Les lliçons del Vendrell…
Fonxo Blanc
Fotogrames de vilanies
L’elogi té una perspectiva forastera, però no distant; poc implicada però preocupada d’alguna manera. El Vendrell representa, dels vèrtex esencials del triangle del Penedès històric amb VFP i VNG, el de més grau de complexitats / conflictes socials possibles: per l’urbanisme difús, tan dispers, de difícil articulació cívica, tal i com demostra l’extrem minifundisme associatiu; per la vergonya de la força electoral de PxC, la paranoide resposta al fet objectiu d’una intensitat i concentració migratòria d’origen magrebí… El Vendrell se’ns presenta desvertebrat, complicat, cas excepcional que reclama solucions excepcionals.
Aquest maig content el Vendrell dels vendrellencs es situa al mapa català / penedesenc amb dues valuosíssimes singularitats; que no dubto els Nens culminaran amb una clàssica de vuit, amb torre folrada i pilar de sis la Diada de santa Teresa.
Primera singularitat: la trajectòria del seu club d’hoquei sobre patins. Si la cervesa Damm l’associem al fet casteller, resulta inqüestionable que la Moritz restarà ja per sempre més vinculada a l’emergència / plenitud del ressuscitat hoquei vendrellenc. Tant per guanyar dues copes amb gol d’or, i remontant!, com per fer podi, deixant els de Reus per sota – abans no els despullin la plantilla a cop de talonari. Guillem Cabestany es mereix el nom d’un plaça. I el company periodista Ricard Vinyals, per la seva noble joia pels èxits vendrellencs, la proclamación de fill adoptiu del Vendrell. L’hoquei ha resituat el vèrtex vendrellenc, com a far irradiador de caps de setmana i dilluns memorables. Que els èxits esportius ja no són l’opi social sinó el réflex de sinèrgies col•lectives. Enhorabona, als del coquetó pavelló! I que “nadie os quitará lo bailao”…
Segona singularitat: com a cinturó sanitari polític, com a autocrítica a sectarismes entre forces frontereres i amb cultures comunes transcendentals (catalanismes d’unitats civils, adn de govern, dirigents solidíssims / creïbles) vet ací que CDC i PSC van pactar legislatura de com-partida alcaldia. Aquest 22 de maig, l’empresari i exjugador d’hoquei Benet Jané l’ha traspassada a l’economista i polític Martí Carnicé:
Jané i Carnicé: rimant; concordant, pactant. L’esperit de l’Assemblea de Catalunya, la pedrera de la més honrada / compromesa classe política democràtica de la Nostra història!
La sociatargència vendrellenca representa el grau superlatiu – i ja d’entrada – del que també ha arribat a la Vila, després de la sorregada de l’ensulsiada de Caixa Penedès. També a sant Sadurní, dues forces s’han relevat a l’alcaldia, però potser com a coalició negativa contra CDC… El Vendrell i la Vila pioneres d’un cicle polític als quals ens aboquen l’espanyolisme de Wert i dels barons del PP regionals, la mandra de Rajoy, els deliris sobiranistes propis i sobretot la cangrena de la crisi / austeritat en una Europa germanitzada…
Jané i Carnicé . Regull i Romero. Mas i Navarro. Bones eufonies premonitòries…
