moltes gràcies Sa Santedat per la seva modèlica humanitat i per l’esperança que desperta la humanitat adormida en nosaltres.
