Vaga general?
Joan Cuscó i Clarasó
Certament la política de Zapatero és una política erràtica i la reforma laboral un nyap. De fet, es pot ben dir que l’actual govern estatal no té cap mena d’idea política de vàlua ni cap mena d’autoritat moral. Ara bé, els sindicats, aquells qui han estat muts i a la gàbia al llarg de tota la crisi, tampoc no tenen cap autoritat moral ni per convocar vaga ni per dir res.El que estem vivint en aquests darrers anys és un episodi grotesc i a l’espanyola (del quixotisme foll de l’“España eterna” d’Unamuno) de la crisi dels partits d’esquerres que, contràriament al que han fet els de dretes, arreu d’Europa, es veuen arraconats perquè no han sabut tenir bones idees ni afrontar els nous problemes amb fórmules noves i que han ancorat els seus discursos en tòpics del segle XIX.
L’Estat del Benestar té problemes i les esquerres (la socialdemocràcia) té problemes perquè el populisme de la dreta els ha guanyat la partida. Han quedat difuminats, fumats i esfumats de la política en majúscules i s’han dedicat a fer obres de caritat (ells en diuen “política social”) i a assumir certs postulats naïfs d’ecologisme de rebotiga. De la seva banda, els sindicats, com bé va predir Marx, han quedat sotmesos a la dinàmica del mercat capitalista.
En les darreres dècades, de creixement econòmic, ni els governs d’esquerres ni els sindicats s’han dedicat a fomentar una economia dinàmica, plural, diversificada i d’excel•lència, i capaç de deixar enrere el seu gran problema estructural: el 20% d’aturats. S’han dedicat a viure de la bombolla immobiliària i, com els seus veïns del PP, a deixar-se corrompre per ella. I ara fan una reforma laboral (feta de retalls de les que han fet altres països. És a dir, copiant i fent trampa descaradament i sense tenir en compte les singularitats de l’economia de l’Estat espanyol), la qual ni generarà llocs de treball ni promourà la transformació dels seus problemes estructurals. No han fomentat una educació d’excel•lència ni han promogut la veritable flexibilitat laboral a l’interior de les empreses ni la conciliació laboral de les famílies. Només saben fer polítiques de repartiment de xecs, la qual genera despesa i no és cap aposta de futur sinó un pedaç. La crisi és una oportunitat per canviar dinàmiques, però l’estem desaprofitant (per no perdre els bons costums). I també és una oportunitat per fer entrar en crisi els actuals polítics i les seves polítiques, però no crec que aquesta vaga vagi en aquesta direcció. Una vaga general ara? No. Els sindicats només la volen per rentar-se la cara.
Els governs de la darrera dècada (estatal, autonòmic i municipals) s’han dedicat a estirar més el braç que la màniga. A construir sense mesura però no pas a portar a terme un model de societat o un ideal de benestar col•lectiu. I ara ho paguem car els ciutadans (als bancs i caixes ja es van encarregar de salvar-los el cul sense que cap dels seus mals directius i mals gestors fos destituït). Tenim una societat sense ideals i sense valors on emmirallar-se col•lectivament. Tenim una societat basada en la corruptela i la desconfiança. I després diuen que no saben d’on ve l’abstenció ni el desencantament polític! Demano als polítics i als sindicalistes que passin pàgina. Que vagin uns dies a reflexionar a Montserrat. O que pleguin i deixin pas (també el senyor Narcís Serra que fent “política social” des de Caixa Catalunya l’ha ensorrat i l’hem hagut de salvar entre tots).
