Souvenirs
Daniel Garcia-Peris
Gelida
El Penedès també existeix
Estic segur que no hi ha ningú que no tingui a casa un objecte que no serveixi com a record d’un viatge, sigui per iniciativa pròpia, d’un familiar o d’un amic. El més típic és una miniatura, una petita estatueta per recordar sempre aquella experiència sense cap altre ús. Pot tenir només aquesta funció però també una segona utilitat com per exemple una tassa, una samarreta o un iman per la nevera. Es diu que ja des de l’època de l’Imperi Romà, sobre el segle I dC es compren souvenirs gràcies a un artesà que va tenir la idea de vendre gots pornogràfics amb la signatura de l’autor. Ara aquest negoci ha evolucionat molt i ens permet “fabricar” el nostre petit record que ens desperta la memòria cada vegada que el veiem. Ja no parlo dels més senzills, com emportar-se pedretes –em confesso addicte a aquesta pràctica– sorra o simplement aigua, sinó també crear amb posterioritat els teus propis imans extrets de les teves fotos fetes amb Instagram.
Tot i així la immensa majoria dels turistes prefereixen comprar in situ el seu record i això ho converteix en un gran negoci. La prova més recent la vaig tenir en un darrer viatge a Egipte. Els venedors de postals, estatuetes, llibres de fotografies, etc. et persegueixen per tots els monuments fins gairebé dins de l’autocar. És comprensible, en molts espais està prohibit fer fotos i després de la facilitat que tenim d’immortalitzar amb la càmera o el mòbil et quedes amb el “mono” de guardar aquella imatge, encara que sigui ja impresa. Per això ens va sobtar i molt que en acabar la visita al Museu Egipci, ens trobéssim la botiga del museu absolutament buida. “Està així des de la revolució, quan la van saquejar fa dos anys, i l’empresa s’espera al nou museu, en construcció i amb inauguració prevista d’aquí a dos anys més”, segons ens va dir el guia. Encara trobo incomprensible, malgrat que la situació política del país no sigui la millor, com deixen perdre aquesta important font d’ingressos, sens dubte una de les més importants pel turisme.
Podem pensar que a casa nostra aquest tema el portem molt millor, però al nostre país també tenim aquest problema, a més a més de la qualitat d’aquests souvenirs. Sembla difícil deixar de vendre com a típic de Barcelona les figuretes de ballarines flamenques o barrets mexicans. Però ni això es pot comprar per exemple a la botiga del Museu de l’Esport, al costat de l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Tots els drets de comercialització, inclosos els de l’Olimpíada de Barcelona, són en mans del Comitè Olímpic Internacional a preus que no fan viable el negoci. Així també és trist que a la botiga que hi ha dins la Porta de Marató de l’Estadi, pràcticament tinguis la mateixa oferta que a les botigues de la Rambla, sense la possibilitat d’aconseguir un Cobi de record, tot i que em consta que hi ha una forta demanda encara que hagin passat 20 anys.
I com ho tenim al Penedès? Aquí el problema no és la qualitat, sinó la falta d’oferta. A banda de les assortides botigues de les grans marques enoturístiques –que amb tot el dret venen records de la seva marca i no del Penedès– no hi ha pràcticament res més que petites mostres locals. Mitjançant el souvenir el viatger s’identifica amb el territori visitat amb aquella icona i si volem vendre el Penedès com a destinació turística es fa necessari una proposta ben atractiva. Tot i així tenim la Samarreta Solidària “El Penedès”. En benefici de La Marató de TV3 i impulsada per la Penedesfera i l’Institut d’Estudis Penedesencs té una vintena de punts de venda arreu del Penedès, incloses gairebé totes les oficines de turisme. Potser sembla una gota en el desert, però sé de primera mà que ha obert una excel•lent via de màrqueting pel Penedès malgrat les dificultats, i segurament animarà més iniciatives perquè tothom pugui comprar un souvenir del Penedès.
