Meditació
Angel Calvo
En els últims mesos, el programa de divulgació científica Redes -horari de màxima audiència els diumenges a TV2- ha tractat de manera reiterada el tema de la meditació, mostrant informació contrastada sobre els beneficis que aporta.És bo que aquestes coses s’investiguin, analitzin i comprovin perquè potser així ens arribarem a creure allò que el sentit comú no para de dir-nos: que desenvolupar la capacitat de mantenir una actitud relaxada, concentrada i serena -al cap i a la fi és d’això que tracta la meditació- és un gran ajut per a equilibrar les emocions, i comporta més pau, personal i social, i més possibilitats d’incrementar i aprofitar al màxim els nostres recursos cognitius i creatius.
La meditació permet reduir el flux dels pensaments innecessaris que, amb insistència, envaeixen el cervell i el mantenen en un estat de permanent agitació; ajuda a comprendre que balafiem molta energia a generar opinions banals, fer valoracions sense fonament i emetre judicis que són fruit dels nostres prejudicis. En diferents formats, la meditació forma part de les pràctiques de totes les tradicions religioses, especialment les orientals i, de sempre, ha estat objecte d’atenció per part de persones interessades en l’autoconeixement.
També ha format part de modes més o menys esnobs però, a mesura que un ampli ventall de situacions l’han mostrat com una eina terapèutica eficaç amb resultats que obtenen validació científica, a mesura que s’aprofundeix en el seu estudi, s’ha produït un moviment de divulgació sense precedents, que ultrapassa àmpliament l’àmbit religiós i territorial dels seus inicis, i que reconeix la meditació com un valuós instrument per apaivagar els “sorolls” destorbadors i inútils de la ment, potenciar estats emocionals positius i reduir l’estrès. Revistes com Times i Newsweek li han dedicat números especials, i cada vegada són més els professionals de la salut, física i mental, que s’apropen amb interès a les tècniques meditatives. Fins fa pocs anys era impensable que els científics s’ocupessin seriosament d’aquest tema, però ara la meditació s’estudia i s’ensenya a universitats com Harvard i Yale, arran els avenços que les neurociències han experimentat i que ens permeten comprendre, de manera més objectiva, el funcionament del cervell.
Tot plegat és molt positiu, perquè convé desmitificar la meditació, treure-la del context massa tancat, esotèric i exòtic on sovint se la situa i apropar-la a la vida quotidiana d’una majoria de gent que desitja, senzillament, tenir recursos que li permetin viure de manera més tranquil•la, pacífica i creativa.
Les tècniques són moltes i, per no perdre’s, cal tenir present que meditar és essencialment senzill i que l’aprenentatge ha de ser vivencial, no teòric; no es tracta d’entendre-la intel•lectualment, com a concepte, sinó de crear condicions que permetin experimentar-la i comprovar els resultats en les petites accions del dia a dia. Com deia Philippe Kapleau, la veritable pràctica de la meditació implica no deixar els llums encesos quan no cal, no deixar córrer l’aigua de l’aixeta innecessàriament i no llençar cap aliment.
