Parelles Mixtes

Web Ahmed Benallal
21/01/2016 - 17:51h

Ahmed-Benallal

El món actual està marcat pel dinamisme. Les distàncies i les fronteres pràcticament han desaparegut. Les ciutats, principalment les europees, són cada vegada més conglomerats multiculturals i multiètnics. Les causes són diverses: motius de treball, desplaçaments industrials, ànsies de conèixer altres cultures, recerca de viure en un mon millor, sortir de la pobresa, moviments immigratoris motivats per la fam, la violència, les guerres, etc.

Els intercanvis ètnics han comportat el trencament de les barreres nacionals i de prejudicis culturals. Un dels més significatius és la llibertat de les relacions interpersonal, el nou fenonem de “parella” de convivència, que demostra que, tot i els canvis culturals, l’aproximació entre els sexes oposats, segueix la lògica natura dels canvis produit a les societats Europeas d’avui: desig de conviure, de formar fins i tot una família, de voler donar continuïtat a la convivència d’una manera més o menys estable des la lògica de l’amor. El contacte interpersonal, el tracte de cada dia, la llibertat d’acció, porta al desig de la unió, de voler superar les distàncies i la cultura pròpia de cadascú.

És tot tan fàcil com creuen els joves d’avui? Les distàncies, principalment culturals i religioses, es poden superar només amb la voluntat de les persones? Els condicionaments culturals i religiosos són accidentals sense ingerències reals en la vida de cada dia? L’amor ho explica i ho pot tot?

Cada vegada més es donen els anomenats matrimonis mixtes. Matrimoni mixte és aquell en el qual els contraents no confessen la mateixa fe. És matrimoni mixte el d’un creient amb un ateu, el d’un catòlic amb un protestant. El d’un catòlic i un musulmà.

No tots els matrimonis mixtes es troben en la mateixa situació o dificultat. Vulguis o no, tenir conviccions distintes, que afecten a la pròpia consciència, repercuteix d’una manera o altra en la vida de parella, en la vida conjugal. En les cultures de caire democràtic, on la llibertat, la igualtat i el respecte de les persones és reconeguda sense distincions per les constitucions del país, la convivència es veu menys afectada. Tanmateix, on les legislacions són discriminatòries i no hi ha igualtat de drets i de deures, on la religió es connatural a la pròpia nació com exigència fins i tot de drets i deures, l’experiència diu que poden sorgir fàcilment tensions, que demanen maduresa, i que poden dificultar les opcions fins i tot de la vida de cada dia.

També et pot interessar

Comentaris