L’endemà

Teresa Costa-Gramunt

Macrohistòria. Escric aquest article “l’endemà”. Un nou govern ha sortit de les urnes de la convocatòria electoral del 27-S amb un mandat democràtic per la independència de Catalunya. Aquest mandat l’hauran de gestionar 73 diputats al Parlament de Catalunya amb la suma de Junts pel Sí i la CUP. Aquest govern sortit d’unes eleccions democràtiques té ara un estatus polític, moral, de legitimitat. Les urnes l’avalen, s’ha insistit molt en aquest aval democràtic als nostres ulls i als ulls del món. Aquest govern de la futura república catalana, durant la campanya, però també durant aquests darrers anys, prou que ho sabeu, ha estat escarnit, assetjat, boicotejat, amenaçat pel govern de Madrid amb tota mena d’espantalls, també siderals. Ha guanyat un projecte de futur, no la por. S’ha treballat a fons per arribar fins aquí, grans ments del país s’han posat al servei d’aquest projecte col·lectiu, i un gruix molt significatiu de la gent de Catalunya ha alimentat i donat forma a aquesta revolució inèdita perquè es basa en la democràcia i la inclusivitat de les diferències tant com en les raons històriques i culturals. A Madrid, que per tota resposta neguen la realitat, encara no se n’han fet cabal perquè la llegeixen malament. Però el que passa aquests dies a Catalunya és tan positiu per Catalunya com per a la resta d’Espanya. Si no hi ha negociació, si es nega, arribarà un moment en què s’haurà de proposar la DUI. Allà on no arriben les paraules arribaran els fets. És l’hora del nostre estat català. Ens l’hem guanyat a pols, hem picat molta pedra per alçar-lo, per restituir la dignitat del poble de Catalunya. Mai més súbdits, com va dir Lluís Llach.      

 Microhistòria. Una parella jove ha estat una colla d’anys, pel que sé, estalviant tot el que els restava després de pagar el lloguer, les despeses de la casa, la intendència. Els treballs que feien, us ho podeu imaginar, no estaven pagats a l’altura de la seva competència. En tot aquest temps no han anat a penes al cinema ni al teatre, i només s’han comprat la roba necessària. Han viscut austerament. El seu lleure ha estat llargs passejos per la ciutat. En aquests passejos anaven donant forma a un projecte. Tenien mirat un petit local, un bar. Ell és cuiner. Un dia van visitar el petit bar. Tenia possibilitats, el barri és molt agradable, però s’havia de condicionar. La feina que els esperava era monumental i els estalvis no donaven per gaires alegries. Es van posar d’acord amb el propietari per llogar-lo, els va demanar un traspàs. Van fer números i més números, i un projecte acurat de viabilitat del negoci. Han treballat aquests dos mesos d’estiu sense parar, reciclant això i allò, han posat en marxa mans i imaginació. Avui, dilluns dia 28 de setembre, han obert al públic el seu petit establiment. Oferiran esmorzars i dinars. Tenen una il·lusió que s’encomana, però no una il·lusió a l’aire sinó arrelada en el treball. L’obertura coincideix amb “l’endemà” del 27-S. Sincronia de bon auguri.