El Marroc Pont de Cultures

Web Ahmed Benallal
07/01/2016 - 10:08h

Ahmed Benallal

Vilafranca

El Marroc, pont de cultures, sofreix una difícil situació econòmica des de la seva independència del protectorat francès i espanyols en 1956. Aquesta falta de mitjans econòmics per a milers de famílies va propiciar els primers fluxos migratoris a Europa, concretament a Bèlgica, França i Holanda. No és fins a finals dels 80 quan els marroquins comencen a emigrar a Espanya com destinació final. Des de llavors, Catalunya s’ha convertit en la llar de famílies marroquines, els fills de les quals són ja, en la seva majoria, nacionals.

Potser sigui la vestimenta diferent, un idioma inintel.ligible per a un nacional o el professar altra religió el que ha creat temors entre els espanyols. Contra aquestes pors, els marroquins haurien d’haver fet un esforç per explicar d’on venen, com vivien, quins són les seves pors, quina història tenen darrere i què esperen del futur. Desgraciadament, han d’entonar un “culpa meva” ja que molt pocs dels Marroquins tenen el nivell d’educació suficient per a poder dissipar els dubtes raonables davant semblant fluix immigratori. La veritable xacra del Marroc és el seu índex d’analfabetisme que passa el 50% (xifres oficials). Aquesta falta de formació, aquesta manca dels mínims necessaris per a viure, és el que està marcant el caràcter dels marroquins d’avui. No obstant això últimament veiem que els marroquins han començat a prendre consciència del seu deure cap a la societat catalana, començant per la seva implicació activa en diferents àmbits de la societat, des de la societat civil , on trobem associacions socioculturals que enriqueixen la diversitat, També les entitats religioses que prediquen i practiquen lliurement el seu dret de culte apostant per una plena integració dintre d’una societat *multiconfesional que els exigeix, cada vegada, més implicació . Però crec que és un procés que acaba d’iniciar. Fa deu anys tot just podies veure a un marroquí en un acte oficial i avui dia estan presents en gairebé tots els partits polítics i en l’administració, en les universitats en els negocis, etc.. No obstant això a aquestes persones no les hi identifica amb l’etiqueta de marroquina o pitjor encara, se’ls crida “marroquí bo” perquè hi ha un prototip de persona que sempre està en la il.legalitat o en els àmbits que solen ser rebutjats per la resta dels ciutadans. Confiem que el sa procés de la integració dut acabo fins a ara seguirà el seu camí natural perquè com ciutadans poder superar els seus desconeixements i les seves pors que les impedeixen construir un país únic i una sola classe de ciutadania. I deixem de parlar de diferències i de contrastos perquè el que tenim en comú és infinitament més del que vam pensar que ens diferencia.

 

També et pot interessar

Comentaris