Okanagan Valley, una vall vitivinícola al Canadà
Soazig Darnay
Mireu per la finestra
Gener és un mes de verema al Canadà. Cobertes de neu, amb xarxes damunt per protegir-les dels ocells, les vinyes esperen els -8ºC que permetran la collita per al vi de gel. No és l’únic tipus de vi que produeix el país, sinó que és l’únic que s’exporta fàcilment. Els preus massa elevats i unes regles interiors restrictives compliquen les vendes al mercat mundial i fins i tot entre les províncies de l’est i de l’oest canadenc.
Okanagan Valley es troba a la Colúmbia Britànica, a la riba oest que toc l’oceà Pacífic. Antiga vall de producció fruitera, el nombre de cellers ha anat augmentant des dels anys 80, la qualitat millora en paral·lel. Tenint en compte les dificultats per exportar fora de la Colúmbia Britànica, els cellers es van organitzar per vendre la majoria de la seva producció en el mateix estat. I sembla tenir èxit. Una mitjana del 30 % de les vendes es fa en els cellers. El vi és un producte de turisme, les empreses vitícoles exploten el filó al màxim. Es van obrir restaurants de qualitat molt a prop o sobre dels cellers, van donar valor als vinyars així com als productes d’hortalisses i de fruiters locals. Les terres del fons de la vall asseguren els cultius necessaris, deixant els vessants a la vinya que puja fins a aconseguir els seus límits de gelada. Cases rurals, en realitat petits hotels amb encant, estan igualment oberts en certes explotacions. És important, en efecte, oferir un bon repartiment de punts de descans, perquè el conjunt dels cellers es va associar en un tipus de club que permet fer rutes de tastos tal com aniríem a fer ruta als bars de tapes.
Per evitar conduir, diversos operadors proposen microbusos amb xofer. Aquest sistema de club també permet fidelitzar el client, qui gaudeix sistemàticament de rebaixes sobre la compra d’ampolles, importa poc la quantitat, també es realitzen enviaments a domicili.
Els ciutadans de Vancouver i eventualment els americans de Seattle vénen a la vall per la seva forta insolació i el seu llac. Però poques activitats o ofertes culturals se’ls ofereixen. Així és com el vi es va convertir en la sortida entre amics, per divertir-se. Es ve per beure, conèixer la signatura de l’enòleg i el seu estil de vinificació, sense tenir necessàriament curiositat per les vinyes o el celler.
Abans o després de la visita, es pot anar al bar per “tastar” en quantitat, on ens trobem asseguts en una tenda molt ben assortida, amb molt marxandatge i productes bastant cars.
Difícil de creure en aquesta moda de consum del vi sense complex coneixent la força del puritanisme americà que va frenar durant nombroses dècades el desenvolupament de les begudes alcohòliques. Des de la pel·lícula “Mondavin” o “Sideways”, les coses van canviar en el continent i som nosaltres, a Europa, els qui estem enfrontats amb la baixada del consum i amb les polítiques que pretenen limitar el consum d’alcohols.
